dilluns, 31 d’octubre de 2016

EXVOTS DEL SANTUARI DEL MIRACLE

Més enllà de les creences dels seus autors, els exvots ens mostren els patiments d'uns pobles allunyats de les grans ciutats. La Guerra de Successió de 1714, els bandolers, les guerres del francès o els carlins van sacsejar a una població que tan sols trobava consol en la religió.




Durant anys podien veure aquestes obres al Monestir del Miracle. Era un veritable resum de la pretesa religiositat popular catalana dels darrers quatre-cents anys.

També ens mostra les pors infinites de la gent d'aquestes terres castigades per les constants revoltes, pels bandolers, la guerra del francès, el carlisme, els emboscats, la repressió franquista, el maquis....   Segles de pors, expressats de forma molt senzilla. 




Podíem veure "exvots que donen gràcies pel fet d'haver tingut una criatura sana; d'altres agraeixen haver-se salvat d'un afusellament, o les invocacions després d'haver superat accidents de feina, fenòmens naturals tumultuosos, malures de tota mena.". (1)








En el marc dels actes del 550 aniversari del Santuari del Miracle, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona va organitzar l'exposició "Els miracles del Miracle", el 2009. Va ser una selecció d'exvots pintats del Santuari del Miracle. Després de ser mostrat al Museu de Solsona va viatjar per diferents localitats, fins que ha desaparegut. 


Bona part es poden trobar  a la Casa Gran del Miracle (Riner), al  Barroc Solsonès  un espai que invita a descobrir un patrimoni històrico-artístic excepcional, els retaules, els santuaris, els edificis parroquials i també els paisatges circumdants ens proposen un suggerent viatge en el temps, cap el món de les arts, és clar, i cap al més misteriós de les creences i conviccions dels nostres avantpassats dels segles XVII i XVIII. 




Accidents

Malaltia

Malaltia

La violencia


També alguns es poden veure al Museu Etnològic de Barcelona o estan guardats al convent del Monestir. 


Museu Etnològic de Barcelona

(1) Els miracles del Miracle. Els exvots pintats del Santuari del Miracle (Solsona, Museu Diocesà Comarcal, 15 de maig-31 de desembre de 2009) Adrià Pujol i Cruells (antropòleg i comissari)

dissabte, 29 d’octubre de 2016

EUGENIO DE GAMINDE, EL GENERAL QUE VA BOMBARDEJAR GRÀCIA.

La llista de generals que van manar bombardejar Barcelona és molt extensa, un d'ells va ser el Eugenio de Gaminde, capità general de Catalunya. Aquest va optar per la vila de Gràcia. Segurament ell era el general Bum Bum.



Els seus orígens són a la Corunya, el 1812. Entra a l'exèrcit amb motiu de les guerres carlines, marxant en 1959 a la Guerra d'Àfrica. Participa en els aixecaments militars de 1868 i 1969, i fou capità general en diverses ocasions. Se'l recorda per la seva repressió contra els federalistes i, especialment, pel seu sanguinari paper a la revolta de les Quintes de 1870.

Les lleves de soldats per anar a la guerra mai van estar ben acceptades entre la població catalana, que per res sentia l'exèrcit espanyol com a propi. Les crides obligatòries a servir a l'exèrcit van provocar molts aixecaments populars des del temps de Carlos III fins a la Setmana Tràgica.

La crida a quintes del govern espanyol de 1870, encara presidit pel General Prim, va suposar un nou aixecament popular. El general Eugenio de Gaminde va decidir tallar-ho de soca-rel enviant l'exèrcit amb ordre de disparar.

Un dels pobles revoltats va ser la Vila de Gràcia, llavors independent de Barcelona. En conèixer els veïns que els soldats pujaven pel Passeig de Gràcia, van posar a tocar les campanes de la plaça d'Orient. La decisió dels militars van decidir bombardejar amb els canons cap a la campana. Durant sis dies no van parar les canonades, però sembla no van aconseguir emmudir la campana, però si van destruir moltes cases, va morir unes 27 persones i la vila fou saquejada pels soldats al final del setge.




La Campana de Gràcia es va convertir en un símbol en la lluita per la llibertat i els valors republicans. Així el 8 de maig, just un mes després, apareixia el setmanari "La Campana de Gràcia", una de les més importants publicacions de l'època. Va ser una revista satírica, republicana i anticlerical que es va publicar fins octubre de 1934, després dels "fets d'octubre" fou clausurada.

Fruit dels brillants serveis prestats a Catalunya, el van nomenar Ministre de Guerra amb la restauració borbònica. El 1978 moria amb 62 anys.

El 1920 Joan Llongueras i Badia va compondre "El general Bum Bum". Durant molt de temps es va especular sobre si el tema anava pel general Franvo, o el botxí de la Barcelona de 1714, el General Joris Prosper van Verboom. Però avui tothom té clar que es referia a l'home que va enviar els canons a bombardejar Gràcia.


Companyia !!
El general Bum Bum quan se'n va a la guerra
davant dels seus soldats fa tremolar la terra,
damunt del seu cavall, galopa que galopa,
damunt del seu cavall, galopa amunt i avall.
El cavall és de cartró, aparteu les criatures,
el cavall és de cartró, que no es cansa ni té por.

Rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra,
rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra el general Bum Bum.

El general Bum Bum quan es treu l'espasa
espanta els enemics i fins la gent de casa,
quan ell té el braç alçat, tremola que tremola,
quan ell té el braç alçat, tremola el veinat.
Que és de fusta tal com cal, aparteu les criatures,
que és de fusta tal com cal, perquè així no es pot fer mal.

Rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra,
rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra el general Bum Bum.


S'han fet prop de 7 versions. Us ofereixo la versió dels Belda i Sanjosex, que opten per la lletra versionada per la Trinca:


divendres, 28 d’octubre de 2016

PUJADA AL SANTUARI DE LORD

Podem fer la ruta des de Sant Llorenç (uns 18 quilòmetres), de Sant Serni del Grau (uns 8) o iniciar la pujada des del final de la carretera, menys de 3 quilòmetres. Totes les distàncies calculades com a circulars.



Si voleu altres rutes per la zona, us proposo pujar a la Serra de Busa: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2013/06/itinerari-pla-de-busa-el-capolatell.html

O anar fins a les Fonts del Cardener: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2014/05/ruta-sant-llorenc-de-morunys-les-fonts.html






Iniciarem la ruta a Sant Llorenç de Morunys, al cor de la Vall de Lord i prop de l'espectacular pantà de la Llosa del Cavall. Val la pena donar una ullada pel nucli antic i entrar al monestir benedictí amb orígens al segle XI. Recomano mirar atentament els dos retaules gòtics.







Si volem partir de Sant Llorenç, la ruta circular serà d'uns 18 quilòmetres, amb un desnivell d'uns 500 metres, amb trams durs, però ben indicats. Més informació:  http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14338439

Podem escorçar pujant amb el cotxe fins a l'ermita de Sant Serni del Grau, per iniciar el recorregut aquí. La caminada és més senzilla i el desnivell de menys de 200 metres. El camí és una ruta enquitranada fins a arribar a la pujada al Santuari. Més informació:  http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5096634




Si volem estalviar caminar sobre aquesta ruta, passarem el túnel i arribarem al peu del santuari on una ruta de pujada ens permetrà pujar fins dalt. 




La pujada és de menys d'un quilòmetre i uns 150 metres de desnivell. És un camí esglaonat que ens portarà fins a un altiplà on es troba el Santuari de la Mare de Déu de Lord.





Les guerres i els incendis van destruir gairebé tot el santuari, refet de nou a inicis del segle XIX. La gran gratificació un cop dalt és el contrast entre la serenor del paisatge de l'altiplà amb les espectaculars vistes sobre la Vall de Lord. 









diumenge, 23 d’octubre de 2016

SI NO ESTIMES LA NATURA, NO VAGIS AL BOSC.

Arriba el temps dels bolets, milers de persones entraran als boscos sense cap mirament, darrere deixaran un espectacle desolador.




Entrar un dilluns al bosc és veure un paisatge després d'una batalla. Llaunes, buides, vidres trencats, brossa de tot tipus. El vandalisme va més enllà, bolets arrencats per què no agraden, branques destrossades, paratges arrasats a trepitjades i el terra remenat com si una banda de famèlics senglars hagués passat per la zona.





Si vas al bosc, respecta'l. és l'hàbitat de molts ser vius. Cal recordar que és un sistema sensible i molt fràgil. Aquí alguns consells, espero que en feu cas:

-Evita entrar amb vehicles. Si ho fas no, surtis amb ells dels camins o rutes existents, no trepitjar mai prats i conreus amb ells. No tapis el pas a altres vehicles.
-Si vas amb moto o bicicleta, respecta la natura i als senderistes, els senders són per caminar.
-Cal portar un cistell adequat si vols portar bolets, a fi que les espores tornin a terra. No aneu mai amb bosses a buscar-los. 




-L'esmorzar millor el deixes fora, però si menges al bosc recull tots els residus. Al bosc mai facis foc, ni per fumar.
-Que el teu pas pel bosc no es noti, no arranquis bolets que no hagis de consumir.







-Evita tocar les plantes i les flors, no trenquis les branques dels arbres, ni utilitzis el seu tall per fer-hi dibuixos. 




-No arranquis herbes aromàtiques per dur a casa, com la farigola o el romaní, de cap manera. Recorda que al bosc arrencar plantes amb arrel, és un delicte ecològic. .
-No remoure, amb les mans o cap eina, la fullaraca ni la molsa. Cal agafar amb molta cura els bolets doncs en malmetre el sol, també ho fem de la possibilitat que en surtin de nous.
-El bosc no és una festa, vés en silenci per respecte a la fauna salvatge i la ramaderia. Si portes gos, que vagi lligat per no molestar els remats o a altres visitants al bosc. El vostre gos és el millor del món, però no és l'únic.
-Collir els bolets tallant-los amb un ganivet arran de terra per tal de no destruir-ne el miceli.




-Abans d'entrar informat del temps, evitar desorientar-te i vés amb la roba i calçat adequat.
-Si vas amb nens, educa'ls a estimar la natura i no a destruir-la com sovint veig que passa.
 
-Respecta les senyalitzacions, hi ha qui té cura del bosc.


dimecres, 19 d’octubre de 2016

LES BARCELONES DE L'IGNASI MARROYO

Marià-Ignasi Marroyo i Rodríguez (1928) és un dels millors testimonis gràfics de la Barcelona dels anys 50 i 60. El seu fons fotogràfic està integrat per uns 73.000 exemplars, dipositats a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Juntament amb Joan Colom crea el col·lectiu fotogràfic, dins de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya.



La seva afició per la fotografia s'inicia a la postguerra, el 1941 té la seva primera càmera fotogràfica, però fins al 1956 no ingressa a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya.

Els anys 50 i 60 realitzarà tot un seguit de col·leccions que seran un testimoni fonamental per conèixer la ciutat al Somorrostro, el Born, mercat del peix, els encants, els nens o la setmana santa.












Va col·laborar amb el diari Correo Catalán i va ser operador de cinema documental amb el Joan Francesc de Lasa en un treball sobre el pintor Josep Maria de Sucre. A partir de 1963 es dedica professionalment a la fotografia industrial. Per aquestes dades es desplaça a Rubí on desenvoluparà una gran activitat entorn el món de la fotografia.












El 2014 després de la cessió de tots els seus materials a l'Arxiu Nacional de Catalunya, aquest organitza dues exposicions sobre la Setmana Santa de Barcelona 1960 a 1963 i el Somorrostro de Barcelona. El mateix any la Generalitat li concedeix la creu de Sant Jordi.












Més informació https://ignasimarroyo.com/ Web de l'Ignasi Marroyo. 

dilluns, 17 d’octubre de 2016

7 RUTES PEL SOLSONÈS (II PART)

Solsona pot ser un molt bon lloc d'inici per moltes rutes generalment ben senyalades. Natura, art medieval, barroc, masies o jaciments prehistòrics . Del Cadí a la Segarra un territori a descobrir o a retornar-hi.

Una primera entrega va ser les 6 rutes entorn del Santuari del Miracle:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/10/santuari-del-miracle-i-rutes.html





UNA RUTA PER SOLSONA 

Solsona es una ciutat de poc menys de 10.000 habitants capital del Solsonès una comarca amb poc mes de 13.000 habitants. Està rodejat pel municipi d'Olius que amb poc mes de 500 habitants ocupa la seva zona residencial (Pi de Sant Just) industrial e inclós turística (Castellvell): http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2014/08/una-ruta-per-solsona.html




LA RUTA DE LES MENTIDES PER PINELL

És un dels indrets més recòndits del sud de la comarca. Hi ha senyalitzat un itinerari que permet descobrir patrimoni històric i natural de diverses èpoques. Necròpolis, hemidomens, indrets romànics, creus de terme...... La Ruta de les mentides ens convida a fer un viatge en el temps partint de l'església de Sant Miquel de Pinell: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2012/06/la-ruta-de-les-mentides-per-pinell.html 




ITINERARI PLA DE BUSA - EL CAPOLATELL 

El Pla de Busa es un altiplà situat a mes de 1200 m de alçada rodejat per dues impressionats cingleres que donen a la Vall de Lord o a Vall d'Ora. A peu es pot accedir des-de les Cases Altes a la Vall de Lord o desde'l Museu de la Vall d'Ora, just al costat del Molí de Ca l'Ambrós. Son trams amb importants desnivells: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2013/06/itinerari-pla-de-busa-el-capolatell.html



PUJADA A LA NECRÒPOLIS DE CEURÓ 

Castellar de la Ribera és un dispers municipi del Solsonès que es troba a la part baixa de la Ribera Salada. Al municipi es troben molts restes prehistòrics de fa 5000 anys. En aquesta ruta visitarem un castell i una ermita del segle XI i, a més, una necròpolis del 3000 aC;  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/05/pujada-la-necropolis-de-ceuro.html






ERMITA SANT ROC, PINÓS.

L'ermita de Sant Roc té els seus orígens a mitjans del segle XVIII, durant segles el 16 d'agost era lloc de trobada dels pagesos de la zona. Baixaven de les masies de Llobera, Pinós o Riner. http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/08/ermita-sant-roc-pinos.html 




CREUS DE TERME AL SOLSONÈS. 

La creu de terme és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins. Al Solsonès i especialment a la "Mà esquerra del Cardener" en tenim bons exemples: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2012/06/creus-de-terme.html




DÒLMENS AL SOLSONÈS 


La riquesa del patrimoni històric del Solsonès es completa amb un important nombre de jaciments prehistòrics. Dòlmens, hemidolmens, menhirs, poblats ibers. Molts d'aquests restes es poden trobar alMuseu Diocesà i Comarcal de Solsona.   http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2015/05/dolmens-al-solsones.html





BARROC AL SOLSONÈS (III)

El barroc al Solsonès segueix present quan ja a tot el país els corrents neoclàssics l'havien substituït. El resultat és un patrimoni hi...