LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

A inicis del segle XX la homosexualitat no estava penalitzada al Estat Espanyol. Les lleis perseguien delictes contra la moral i les bones costums, les penes eren iguals tant pels homosexuals com pels heterosexuals. Encara que sempre depenia de l'època, el lloc i el jutge que dictava la sentència.  Aquesta “tolerància” de les lleis no era compartida ni pels intel·lectuals, que ho consideraven com un vici o un malaltia, ni molt menys pels conservadors que ho veien com un atemptat contra las essències pàtries. Però només aquets darrers sectors demanaven lleis específiques. La Dictadura de Miguel Primo de Rivera va donar ales als sectors més reaccionaris, que defensaven uns models tronats basats en l'exaltació d'una Espanya eterna. En aquesta Espanya anti-moderna, l'homosexualitat no tenia lloc, defensaven que s'havia de tornar als temps dels Reis Catòlics, temps en què els sodomites eren perseguits, temps d'una Espanya "única, gran i lliure". Art

Solsona es una ciutat de poc menys de 10.000 habitants capital del Solsonès una comarca amb poc mes de 13.000 habitants. Està rodejat pel municipi d'Olius que amb poc mes de 500 habitants ocupa la seva zona residencial (Pi de Sant Just) industrial e inclós turística (Castellvell). Entrem pel pont sobre el riu Negre, a ma esquerra tenim un bon aparcament davant de la catedral. A ma esquerra de la porta murallada està el pou de glaç, mereix una visita. Recomano visita catedral, en gran part romànica, amb una de les imatges mes importants del romànic català. La verge del claustre, del segle XII. A la plaça del Palau Episcopal està l'entrada al Museu Diocesà. Cada dia a les 12 el joc del aigua de la font i les campanes regalen uns instants màgics. Val la pena visitar el Museu Diocesà, especialment la seva col·lecció d'art romànic i gòtic. El retaule del Sant Sopar de Jaume Ferrer amb la Magdalena sota taula val molt la pena. Cal deixar-se em

Una ruta senzillament espectacular, molt ben indicada, tan sols cal seguir les senyals grogues. Anada i tornada es poc menys de 20 km, son trams senzills, amb poca dificultat i ben senyalats. Aquesta ruta té surt de l'antiga vila comtal de Besalú. Val donar un tomb pels seus carrerons i les seves places fa que el temps passat esdevingui tan proper que les pedres de les cases, dels ponts i de les esglésies semblen voler comunicar al visitant tot el que han vist.  Cal agafar la carretera de Beuda (la GIV-5234) cap al N i pel camí es troba, a mà esquerra, l'ermita de Sant Pere de Lligordà, amb un campanar d'espadanya convertit en torre.  Una mica més endavant, es troba l'antic priorat benedictí del Sant Sepulcre de Palera (s. XI), amb una basílica de tres naus, i l'església romànica de Santa Maria de Palera, d'una sola nau, on es conserva una imatge de la Mare de Déu d'estil gòtic (s'hi accedeix per una pista qu

Maria Magdalena va anar a ungir el cos mort de Jesús, i trobant el sepulcre buit, va creure que l'havien robat .., Dos àngels li van revelar que havia ressuscitat, i en el camí de tornada se li va aparèixer Jesús. Confosa, incrèdula no reconeixent per l'abillament d'un hortolà, després es va acostar fins a Jesús. I, ell li va dir:  - No em toquis! (Noli em tangere, Joan 20,17). Giovanni Battista Caracciolo, anomenat Battistello Noli me tangere, traduït literalment del llatí com "no em toquis" o "deixa'm anar",són les paraules que Jesucrist digué a Maria Magdalena després de la seva resurrecció. Aquest fet està documentat en l'Evangeli segons Sant Joan (Jo. 20,17), quan Maria Magdalena reconeix a Jesús vestit com un hortolà prop del seu sepulcre, després d'haver ressuscitat. L'expressió original en grec koiné és Μή μου ἅπτου (mē mou haptou), que suggereix una acció que continua en el temps. Per aquest motiu, la traducció en catal

Entre el 16 de juliol del 2014 i el 5 de gener del 2015 tenim la oportunitat de gaudir a Barcelona d'una bona col·lecció d'obres mestres del Museo del Prado de Madrid. Es tracta de la exposició: "La bellesa captiva, petits tresors del Museo del Prado"  Coronación de la Virgen, El Greco "Ordenades de forma cronològica, tracen un recorregut intens per la història de l'art que relata la singularitat del Museu i l'excel·lència dels seus grans artistes, des de finals del segle XIV i començament del XV fins a Goya i el segle XIX amb Fortuny. El resultat és un resum de les col·leccions del Prado i dels orígens de l'art d'aquest gènere en tots els seus suports, també amb alguns exemples escultòrics, que permetrà a l'espectador admirar cada obra en les millors condicions de proximitat i recolliment o tenir l'oportunitat de trobar-se amb altres que només s'han mostrat comptades vegades." Extret del programa de ma. Brueghel