divendres, 13 d’octubre de 2017

HISTÒRIES DE GAVÀ (II PART)

Segona entrega amb sis petits escrits meus sobre el Gavà que he conegut. 





BORN 1960, ENTRE CAMÀLICS I REVENEDORS

De ben petit veia despertar Barcelona des del Born, un record inoblidable, entre olors de sardines, olives, bacallà i les verdures fresques. 

Exterior del mercat del Born 1.915-1.925. Fotografia: Ritma. Arxiu fotogràfic de Barcelona.

AQUELLA GUERRA NO ERA LA SEVA
Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/03/aquella-guerra-no-era-la-seva.html
El meu avi va anar a una guerra que no era la seva. I va acabar fugint del front en dues ocasions.


EL TESTAMENT DEL FADRÍ DE PUNSETS.
Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/03/el-testament-del-fadri-de-punsets.html
Avui explico una història que va passar a una masia que no estava a la mà esquerra del Cardener, però que segurament ha passat a molts altres llocs.



EL MEU ONCLE VA SER UN REFUGIAT

Joan Altés Purcet va ser refugiat, i va ser esclau a França.



OUS, GALLINES I POLLASTRES:

Jo vaig aprendre a córrer davant dels pollastres.



DE QUAN EL TEMPS D'ESPÀRRECS, ERA TEMPS DE MOSQUITS

De petit quan baixava a les sorres els mosquits feien festa major.

Els meus avis, el Poldo, la Maria i la meva tieta la Teresina.


dilluns, 9 d’octubre de 2017

HISTÒRIES DE GAVÀ (I PART)


Primera entrega de petits escrits meus sobre el Gavà que he conegut. 





LA DONA A LA SOCIETAT AGRÀRIA GAVANENCA. PRIMERA PART DEL SEGLE XX
Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2011/11/la-dona-la-societat-agraria-gavanenca.html
La vida de les dones a les cases pageses de Gavà no era diferent de la que tenien en la gran majoria de masies de Catalunya.




SÌNDRIA, MELÓ I CARN DE CAVALL
Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2010/11/sindria-melo-i-carn-de-cavall.html
Jo de petit tan sols tenia cap i cames, menjar era una paraula que no existia en el meu vocabulari. Una mica de carn a la meva boca tardava hores a ser tragada. Era horrible per la meva família i un patiment infinit per a mi.


COM UN INDIÀ ORGULLÓS VA TRANSFORMAR GAVÀ

Arturo Costa era un indià orgullós que li agradava mostrar a tot el poble les seves riqueses aconseguides en qui sap quines activitats a Amèrica. Va comprar terres prop de la carretera i l'estació, va fer portar l'aigua i la llum al poble i va endegar un projecte tan ambiciós que havia de fascinar a tots els gavanencs durant molts anys. La majoria tan sols ho podien veure de molt lluny.



LA TORRE DEL CLIMENTÓ
Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2013/10/la-torre-del-climento.html
La Josepeta era la pubilla de Cal Canyús, a Gavà. A pagès la filla, que ho havia d'heretar tot, no es casava amb un hereu, i pocs fills de "casa bona" acceptaven anar de gendre a una casa en la qual el seu paper seria secundari. La solució durant molts anys va estar casar la filla amb el mosso, generalment d'origen gascó.



MEMÒRIA DE SALVADOR PUIG ANTICH A GAVÀ.
Més informació http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2014/02/gava-fa-40-anys.html
Ja fa més de 40 anys que el règim dictatorial del general Franco va executar Salvador Puig Antich, després d'un judici sumaríssim, un consell de guerra sense garanties i amb moltes proves arreglades.




EL DIA QUE MOSSÈN CELESTINO EM VA SUSPENDRE RELIGIÓ
Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/01/el-dia-que-mossen-celestino-em-va.html
Celestino Bravo, "l'arximandrita excels" com li deien carinyosament, fa més de 50 anys que està a la parròquia de Santa Maria de Sales, més coneguda com l'església del tobogan al Poblado Roca. Jo el vaig tractar els anys 74 i 75. 



LA SOMNÀMBULA DEL CARRER SANT NICASI

L'èxit de la somnàmbula del carrer Sant Nicasi devia ser important, però pel que ser l'encertava menys que l'esperpèntic Sandro ...