Entrades

TARANCÓN, EL BISBE QUE VOLIEN ENVIAR AL "PAREDÓN"

Imatge
  Aquests temps que veiem a dirigents de la Conferència Episcopal clarament alineats als postulats de VOX i PP, com les seves cadenes de ràdio i televisió. He recordat un altre temps. De fet, ha estat Josep Miquel Bausset, monjo del Miracle, que m'ha recordat una carta pastoral de l'Enrique Tarancón, ara fa 75 anys, en plena dictadura.    ( Mireu:  https://elmati.cat/el-nostre-pa-de-cada-dia/  ) Visita de Tarancón al Miracle, mentre ere el bisbe de Solsona. Quan el van nomenar bisbe de Solsona tenia tan sols 38 anys, era un petit bisbat al bell mig de Catalunya. Es va trobar amb una població empobrida per la guerra, que passava fam. Es va posar aviat al costat de la gent minera, dels obrers i els més necessitats, i es va mobilitzar en favor seu, però totes les administracions li van tancar les portes als nassos. És llavors quan va escriure la carta pastoral ("El pa nostre de cada dia") que va aixecar polseguera: -«No podemos callar. No debemos callar por más tie...

LA TRISTA HISTÒRIA DE LA MERCÈ, A QUI EL SEU PARE LI NEGÀ EL COGNOM

Imatge
Conec la història des de fa molt temps, l'he vist publicada (1), però encara alguns dels noms són figurats, tal és de dura aquesta història, tot va passar al parc d'American Lake. El senyor Arturo Costa, el nostre indià (2) de capçalera, va tenir una filla natural. Un dia a un cafè cantant havia fet amistat amb una noia que hi treballava, i aquesta va quedar embarassada d'ell. La mare d'ell va posar el crit al cel, i li va prometre tot l'ajut necessari, i quan la mare moris es faria càrrec d'ella. Però la mare es va ajuntar amb un altre home, i la pobra Mercè va acabar a un hospici. A la fitxa de l'hospici posava "Mercè... filla de pares desconeguts". "L'Artur Costa  Martí va néixer a Barcelona l'11 d'agost de 1869. Era fill d'en Josep Costa i de la Carme Martí i era propietari d'una petita flota de vaixells amb la qual importava carbó des de Gran Bretanya fins a Barcelona. Però si bé és cert que en aquells moments comerci...

CINEMA NOVEDADES, HISTÒRIA D'UNA SALA MULTIÚS.

Imatge
 De Bar de "senyoretes" a cine X, aquesta sala va passar per moltes activitas, alguna d'elles el meu avi, el Poldo amat; va ser actor involuntari, o no. Parroquia original de Sant Pere, carrer Industria. El meu avi, que ja havia entrat en un procés de deteriorament cognitiu, un dia va arribar a casa molt “content”. -Òndia, ara al cine Novedades fan unes pel·lícules que surten unes noies molt maques. No s'havia assabentat que el seu cinema de temps havia passat a ser un cinema X a finals dels 70. Programació de 1934. En català.  La primera notícia que en tinc, va ser una queixa que va arribar al ple del regidor Miquel Tintoré el juliol del 1931. "A Gavà hi ha massa locals de senyoretes", un era el local que més tard seria cinema. Gavà amb poc més de 3000 habitants tenia tres locals i un burdell a la Roca (Ara prac del Calamot). Tals eren les necessitats del gènere masculí local? No sé si les queixes del regidor d'Estat Català van tenir efecte o no, però a...

DE COM UN FET TRÀGIC VA MARCAR LA VIDA A LA MASIA DE LA BOADA.

Imatge
 Avui segurament molt poca gent de Gavà sabria assenyalar on estava la Boada, molt menys la memòria de la família que allà vivia. Tot i les memòries que en va deixar la Teresa Balcells sobre la masia i la seva família. La Boada, vista pel darrera. 1962, any de la nevada. Era 1932 quan els Balcells, que venien d'Arbeca, van entrar de masovers a la finca de la Boada. Una finca d'uns 35.000 metres quadrats, que comprenia l'illa limitada pel carrer Generalitat, la plaça de Cal Nicolau (mossèn Cinto Verdaguer), Castelldefels i Àngela Roca. La finca la va comprar l'Angelina Roca a través de la CIA Roca, a l'indià Artur Costa. Aquest ho havia fet a la família del pintor Vayreda, propietaris d'una finca que anava de la Masia de l'Horta a Can Glòria, carrer Major i la rambla que porta el seu nom. Abans estava lligada a la baronia, el nom sembla es deriva de la paraula sitja en llatí. Va passar la guerra, amb la família Roca a l'exili, alguns familiars morts al fr...

ELS TODA, NISSAGA GAVANENCA?

Imatge
Cal Toda va ser una important finca i nissaga Gavanenca, posiblement procedent del Baix Camp, i amb importants conexions amb la política local gavanenca. Cal Todo, 1950 Els Toda van ser una important nissaga del Baix Camp, emparentada amb la família Güell i propers al general Prim. Entre ells Eduard Toda, alcalde de Reus (1817-1888) i també Eduard Toda i Güell. Nebot de Josep Güell i Mercader , amic de l'Antoni Gaudí, un diplomàtic que va destacar per ser un pioner en egiptologia i el redescobridor de l' alguerès . A inicis del segle XIX els Toda van adquirir una finca a Gavà que anava del carrer Sant Pere, fins al del Centre (Raval del Toda/o). Segurament la masia era anterior. El primer titular que es coneix era en Francesc Toda i Gil. La finca tenia extensió cap a la muntanya, vinya, i prop del poble possiblement forns de ceràmica. Al igual que altres terratinents, no van viure directament a la finca, segurament hi van viure uns massovers. Els Amat? Podría ser un procès sim...

MEMÒRIA HISTÒRICA

Imatge
  Escrits meus, generalment curts, sobre memòria històrica. Publicats generalment a les xarxes socials. Dictadura franquista, nazisme, holocaust, estalinisme i l'inici de l'era Trump... El PP s'absté davant un homenatge a les víctimes de l'holocaust.: «Lo que pasó en Mauthausen no interesa a nuestra generación y menos a nuestros hijos» 2018 LEON DEGRELLE EL NAZI BELGA PROTEGIT PER ESPANYA. Sabíeu que Felipe González va mantenir la impunitat als nazis que el franquisme abans havia protegit? "Casos com el de Leon Degrelle, mort l'any 1994 que es va dedicar a fer propaganda nazi-feixista els últims anys de la seva vida emparant-se amb la nacionalitat espanyola rebuda per no ser extradit. O Reinhard Spitzy, capità de les SS i assistent de Ribentropp, que per Espanya es movia amb documentació de la Guàrdia de Franco a nom de Martinez Lopez . O Paul Maria Hafner, guardià dels camps d'extermini de Buchenwald o Dachau. Va arribar a Espanya l'any 1950 i va morir...