LA TORRE DEL CLIMENTÓ
La Josepeta era la pubilla de Cal Canyús . A pagès la filla, que ho havia d'heretar tot, no es casava amb un hereu, i pocs fills de "casa bona" acceptaven anar de gendre a una casa en la qual el seu paper seria secundari. La solució durant molts anys va estar casar la filla amb el mosso, generalment d'origen gascó. El destí d'una dona que anava a casar-se amb l'hereu era complicat, estava al servei de tothom i tenia pocs drets. Si era un home estava al servei dels pares i d'una dona que acabaria sent la mestressa de la casa i la finca. El fet és que la Josepeta anava complint anys i no li trobaven un marit. La seva germana petita ja s'havia casat amb un noi de "casa bona" i ella la pobra anava per vestir sants. Un dels records més antics que tinc és el dia que que tota joiosa va venir a casa: "Joan, a la primavera em caso". El Joan era el meu pare, la noticia va córrer per la casa i amb un comentari afegit: &