LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

 El barroc que podem observar a la Diòcesi de Solsona té força punts de contacte amb la sensibilitat de les figures napolitanes de pessebre, encara que amb personalitat catalana pròpia. Retaule de la Mare de Déu dels Colls, Sant Llorens de Morunys, Solsonès De nou he estat al Solsona i al seu museu, però amb una diferencia important, fa uns mesos vaig estar a Nàpols, hi he trobat moltes semblances. Bé aqui en parlo. Les imatges que podem trobar sovint al museu, o en diferents temples de la comarca, sovint podem observar uns rostres extremadament humans, expressivitat teatral, gestos emotius, policromia càlida y una intenció gairebé “escènica”. Retaule del Roser, Riner. Museu de Solsona. Això connecta molt amb l'esperit barroc napolità. Les figures napolitanes del segle XVIII cercaven  l'emoció, el realisme quotidià, un dramatisme religiós i personatges molt “vius”. Mans de Sant Pere, tenen vida. Carles Morató s XVIII El miracle A la Diòcesis de Solsona passa una cosa semblant ...

El barroc solsoní té unes característiques que el fa molt diferent de qualsevol altre lloc. Resumeixo, amb alguna aportació pròpia, l'article d'Irene Abril Matamala, Doctoranda en Història de l’Art. Universitat de Girona. Un art per descobrir: Solsonès barroc, un paisatge històric genuí, Plecs d'Història Local, número 167. 2017  Segons l’exposició dedicada a l’art barroc al Solsonès es pot veure la Casa Gran del Miracle de Riner es diu que la comarca presenta un «paisatge històric genuí». L’afirmació es deu al fet que les infraestructures i les activitats econòmiques han donat caràcter i forma molt diferent d'altres contrades. Una seva superfície que està ocupada majoritàriament per conreus, pastures, masies i boscos, amb una densitat demogràfica baixa. I com no, l’arxiprestat del Cardener, amb seu a Solsona, on s’engloba pràcticament la comarca del Solsonès, és una de les demarcacions eclesiàstiques catalanes en què es conserva, in situ, un major nombre d’objectes artí...