EUGENIO DE GAMINDE, EL GENERAL QUE VA BOMBARDEJAR GRÀCIA.
La llista de generals que van manar bombardejar Barcelona és molt extensa, un d'ells va ser el Eugenio de Gaminde, capità general de Catalunya. Aquest va optar per la vila de Gràcia. Segurament ell era el general Bum Bum.
Els seus orígens són a la Corunya, el 1812. Entra a l'exèrcit amb motiu de les guerres carlines, marxant en 1859 a la Guerra d'Àfrica. Participa en els aixecaments militars de 1868 i 19869, i fou capità general en diverses ocasions. Se'l recorda per la seva repressió contra els federalistes i, especialment, pel seu sanguinari paper a la revolta de les Quintes de 1870.
Les lleves de soldats per anar a la guerra mai van estar ben acceptades entre la població catalana, que per res sentia l'exèrcit espanyol com a propi. Les crides obligatòries a servir a l'exèrcit van provocar molts aixecaments populars des del temps de Carlos III fins a la Setmana Tràgica.
La crida a quintes del govern espanyol de 1870, encara presidit pel General Prim, va suposar un nou aixecament popular. El general Eugenio de Gaminde va decidir tallar-ho de soca-rel enviant l'exèrcit amb ordre de disparar.
Un dels pobles revoltats va ser la Vila de Gràcia, llavors independent de Barcelona. En conèixer els veïns que els soldats pujaven pel Passeig de Gràcia, van posar a tocar les campanes de la plaça d'Orient. La decisió dels militars van decidir bombardejar amb els canons cap a la campana. Durant sis dies no van parar les canonades, però sembla no van aconseguir emmudir la campana, però si van destruir moltes cases, va morir unes 27 persones i la vila fou saquejada pels soldats al final del setge.
La Campana de Gràcia es va convertir en un símbol en la lluita per la llibertat i els valors republicans. Així el 8 de maig, just un mes després, apareixia el setmanari "La Campana de Gràcia", una de les més importants publicacions de l'època. Va ser una revista satírica, republicana i anticlerical que es va publicar fins octubre de 1934, després dels "fets d'octubre" fou clausurada.
Fruit dels brillants serveis prestats a Catalunya, el van nomenar Ministre de Guerra amb la restauració borbònica. El 1978 moria amb 62 anys.
El 1920 Joan Llongueras i Badia va compondre "El general Bum Bum". Durant molt de temps es va especular sobre si el tema anava pel general Franvo, o el botxí de la Barcelona de 1714, el General Joris Prosper van Verboom. Però avui tothom té clar que es referia a l'home que va enviar els canons a bombardejar Gràcia.
Companyia !!
El general Bum Bum quan se'n va a la guerra
davant dels seus soldats fa tremolar la terra,
damunt del seu cavall, galopa que galopa,
damunt del seu cavall, galopa amunt i avall.
El cavall és de cartró, aparteu les criatures,
el cavall és de cartró, que no es cansa ni té por.
Rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra,
rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra el general Bum Bum.
El general Bum Bum quan es treu l'espasa
espanta els enemics i fins la gent de casa,
quan ell té el braç alçat, tremola que tremola,
quan ell té el braç alçat, tremola el veinat.
Que és de fusta tal com cal, aparteu les criatures,
que és de fusta tal com cal, perquè així no es pot fer mal.
Rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra,
rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra el general Bum Bum.
S'han fet prop de 7 versions. Us ofereixo la versió dels Belda i Sanjosex, que opten per la lletra versionada per la Trinca:
Els seus orígens són a la Corunya, el 1812. Entra a l'exèrcit amb motiu de les guerres carlines, marxant en 1859 a la Guerra d'Àfrica. Participa en els aixecaments militars de 1868 i 19869, i fou capità general en diverses ocasions. Se'l recorda per la seva repressió contra els federalistes i, especialment, pel seu sanguinari paper a la revolta de les Quintes de 1870.
Les lleves de soldats per anar a la guerra mai van estar ben acceptades entre la població catalana, que per res sentia l'exèrcit espanyol com a propi. Les crides obligatòries a servir a l'exèrcit van provocar molts aixecaments populars des del temps de Carlos III fins a la Setmana Tràgica.
La crida a quintes del govern espanyol de 1870, encara presidit pel General Prim, va suposar un nou aixecament popular. El general Eugenio de Gaminde va decidir tallar-ho de soca-rel enviant l'exèrcit amb ordre de disparar.
Un dels pobles revoltats va ser la Vila de Gràcia, llavors independent de Barcelona. En conèixer els veïns que els soldats pujaven pel Passeig de Gràcia, van posar a tocar les campanes de la plaça d'Orient. La decisió dels militars van decidir bombardejar amb els canons cap a la campana. Durant sis dies no van parar les canonades, però sembla no van aconseguir emmudir la campana, però si van destruir moltes cases, va morir unes 27 persones i la vila fou saquejada pels soldats al final del setge.
La Campana de Gràcia es va convertir en un símbol en la lluita per la llibertat i els valors republicans. Així el 8 de maig, just un mes després, apareixia el setmanari "La Campana de Gràcia", una de les més importants publicacions de l'època. Va ser una revista satírica, republicana i anticlerical que es va publicar fins octubre de 1934, després dels "fets d'octubre" fou clausurada.
Fruit dels brillants serveis prestats a Catalunya, el van nomenar Ministre de Guerra amb la restauració borbònica. El 1978 moria amb 62 anys.
El 1920 Joan Llongueras i Badia va compondre "El general Bum Bum". Durant molt de temps es va especular sobre si el tema anava pel general Franvo, o el botxí de la Barcelona de 1714, el General Joris Prosper van Verboom. Però avui tothom té clar que es referia a l'home que va enviar els canons a bombardejar Gràcia.
Companyia !!
El general Bum Bum quan se'n va a la guerra
davant dels seus soldats fa tremolar la terra,
damunt del seu cavall, galopa que galopa,
damunt del seu cavall, galopa amunt i avall.
El cavall és de cartró, aparteu les criatures,
el cavall és de cartró, que no es cansa ni té por.
Rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra,
rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra el general Bum Bum.
El general Bum Bum quan es treu l'espasa
espanta els enemics i fins la gent de casa,
quan ell té el braç alçat, tremola que tremola,
quan ell té el braç alçat, tremola el veinat.
Que és de fusta tal com cal, aparteu les criatures,
que és de fusta tal com cal, perquè així no es pot fer mal.
Rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra,
rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra el general Bum Bum.
S'han fet prop de 7 versions. Us ofereixo la versió dels Belda i Sanjosex, que opten per la lletra versionada per la Trinca:
I dic jo... si dediquéssim monuments a personatges "il·lustres" amb els seus malnoms?
ResponEliminaSeria divertit tenir un racó o una cantonada dedicada al general Bum Bum! Amb la lletra de la cançó i la possibilitat de cantar-la.