dijous, 5 d’abril de 2018

DARRERES PUBLICACIONS AL FACEBOOK

GAVÀ, EL TROS I LA MUJADA

A Gavà als camps agrícoles nostres els hi diem "tros" i els mesurem a mujades. Una mujada és menys que mitja hectàrea, a ull diem que pot ser una mujada gran (al voltant de 5000 m quadrats) o petita (uns 4000). 


Diuen que "aquesta mesura reflecteix aproximadament la quantitat de terra que poden llaurar un parell de bous en un dia". 

Ara us deixo, marxo al tros de mitja mujada gran a les Sorres de Gavà.



FER PASQUA ABANS DE RAMS

Un eufemisme que s'utilitzava per senyalar que havien existit relacions sexuals abans del matrimoni, general amb resultat d'algun embaràs difícil d'amagar...





GAVÀ I L'OFICI DE BASTER.

El Menut era un cavall guenyo, però bonic, orgullós i presumit. Era l'estrella dels Tres Tombs. Però mai hauria sortit si el baster del poble no hagués posat els dies els seus guarniments. No tothom podia muntar-lo, el Nicasio o el Juanito eren els seus únics genets.


El darrer baster estava al carrer Comte d'Urgell. Ja no recordo el nom, a casa deien que era el sogre del Biscarri. Si li donaves conversa, feia més rapit la feina.




ESCENA GAVÀ, 1981

Alcalde Toni Rodríguez: Leopold Estapé, regidor Treball
President: Estapé?, em sona. Té alguna cosa a veure amb el Joan Estapé que vaig conèixer fa poc al congrés de la Unió de Pagesos?
Jo; clar, és el meu pare. 
President: li dónes records, els espàrrecs eren molt bons.


4 anys més tard es va tornar a repetir una escena similar, i va tornar a fer la mateixa pregunta. El fet curiós és que el meu pare i ell no havien tornat a coincidir.





MONA DE PASQUA.

El meu padrí (l'avi Poldo de Cal Mussolet) em donava la mona de Pasqua de Cal Patuel, la pastisseria del seu germà a Castelldefels. Era de mantega i ametlles, amb un ou de xocolata sobre, similar a la de la foto...



TRES TOMBS

 Tal dia com avui el 1968 sortiem a fer el Tres Tombs a Gavà, era el dia de Sant Antoni Abad....





dimarts, 13 de març de 2018

ACTIVITATS PROGRAMADES MES D'ABRIL

Aquest mes d'abril tinc programades diverses activitats, aquí senyalo tres d'elles. 




EXPOSICIO HOMOSEXUALS I TRANSSEXUALS A LA HISTÒRIA DE BARCELONA


Dia 17 d'abril, 18 hores. Seu del Consell de la Joventut de Barcelona. Carrer de Calàbria, 120 baixos

La exposició mostrarà com vivien aquestes persones, com se les va tractar, quines lleis els afectava, a quins llocs anaven i com ho ha mostrat l'art o la literatura. Iniciarem el recorregut a la prehistòria i acabarem amb l'aprovació de la Llei contra la LGTBFòbia.




VISITA A LA FALLA I AL MUSEU DE GAVÀ

Proper 14 d'abril a la tarda. Activitat gratuita organitzada pel GAG. 

La història de la Casa de València de Gavà va unida a la de l’empresa de sanitaris Roca. A inicis de segle XX al fundar-se la fundició dels germans Roca, la majoria dels treballadors venien de la localitat d'Olocau, aquests amb el temps van fundar la Casa de València, present a la vida cultural i associativa de la ciutat des de fa prop de 80 anys.

Iniciarem la visita just al costat de l’antiga fundició, just sobre el refugi antiaeri. Pujarem per la rambla amb alguna anècdota. Veurem l’edifici Sert, entrarem al parc municipal per visitar al museu. Donarem un tom i podem entrar a l’exposició "Catifes de Ciment. El món de la rajola hidràulica". Tornarem a baixar per agafar els carrers Màrtirs de 1714 i Sant Pere, per veure els pocs edificis històrics que resten. Al final trobarem la Falla que la Casa de València aixeca tots els anys.

A pocs metres està el Parc del Mil·lenni presidit per l’escultura que va donar entrada el 2000 a Barcelona, si hi ha temps i gana podem donar una breu caminada pel parc.




XERRADA GUERRERES, BRUIXES, CAÇADORES, REMEIERES.... DONES LLIURES I LESBIANES.



21 d'abril 2018, 18 hores. A l'Ateneu l'Harmonia (Recinte Fabra i Coats) Sant Andreu, Activitat gratuita. 

Amb motiu del dia de la Visibilitat Lèsbica, el GAG organitza una xerrada per mostrar  com han viscut les dones que van voler ser lliures i viure la seva sexualitat sense cap impediment.

La xerrada mostrarà com era la dona a la prehistòria, o les dones gladiadores, les pirates, les monges medievals, les dones unides a la Grècia arcaica, o a la Xina imperial, o a l'Anglaterra del segle XVIII, o al anomenat matrimoni de Boston... Tractarà de l'ablació de clítoris a Europa, de la persecució de la bruixeria, de les violacions correctives, de les lesbianes vistes pel poeta Marcial, o les que van viure sota el nazisme o el franquisme...

Al final de la xarrada i hi haurà un torn de paraules per aclarir o aprofundir els temes tractats.




RUTA PRESÈNCIA LGTB A BARCELONA

Sortida confirmada 28 d'abril, plaça del PI, 17,30. Organitza Biblioteca Poble Sec, Inscripcions a la biblioteca: 93 443 01 05 / b.barcelona.ps@diba.cat (màx. 30 persones)

Com vivien, com els veia la societat barcelonina, com van defensar la seva identitat? Parlarem de transvestisme, d’identitats transgressores, de persones LGTBI; també dels locals on anaven o es trobaven, de les lleis que els va afectar o de com les van burlar. Ens centrarem amb el segle XX, encara que afegirem breus pinzellades de la història passada de la nostra ciutat.

L’objectiu serà apropar-nos al Paral·lel i als barris baixos de Barcelona, al transformisme, a la nit més diversa de la ciutat. També la vida entorn aquest gran bulevard serà una prioritat en la ruta. Iniciarem la ruta prop de les Rambles per anar entrant poc a poc a aquesta realitat.










dimecres, 28 de febrer de 2018

LESBIANES EN L’ALEMANYA DE 1890-1945

L’absència de dades sobre quantes lesbianes van ser represaliades per la seva homosexualitat a l'Alemanya Nazi, ha portat a molts historiadors a negar aquesta repressió. Falç. En aquest article m’aproparé a la seva realitat des de 1890 a 1945. (Publicat a la revista INFOGAI nº 203)



En l'Alemanya de finals del segle XIX el lesbianisme o l’homosexualitat femenina no estava tipificada com a delicte. Possiblement era a causa del paper subordinat que tenien les dones en la societat germànica. No obstant això la legislació prohibia a les dones unir-se a les organitzacions polítiques. Això va afavorir el fet que les lesbianes s'unissin al moviment d’emancipació homosexual alemany a 1890.

El 1908 aquesta prohibició es va aixecar, però llavors els polítics conservadors van tractar d’ampliar el cèlebre article 175 a les dones, prohibint també les seves relacions homosexuals. Aquest fet provoca l'aparició de la primera revista lèsbica alemanya: "Die Freundin" .

Després de la Primera Guerra Mundial, amb la República de Weimar, es va conèixer una etapa de liberalització general dels costums sexuals, van ser uns anys de gran obertura i respecte cap a l'homosexualitat. A "die Freundin" es va unir una altra revista lesbiana Frauenliebe (Dona Amor). Van aparèixer clubs com el "Dorian Gray" i "La flauta màgica Dance Palace", associacions, locals, etc. La visibilitat lèsbica al Berlín dels anys 20 va ser molt important.




El 1928 va començar la repressió. L'absència de dones lesbianes que visibilitzessin aquesta repressió, al costat del fet que importants lesbianes com Leni Riefenstahl, fossin la imatge d'un règim que va voler aniquilar qualsevol vestigi que trenqués amb la més estricta hetero-normalitat, va donar una imatge que no era real. La policia va prohibir les revistes lèsbiques, per a la "protecció de les joves" establerta per la Llei de Publicacions obscenes. Així i tot es va poder rodar el film "Dones en uniforme" una obra de culte del cinema lèsbic.

Després va arribar la repressió nazi. Els nazis consideraven a les dones com a éssers subordinats, sobretot en matèria sexual, un complement pels homes. La seva funció era servir-los i donar-los plaer i fills. Molts nazis eren incapaços de distingir entre les dones la diferència entre l'amistat o l'amor lèsbic. Finalment, els nazis van desestimar el lesbianisme com un problema d'Estat, però el que van denominar "masculinització femenina" va ser perseguida especialment entre aquelles dones que no eren afins al règim nazi.

"Quan la persecució contra els gais es va intensificar, després de l'assassinat d'Ernst Röhm (el cap de les SA, homosexual), es va debatre si el Paràgraf 175 havia d'aplicar-se també contra les lesbianes. Finalment es va decidir que no s'aplicaria, però bàsicament perquè el veien poc pràctic: la ideologia que imposava un comportament viril als homes i un altre fràgil i emocional a les dones feia que entre aquestes fossin comuns i acceptats els gestos d'afecte, fins i tot de contacte corporal, de manera que seria molt difícil identificar quins actes constituïen un crim i quins no. " (1)

Dones al camp de Ravensbrück

Malgrat tot, les lesbianes van ser també perseguides, les seves revistes tancades, els seus locals clausurats. Se les consideraven asocials i de ser detingudes també se les enviava a camps de concentració. Moltes van haver d'optar per matrimonis de conveniència per evitar mals majors. En optar per un perfil poc visible van evitar persecucions sistemàtiques contra elles, vivint una vida aliena a elles o acabant en camps de concentració com Ravensbrück, prop de Berlín.

Les lesbianes que eren visibles les empresonaven com asocials, boges o prostitutes, eren enviades al camp destinat a dones joves i nenes de Ravensbrück. Un camp pel qual van passar prop de 150.000 dones, entre elles la catalana Neus Català. Les deportades procedien de més de 40 països. Desenes de milers van ser assassinades, van morir de fam, de malalties o d'experiments mèdics. A la fi de 1944 les SS van instal·lar una cambra de gas, on van morir asfixiades amb gas entre 5.000 i 6.000 presoneres i presoners (encara que pocs, també van arribar alguns homes, especialment nens). S'estimen les víctimes en almenys 92.000 persones.

Neus Català a Ravensbrück

Sarah Helm (2) explica la vida de moltes d'aquestes dones. Entre les històries que ens explica hi ha el de Elli Smula treballadora de la xarxa de tramvies de berlín. La seva empresa la va acusar la Gestapo per tenir relacions sexuals amb altres companyes de treball. El 1940 la van detenir i enviada a Ravensbrück, oficialment va ser detinguda com "presonera política" al costat de la paraula lesbiana. 3 anys després moria "de sobte" en aquest camp de concentració. Martha van Och-Soboll (1910-2001), també enviada a Ravensbrück, va declarar després de la guerra que Elli Smula havia mort en 1942 d'una injecció de la metge del camp, Herta OberheuserMary Pünjer, Henny Schermann, Rosa Jochmann... són noms de lesbianes que van acabar al camp i mai van sortir.

Sarah Helm


Existeixen informes de casos individuals de lesbianes que van ser segrestades i portades a prostíbuls en els camps d’extermini. Encara avui és impossible saber quants casos hi va haver. Les dones homosexuals, igual que els homes, no van ser reconegudes com a víctimes de l'holocaust i van seguir sent proscrites i perseguides fins a 1973.



(1) A 70 años de Auschwitz: las lesbianas bajo el nazismo. María Luisa Peralta. Web marcha.org.ar.

(2) Ravensbruck: Life and Death in Hitler's Concentration Camp for Women.  Sarah Helm. Anchos Ed. 2016.

dissabte, 17 de febrer de 2018

HISTÒRIES DE GAVÀ (III PART)

 Tercera entrega amb nous petits escrits meus sobre el Gavà que he conegut. 

Rambla Lluch, cap a 1960


Per accedir a la primera parthttp://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2017/10/histories-de-gava-i-part.html
Per accedir a ña segona part:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2017/10/histories-de-gava-ii-part.html


ARRÒS AMB RATA DE LA MURTRA

Aquí a una anècdota molt especial que va afectar el meu avi, el Pepet, cap al 1915. Aquí ho explico: 
 http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/06/arros-amb-rata-de-la-murtra.html




LA HISTÔRIA DEL PEPET, L'HEREU DE CA LA GUINEU

El Pepet tenia poc més de 17 anys quan el van cridar per anar al front de guerra. Com prop de 30.000 joves van ser cridats per defensar a la república dels colpistes feixistes. Però van acabar sent carn de canó en una batalla que tan sols va precipitar el final de la guerra. Aquí ho explico: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/07/la-historia-del-pepet-lhereu-de-ca-la.html



QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

Entre 1929 i 1936 una associació naturista es va establir a la masia gavanenca de Can Torelló. Aquí ho explico: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/05/quan-can-torello-era-el-parthenon-anys.html





EL DIA QUE ELS JOVES DE GAVÀ VAN ACABAR AMB LA COLLITA DE CARBASSES DEL POBLE

Recordo aquesta anècdota explicada pel meu avi, ens va deixar quan jo tenia tan sols 12 anys, per tot això alguna dada pot no ser exacte. Aquí ho explico:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/06/el-dia-que-els-joves-de-gava-van-acabar.html 



TEMPS DE BUROTS

Sabeu que era un burot? Aquí ho explico:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/09/temps-de-burots.html



LA BODA DE LA PAELLA D'ARRÒS

De petit em va quedar gravada la història d'una tia meva que el dia de la seva boda el seu espòs li va tirar la paella d'arròs "pel cap". Aquí ho explico: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/09/la-boda-de-la-paella-darros.html 




L'AFAITAT A PAGÉS, AL GAVÀ DEL PASSAT

A pagès hi havia homes que s'afaitaven sols i altres que eren incapaços de fer-ho. Per què?. Aqui ho explico:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2017/05/lafaitat-pages-al-gava-del-passat.html  


dijous, 1 de febrer de 2018

RUTA IVORRA- SANTA MARIA DEL PRIORAT-TORÀ

Una ruta de prop de 8 quilòmetres, amb un desnivell acumulat d'uns 150 metres. Ens mourem entre les comarques de l'Anoia i la Segarra. 



Iniciarem la ruta al municipi d'Ivorra, una antiga "vila closa" de la que destaca la seva torre de guaita, amb una restauració com a mínim polèmica.










A l'interior de l'església de Sant Cugat (s-XVIII) hi podem troba un retaule gòtic procedent de l'església de Santa Maria.




L'església de Santa Maria d'Ivorra es troba fora del municipi. Sobre una antiga construcció romànica, és en record del prodigi del Sant Dubte. Viquipèdia diu: "Segons la tradició oral un dia de 1010 a l'església de Sant Maria, situada al mateix lloc que l'actual santuari, deia missa el rector Bernat Oliver. Després de la consagració, el mossèn començà a dubtar de la presència de Crist en el pa i el vi. Això provocà que del calze brollés sang que tacà les tovalles de l'altar i arribà fins a terra. El bisbe de la Seu d'Urgell, Sant Ermengol d'Urgell portà el calze i les estovalles a Roma i obtingué per a Ivorra nombrosos privilegis i valuoses relíquies del papa Sergi I" 







Seguirem el camí cap a la cimentera LAFCA, ens portarà fins a Castellfollit de Riubregós. És un municipi situat a la vall del Llobregós, comarca de l'Anoia; és d'origen medieval i nascut en terres de frontera.




Està al peu d'un castell que es troba en un estat lamentable, actualment en restauració.




També la seva torre de guaita ha tingut una restauració polèmica, encara que segurament per evitar la seva desaparició. 




Travessant el riu ens trobarem amb l'església romànica de Santa Maria del Priorat de Castellfollit (s. XI-XIV). 





Podem seguir fins a Torà (mireu ruta a Wikilocun municipi de la Segarra i que s'endinsa al Solsonès, per aturar-se i conèixer el seu immens territori.




Aqui podeu trobar diverses rutes per Torà: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/06/rutes-per-tora.html  Especialment Vallferosa, amb una restauració molt més aceptable: 




dimarts, 9 de gener de 2018

NAVÈS, RUTES PER LA VALL D'ORA

Amb motiu del tornado del diumenge 7 de gener del 2018, els mitjans de comunicació han citat el municipi amb sort diversa. Al Bages, a la província de Barcelona, alguns el nom era impossible d'entendre (És Navès, ni Navés, ni Navàs, ni Navas).




Navès és un municipi del Solsonès de menys de 300 habitants dispersos per un extens territori de prop de 150 quilòmetres quadrats. El seu patrimoni natural o històric és espectacular. Per anar-hi, des de Solsona i Cardona podem agafar carreteres en direcció a la Serra del Cadí que travessen el municipi. Aquí alguna mostra, la Vall d'Ora. 





Seguint la carretera Solsona en direcció Berga (C 26) trobarem una carretera en bon estat que puja paral·lelament al riu Aigua d'Ora. Uns 8 quilometres més amunt, ens trobarem el Molí-Museu de la Vall d'Ora. Prop hi trobarem els molins fariners i el pont romànic sobre el riu.

Per visitar el museu cal demanar-ho a l'ajuntament de Navès:   http://www.lleida.com/ecomuseu-de-la-vall-dora/qui-som








Prop d'aquí està un dels llocs on la llegenda situa la mort del compte Guifré el Pilós el 897. 








El lloc és punt de partida per diferents rutes per la zona. La més espectacular puja fins a la Serra de Busa amb uns tres quilòmetres hi ha un desnivell d'uns 600 metres, ruta ben senyalada amb claus i un tram amb escala.  Aquí més informació: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/serra-de-busa-la-vall-dora-2976482#wp-2976487






Paral·lelament al peu de la serra de Busa podem trobar la Ruta dels embocats, passa pels llocs on s'amagaven els que fugien de tots tipus de persecucions. Aquí més informació: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pla-de-busa-solsones-terra-demboscats-emboscats-de-la-guerra-civil-de-13-a-16-anys-6983237

Balma del Xalet. 


Seguin la carretera al costat del riu entrarem a un camí en no gaire bon estat. A peu o amb cotxe val la pena seguir fins a arribar a Sant Pere de Graudescales. Enmig d'un paratge de gran bellesa natural trobem aquesta església romànica del segle X. També pot ser punt de partida per pujar a la Serra de Busa. 






Un altra ruta espectacular és la pujada a la serra de Busa, generalment des de Cases Altes al pantà de la Llosa del Cavall, també terme municipal de Navès. A la serra es pot pujar a través d'una via molt estreta que puja pel costat del castell de Basora, també a aquesta localitat. Aquí la ruta a la serra i la presó del Capolat:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2013/06/itinerari-pla-de-busa-el-capolatell.html




DARRERES PUBLICACIONS AL FACEBOOK

GAVÀ, EL TROS I LA MUJADA A Gavà als camps agrícoles nostres els hi diem "tros" i els mesurem a mujades. Una mujada és menys que ...