LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

La serralada de Pinós està just al centre geogràfic de Catalunya, al límit de les   comarques del Bages, el Solsonès i la Segarra. Forma part del dispers municipi del mateix nom amb poc mes de 300 habitants. Per poder visitar el lloc s'hi pot accedir o be des de Cardona agafant la carretera que va al Santuari del Miracle (BV 3101) al lloc de Su surt una via estreta i asfaltada amb direcció a Ardèvol  i Pinós.  Su Per el camí es troba el dolmen de Pera, una necròpolis del 2.550 a JC. Mes endavant es troba el Santuari de Pinós (900 m de altura) edifici d'origen templer amb elements gòtics, renaixentistes i barrocs. Just al costat està la seu del Ajuntament i el centre geogràfic de Catalunya. Un bon lloc per observar la Segarra i el Solsonès. Poc abans d'arribar al Santuari hi ha un desviament que porta a Ardèvol, un petit nucli urbà amb una petita torre de guaita rectangular de 15 metres d'alçada, data del segle XI.

Article publicat al número 192 de la revista Infogai, novembre-desembre 2013. Revista completa:  http://es.scribd.com/doc/183078913/Infogai-192-Novembre-Desembre-pdf L’arribada de Ana Mato al front del “Ministerio de Sanidad, Sevicios Sociales e Igualdad de España” ha significat un preocupant retrocés en les polítiques entorn al VIH/sida i paral·lelament en la prevenció i control de totes les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS). Les primeres mesures ja indicaven les seves intencions: retirada del repartiment de preservatius, eliminació del 900 Rosa com a telèfon de referència,  desmantellament del Pla Nacional de la Sida (PNS). En pocs mesos els professionals del PNS van estar ajornats del Ministerio perdent-se l’experiència d’un personal i d’un bagatge essencial en poder portar endavant polítiques de resposta al VIH/sida Les retallades no van acabar aquí. En un any les ajudes a ONG i Comunitats Autònomes va passar de quasi 4 milions a 1 milió cent mil.  Per decr

L'espectacular retaule de Ramon de Mur de Guimerà es pot veure al Museu Diocesà de Vic, en part i una còpia amb restes originals al seu lloc per el qual va estar pintat: Guimerà. Es tracta d'una de les obres més interessant i enigmàtiques del gòtic català. Un dels elements que sorprenen és la presència de dones al Sant Sopar, inclòs en detriment de la presència masculina, tanmateix al seu enterrament podem veure aquesta presència. Sempre amb la figura de Joan el deixeble "estimat" Joan. No és el primer cop que en un retaule gòtic apareix la figura femenina, o que Sant Joan està en una posició amorosa entorn del seu mestre: :  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2011/10/el-sant-sopar-de-jaume-ferrer.html .  En aquest cas són tres dones, possiblement les "tres Maries" . Curiosament les tres dones apareixen en detriment dels apòstols que no hi estan tots. En aquesta ocasió no estan sota taula, sinó que al mateix costat. Aquesta composici