Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Personal

ELS TODA, NISSAGA GAVANENCA?

Imatge
Cal Toda va ser una important finca i nissaga Gavanenca, posiblement procedent del Baix Camp, i amb importants conexions amb la política local gavanenca. Cal Todo, 1950 Els Toda van ser una important nissaga del Baix Camp, emparentada amb la família Güell i propers al general Prim. Entre ells Eduard Toda, alcalde de Reus (1817-1888) i també Eduard Toda i Güell. Nebot de Josep Güell i Mercader , amic de l'Antoni Gaudí, un diplomàtic que va destacar per ser un pioner en egiptologia i el redescobridor de l' alguerès . A inicis del segle XIX els Toda van adquirir una finca a Gavà que anava del carrer Sant Pere, fins al del Centre (Raval del Toda/o). Segurament la masia era anterior. El primer titular que es coneix era en Francesc Toda i Gil. La finca tenia extensió cap a la muntanya, vinya, i prop del poble possiblement forns de ceràmica. Al igual que altres terratinents, no van viure directament a la finca, segurament hi van viure uns massovers. Els Amat? Podría ser un procès sim...

LA GALETA MARIA

Imatge
  Aquesta és una història on recordo les galetes "Maria"... i alguna cosa més. La meva mare, la  Carmeta , va anar al mercat del Born fins que aquest va ser traslladat a la Zona Franca, a Mercabarna. Des de mitjanit fins a la matinada, sota fred, pluja o neu venia els fruits que el nostre pare havia portat la nit anterior. Acabada la venda, cap a les 8 de matí seguia la ruta més llarga per tornar a Gavà. Primer el Passeig del Born on comprava olives i queviures. Després davant Santa Maria del Mar a un bar que ja no hi és, tocava un cafè amb llet i un croissant, per a mi una xocolata. Quan passo per allà encara ho oloro. Després anàvem cap a la catedral, especialment quan exposaven a Sant Oleguer i si podíem miràvem aparadors del Passeig de Gràcia. A inicis de març podiem veure el cos incorrupte de Sant Oleguer, s XI-XII. Dos cops al mes anàvem  fins  Hostafrancs, a la tenda de la Casa Solsona, guardaven una espectacular bossa amb les galetes de rebuig. En arribar a c...

AGOST, ANAR AL CAP: ACTIVITAT DE RISC

Imatge
Aquesta entrada no és per senyalar que la medicina privada és millor, puc explicar si escau experiències demolidores amb coneguts meus. Arriba agost, vas al meu CAP de Gavà, el Bartomeu  Fabrés . Demanes hora pel teu metge de família, "no podem senyalar dia i hora", "tinc problema urgent" ... demano urgències. Em miren com un cuc rar, però m'apunten. M'atenen a urgències, no triguen gaire. " Tinc problemes d'urticària per la calor", "no hi veig bé per un problema de lacrimals que amb la calor..." "Això no és cosa d'urgències, ha d'anar pel seu metge" "No em donen visita, i el problema el tinc avui" , Em donen un tractament per 20 dies, és 30 de juliol, i encara no he aconseguit que el meu metge de família m'atengui.  Talquistina , dutxes fredes, cremes amb urea... res i a rascar que és el més barat. Tot això amenitzat que els matins acompanyo a la meva mare amb 91 anys i un deteriorament cogn...

MEMÒRIA PRIMERES ELECCIONS MUNICIPALS A GAVÀ.

Imatge
El 19 d'abril de 1979 es va constituir el primer ajuntament democràtic a Gavà, després de la llarga nit de la dictadura. Amb els anys el meu record és agredolç. Aquí explico la meva vivència personal. Un any abans al PSUC veiem que aquelles eleccions municipals les podíem guanyar de llarg. Editàvem "Llibertat" amb una tirada de 1000 exemplars no gratuïts, teníem seccions del partit a barris i empreses, la nostra situació econòmica era immillorable. Però en un any tots vam fer un gran esforç en tirar-ho tot per la finestra. En un any i entre tots, vam fer el possible per acabar amb un partit que ni en temps de la dictadura havia desaparegut a Gavà, i que en anys molt complicats portava "Treball" en català a les fàbriques de Gavà, especialment a la Roca. Un acte multitudinari al Pavelló Jaume March va provocar un terrible enrenou intern entre "eurocomunistes" i "prosoviètics" que ho va fer esclatar tot. L'aparell del partit, en mans...

LLARG I PRIM, PARENT D'EN BUFA.

Imatge
De petit era tan prim que un glop de vent se'm podia emportar. La meva àvia em deia que era "llar i prim, parent d'en Bufa"  Sembla que a la Barcelona de mitjans del segle XIX quan van posar la llum de gas hi havia un home molt alt que podia arribar a les llums de gas, tan alt era que la gent li cridava "bufa, bufa", fet que a ell no li agradava gens, però li va quedar el mot d'en Bufa. Jo el 1960 aixecava sols pams sobre terra, però era tant prim que semblava més alt del que era. Però amb 6 anys ja era gairebé tant alt com la meva àvia, com es veu a la foto de dalt. Finals del 50 eren temps d'escassetat, de succedanis, de restriccions de llum, d'absència de llibertat, era el temps de la meva infància. Amb 6 anys tan sols tenia cap i cames, menjar era una paraula que no existia en el meu vocabulari. Una mica de carn a la meva boca tardava hores a ser tragada. Era horrible per la meva família i un patiment infinit per a mi. En acabar l'e...

ACTIVITATS PROGRAMADES MES D'ABRIL

Imatge
Aquest mes d'abril tinc programades diverses activitats, aquí senyalo tres d'elles.  EXPOSICIO HOMOSEXUALS I TRANSSEXUALS A LA HISTÒRIA DE BARCELONA Dia 17 d'abril, 18 hores. Seu del Consell de la Joventut de Barcelona. Carrer de Calàbria, 120 baixos La exposició mostrarà com vivien aquestes persones, com se les va tractar, quines lleis els afectava, a quins llocs anaven i com ho ha mostrat l'art o la literatura. Iniciarem el recorregut a la prehistòria i acabarem amb l'aprovació de la Llei contra la LGTBFòbia. VISITA A LA FALLA I  AL MUSEU DE GAVÀ Proper 14 d'abril a la tarda. Activitat gratuita organitzada pel GAG.  La història de la Casa de València de Gavà va unida a la de l’empresa de sanitaris Roca. A inicis de segle XX al fundar-se la fundició dels germans Roca, la majoria dels treballadors venien de la localitat d'Olocau, aquests amb el temps van fundar la Casa de València, present a la vida cultural i associat...

L'AFAITAT A PAGÉS, AL GAVÀ DEL PASSAT

Imatge
A pagès hi havia homes que s'afaitaven sols i altres que eren incapaços de fer-ho. Per què?. Quan la Carmeta, la meva mare, es va casar va anar a viure a casa del meu pare on també hi eren els meus avis paterns. Entrava de "jove" i a pagès, les joves tenien pocs drets, al contrari de les pubilles que manaven i ho distribuïen tot. L'àvia Elvira tan aviat va entrar la meva mare a casa, li va senyalar els estris d'afaitar -" fins ara jo he afaitat al teu espòs i fill meu , a partir d'ara et toca a tu" . No s'ho podia creure, ella sempre havia vist al seu pare, el Poldo, afaitar-se ell sol. Però va haver d'acceptar-ho, a finals dels anys 40 i a Gavà les dones tenien totes les de perdre. Quan va anar a demanar ajut als seus pares, li van dir: " T'has casat amb el Joan i et toca aguantar ". El que també va veure és que el Pepet, el seu sogre, també s'afaitava sol. Què passava? Molt senzill, les àvies eren mestresses i ella n...

23 FEBRER 1981, GAVÀ: LA LLARGA NIT.

Imatge
Fa 38 anys ja, però és difícil oblidar aquell dia.  A Gavà el 1981 teníem un dels nuclis d'extrema dreta més importants de Catalunya. Grups organitzats des de la llarga vaga de Roca del 1976. A les primeres eleccions de 1977 aquests elements van perseguir a trets per Gavà a gent d'esquerres que feia propaganda electoral, especialment militants del PSUC. Algun d'aquests elements va estar als preparatius de l'atemptat contra la revista "El Papus". Hi va haver detencions però com gairebé sempre els implicats van quedar en llibertat. Rebre amenaces anònimes a la bústia o per telèfon s'havia tornat normal. Anar a denunciar-ho a la Guàrdia Civil o la Policia Local, era perdre el temps per moltes raons, fins el 1979 inclòs era perillós. I així va arribar el 23 de febrer. Per aquells dies era el secretari general de CCOO a la meva ciutat, i a més regidor de treball a l'ajuntament pel PSUC. Quan em vaig assabentar de la notícia em vaig presentar a l'in...

MADRID DIES DE GENER DE 1977

Imatge
Jo gairebé vaig fer la mili amb l'Alatriste.  A inicis del 1977 ja em faltava poc per acabar el servei militar obligatori. Hi vaig anar amb recomanació expressa de la Guàrdia Civil del meu poble, el 1974 em van enxampar a una parada d'autobús amb una carta dels sindicats oficials del règim. Em van acusar de "reunión ilegal" "propaganda ilícita" i "miembro de partido anarquista". Anava a un funeral pel Salvador Puig Antich. Tot va servir per a una temporada perduda primer a Alcalá de Henarés i després a Leganés. Un any fent "guardia, cocina i retén", res més. Tenia antecedents i no era de fiar. Amb mi van anar a parar altres que com jo hi havien anat recomanats per la policia del règim. La caserna estava a Leganés, avui és seu de la Universidad Carlos III, llavors Regimiento de Infanteria Saboya Nosecuantos. L'edifici va ser obra de l'arquitecte Sabatini a finals del segle XVIII. Però deien que l'origen estava en un edifi...

LA BODA DE LA PAELLA D'ARRÒS

Imatge
De petit em va quedar gravada la història d'una tia meva que el dia de la seva boda el seu espòs li va tirar la paella d'arròs "pel cap". La Quimeta va néixer amb el segle, en poc temps van venir dos germans més i si una apendicitis no hagués acabat amb la mare, segurament haurien estat més. Van ser anys molts durs. La fil·loxera va deixar sense feina a molts pagesos en temps on les insanes sorres no eren encara productives. La mare morta era la mestressa i propietària d'unes terres que el pare va fer poc per cuidar, com tampoc es va preocupar massa dels seus fills. La María i el Joan, els pares de la Quimeta. Mentre el pare anava perdent patrimoni, mercès al joc i la beguda, l'àvia materna cuidava de la canalla. L'únic noi havia de sortir al matí amb un cistell i una aixada a recollir les restes dels cavalls per fer fems. Fins que no omplia, no hi havia esmorzar. Normalment un tros de pa, pot ser un ou cru, la cansalada era de festa major. La Quimet...

ARRÒS AMB RATA DE LA MURTRA

Imatge
Avui us porto a una anècdota molt especial que va afectar el meu avi, el Pepet, cap al 1915.  A inicis del segle XX molts pagesos gavanencs vivien en la més absoluta misèria. La mortaldat entre ells era enorme, tres dels meus quatre avis havien perdut pare o mare. Els nens a molt curta edat ja havien de treballar. La vida diària del meu avi era aixecar-se aviat i amb un rasclet i una eixareta sortir a recollir fems de cavall. Si no ho portava ple, no tenia res per esmorcar. Si hi havia sort aquest àpat era un ou cru, si les gallines havien treballat prou. Amb 8 anys li tocava portar a la seva germana fins a Begues a una mainadera que l'enllatava; si es lliurava, li tocava anar a jornal o a ajudar al seu pare a les sorres. Els pagesos baixaven amb els carros a les sorres tan bon punt començava a aclarir-se. Tornaven al caure el dia. El menjar el feien al camp, amb el que tenien a mà. Normalment a l'arròs o a les patates hi tiraven verdures, o algun animal de la zona caçat. ...

EL MEU ONCLE VA SER UN REFUGIAT

Imatge
Joan Altés Purcet v a ser un refugiat i va treballar en situació idèntica a un esclau a la França del règim de Vichy. Joan Altés amb la seva esposa i la seva germana, Elvira, àvia meva.  Era encara petit, uns deu anys, quan el seu pare va morir. La seva germana Elvira, la meva àvia, i la seva mare van treballar de valent per poder pagar-li estudis a Barcelona. La família havia administrat les finques de "Cal Sobrano" a Gavà, però el govern de Primo de Rivera va eliminar els cens i la situació econòmica de la família havia esdevingut complicada. El patiment del meu besavi va estar encara més gran quan un dia va veure com un gos rabiós atacava a la meva àvia, amb tan sols 9 anys, en temps de difícil cura. Amb l'ajuda de la família ho van superar. Però un dia va dir a la seva esposa, -"vaig a Barcelona a acomiadar-me dels meus germans, em moro"-. I es va morir. Maria Purcet i Josep Altès, pares del Joan.  El Joan va poder "fer estudis a Barcelona...

DE SOMNÀMBULES I FANTASMES GAVANENCS

Imatge
Una freda nit d'estiu estava al meu despatx quan de sobte dos nois de Ràdio Gavà van aparèixer pàl·lids i espantats, hi havia fantasmes a la Torre Lluch. Una bretolada, sorolls de casa vella o el vell senyor Lluch, mort feia més de cent anys?  Jo vivia al carrer Sant Nicasi, aquest carrer on deien vivien les dones sabies, o també dites bruixes, que van fer els verins que van ajudar acabar amb el bon Príncep de Viana,  suposadament . On vivien sabines, curanderes i somnàmbules. La meva àvia del Cal Mussolet, d'aquest carrer, se'n reia de totes, mentre la meva altre àvia de Cal Llíssera  curava el mal d'ull, i.. . Quan l'Elvira, l'àvia Llíssera i sobrana, es va casar, el meu avi va anar a viure a casa seva. Els primers dies va tenir un greu accident: la galleda va caure al pou. Com les mestresses eren elles, l'home va preferir emmudir. Les dues dones van anar corrent a veure una somnàmbula del Carrer Sant Nicasi: "La galleda us l'ha fotut el vostre...

UNA HISTÒRIA DE BOLETS I ALGUNA COSA MÉS.

Imatge
El meu avi sabia de bolets i herbes, tan sols jo coneixia els seus racons. El  Pepet  i l'Elvira eren els meus avis. Ell era boletaire, coneixia els secrets del bosc i sabia guanyar-se la confiança de les masoveres. Ella era experta en receptes miraculoses, curava el mal d'ull i desenvolupava arts de casa-mantera. La senyora Maria de Cardona era la mestressa de la Masia  Vilaseca , a 20 minuts del Santuari. Tenia Tres fills: el Josep, la Carme i el Mingo un nen de dos anys en un cos de 40. La meva àvia anava a Can  Vilaseca  a comprar llet, ous, carn i a casar fills solters. L '  avi a treure informació sobre herbes i bolets. Tots junts parlaven de bandolers, d'emboscats, de maquis (quina por ¡¡ ) de malediccions i d'una guerra que havia passat per aquelles contrades. Un cop l'any ens invitaven a uns embotits com no he tastat mai més, amb un vi fort i espès que es podia tallar amb el ganivet. Si, tenia pocs anys i tastava el vi de pagès. L'aigua era d...

MEMÒRIA DE SALVADOR PUIG ANTICH A GAVÀ.

Imatge
Ja fa més de 40 anys que el règim dictatorial del general Franco va executar Salvador Puig Antich, després d'un judici sumaríssim, un consell de guerra sense garanties i amb moltes proves arreglades.  Era 1974, jo estava a COU a l'Institut Bruguers de Gavà i com molts altres joves estava indignat davant l'apatia general. A Gavà ens vam mobilitzar i després de diverses assemblees vam decidir anar a una cerimònia que es feia a una església de Cornellà. Després de l'assassinat del jove militant del MIL moltes esglésies van organitzar cerimònies en la seva memòria, la policia actuava sense cap pietat contra aquells que intentaven apropar-se. Jo en aquells moments em sentia més proper a Bandera Roja, però no entenia el seu silenci, com tampoc el del PSUC, dues forces amb una important presencia llavors al món estudiantil i obrer del Baix Llobregat. Possiblement em vaig significar "massa". El fet és que aquell dia de març del 1974 estava a la parada de l...