dimarts, 9 de gener de 2018

NAVÈS, RUTES PER LA VALL D'ORA

Amb motiu del tornado del diumenge 7 de gener del 2018, els mitjans de comunicació han citat el municipi amb sort diversa. Al Bages, a la província de Barcelona, alguns el nom era impossible d'entendre (És Navès, ni Navés, ni Navàs, ni Navas).




Navès és un municipi del Solsonès de menys de 300 habitants dispersos per un extens territori de prop de 150 quilòmetres quadrats. El seu patrimoni natural o històric és espectacular. Per anar-hi, des de Solsona i Cardona podem agafar carreteres en direcció a la Serra del Cadí que travessen el municipi. Aquí alguna mostra, la Vall d'Ora. 





Seguint la carretera Solsona en direcció Berga (C 26) trobarem una carretera en bon estat que puja paral·lelament al riu Aigua d'Ora. Uns 8 quilometres més amunt, ens trobarem el Molí-Museu de la Vall d'Ora. Prop hi trobarem els molins fariners i el pont romànic sobre el riu.

Per visitar el museu cal demanar-ho a l'ajuntament de Navès:   http://www.lleida.com/ecomuseu-de-la-vall-dora/qui-som








Prop d'aquí està un dels llocs on la llegenda situa la mort del compte Guifré el Pilós el 897. 








El lloc és punt de partida per diferents rutes per la zona. La més espectacular puja fins a la Serra de Busa amb uns tres quilòmetres hi ha un desnivell d'uns 600 metres, ruta ben senyalada amb claus i un tram amb escala.  Aquí més informació: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/serra-de-busa-la-vall-dora-2976482#wp-2976487






Paral·lelament al peu de la serra de Busa podem trobar la Ruta dels embocats, passa pels llocs on s'amagaven els que fugien de tots tipus de persecucions. Aquí més informació: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pla-de-busa-solsones-terra-demboscats-emboscats-de-la-guerra-civil-de-13-a-16-anys-6983237

Balma del Xalet. 


Seguin la carretera al costat del riu entrarem a un camí en no gaire bon estat. A peu o amb cotxe val la pena seguir fins a arribar a Sant Pere de Graudescales. Enmig d'un paratge de gran bellesa natural trobem aquesta església romànica del segle X. També pot ser punt de partida per pujar a la Serra de Busa. 






Un altra ruta espectacular és la pujada a la serra de Busa, generalment des de Cases Altes al pantà de la Llosa del Cavall, també terme municipal de Navès. A la serra es pot pujar a través d'una via molt estreta que puja pel costat del castell de Basora, també a aquesta localitat. Aquí la ruta a la serra i la presó del Capolat:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2013/06/itinerari-pla-de-busa-el-capolatell.html




dijous, 2 de novembre de 2017

BARROC AL SANTUARI DEL MIRACLE

El Santuari del Miracle, al Solsonès, té un important patrimoni del barroc català del segle XVIII, el retaule de l'església i l'espai Solsonès Barroc són la millor mostra.




El barroc arriba a Catalunya a inicis del segle XVII, però al Solsonès esclata en ple segle XVIII quan ja les corrents il·lustrades i neoclàssiques li estaven guanyant terreny.

Possiblement l'obra més espectacular d'aquest període és el retaule del Santuari del Miracle al municipi de Riner. El seu autor, Carles Morató (1721-1780) és un dels millors representants d'aquest barroc tardà. Podem trobar obres seves al convent de Santa Teresa de Vic o al Santuari de la Mare de Déu de la Gleva a Les Masies de Voltregà, El retaule de la verge del Claustre de Solsona va desaparèixer després d'un incendi.




El retaule del Miracle commemora la suposada aparició de la Mare de Déu nena el 1458. L'actual església es va fer sobre anteriors construccions gòtiques i renaixentistes, de les que es conserva el retaule del Pere Nunyes (clic) del 1530. 



El retaule està fabricat sobre fusta de pi i pollancre (Àlber), té una alçada de 23 metres i una amplada de 12.

Orgue del segle XVI






La web del Santuari (1) explica "
L'any 1747 s'iniciava la construcció del retaule, i en 1758-1759 s'amplià l'orgue amb un registre de clarins i baixons; i s'acabà el cambril. L'esgésia actual tindria, un cop acabada 38 metres de llarg per 29 d'ample i 26 d'alçada. Dóna entrada al temple, una bella portalada integrada per dues columnes dòriques que sostenen un frontó barroc. A la part superior de l'edifici s'obren tres grans galeries amb forma de tribuna amb balustrada de pedra. El temple consta interiorment d'una sola nau amb sis capelles laterals. En el prebisteri, dues portes laterals donen accés a la capella del Santíssim i a la sagristia. D'una gran cornisa arrenquen els arcs centrals, d'estil ogival, que aguanten la coberta i van a unir-se en quatre grans claus de volta. L'església del Miracle, malgrat restar inacabada des de 1820, representa un exemple d'arquitectura religiosa únic a Catalunya."














Sobre l'actual restaurant podem trobar l'Espai Barroc Solsonès (2). Un centre d'interpretació sobre aquest corrent artístic a aquesta comarca. Un lloc que ens ajuda a "descobrir un patrimoni historicoartístic excepcional, els retaules, els santuaris, els edificis parroquials i també els paisatges circumdants ens proposen un suggerent viatge en el temps, cap al món de les arts, és clar, i cap al més misteriós de les creences i conviccions dels nostres avantpassats dels segles XVII i XVIII." (2)




Veurem com vivia la gent, els seus gustos musicals, les seves pors, especialment representades pels exvots (clic) que ens recorden com les diferents confrontacions al nostre país els van fer patir.




Cal visitar a més l'oferta gastronòmica del nou restaurant, ara Obert TOTS ELS DIES de 09:00h a 17:00h. Telèfon: Telf:973 09 09 16:   https://www.facebook.com/restaurant.elmiracle/ 

(1) Web Santuari del Miracle: http://www.santuarielmiracle.com/pesglesia.php

(2) Web Solsonès Barroc:  http://www.solsonesbarroc.cat/

Imatges del Josep Menoyo, majoritariament. 





divendres, 13 d’octubre de 2017

HISTÒRIES DE GAVÀ (II PART)

Segona entrega amb sis petits escrits meus sobre el Gavà que he conegut. 





BORN 1960, ENTRE CAMÀLICS I REVENEDORS

De ben petit veia despertar Barcelona des del Born, un record inoblidable, entre olors de sardines, olives, bacallà i les verdures fresques. 

Exterior del mercat del Born 1.915-1.925. Fotografia: Ritma. Arxiu fotogràfic de Barcelona.

AQUELLA GUERRA NO ERA LA SEVA
Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/03/aquella-guerra-no-era-la-seva.html
El meu avi va anar a una guerra que no era la seva. I va acabar fugint del front en dues ocasions.


EL TESTAMENT DEL FADRÍ DE PUNSETS.
Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/03/el-testament-del-fadri-de-punsets.html
Avui explico una història que va passar a una masia que no estava a la mà esquerra del Cardener, però que segurament ha passat a molts altres llocs.



EL MEU ONCLE VA SER UN REFUGIAT

Joan Altés Purcet va ser refugiat, i va ser esclau a França.



OUS, GALLINES I POLLASTRES:

Jo vaig aprendre a córrer davant dels pollastres.



DE QUAN EL TEMPS D'ESPÀRRECS, ERA TEMPS DE MOSQUITS

De petit quan baixava a les sorres els mosquits feien festa major.

Els meus avis, el Poldo, la Maria i la meva tieta la Teresina.


dilluns, 9 d’octubre de 2017

HISTÒRIES DE GAVÀ (I PART)


Primera entrega de petits escrits meus sobre el Gavà que he conegut. 





LA DONA A LA SOCIETAT AGRÀRIA GAVANENCA. PRIMERA PART DEL SEGLE XX
Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2011/11/la-dona-la-societat-agraria-gavanenca.html
La vida de les dones a les cases pageses de Gavà no era diferent de la que tenien en la gran majoria de masies de Catalunya.




SÌNDRIA, MELÓ I CARN DE CAVALL
Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2010/11/sindria-melo-i-carn-de-cavall.html
Jo de petit tan sols tenia cap i cames, menjar era una paraula que no existia en el meu vocabulari. Una mica de carn a la meva boca tardava hores a ser tragada. Era horrible per la meva família i un patiment infinit per a mi.


COM UN INDIÀ ORGULLÓS VA TRANSFORMAR GAVÀ

Arturo Costa era un indià orgullós que li agradava mostrar a tot el poble les seves riqueses aconseguides en qui sap quines activitats a Amèrica. Va comprar terres prop de la carretera i l'estació, va fer portar l'aigua i la llum al poble i va endegar un projecte tan ambiciós que havia de fascinar a tots els gavanencs durant molts anys. La majoria tan sols ho podien veure de molt lluny.



LA TORRE DEL CLIMENTÓ
Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2013/10/la-torre-del-climento.html
La Josepeta era la pubilla de Cal Canyús, a Gavà. A pagès la filla, que ho havia d'heretar tot, no es casava amb un hereu, i pocs fills de "casa bona" acceptaven anar de gendre a una casa en la qual el seu paper seria secundari. La solució durant molts anys va estar casar la filla amb el mosso, generalment d'origen gascó.



MEMÒRIA DE SALVADOR PUIG ANTICH A GAVÀ.
Més informació http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2014/02/gava-fa-40-anys.html
Ja fa més de 40 anys que el règim dictatorial del general Franco va executar Salvador Puig Antich, després d'un judici sumaríssim, un consell de guerra sense garanties i amb moltes proves arreglades.




EL DIA QUE MOSSÈN CELESTINO EM VA SUSPENDRE RELIGIÓ
Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/01/el-dia-que-mossen-celestino-em-va.html
Celestino Bravo, "l'arximandrita excels" com li deien carinyosament, fa més de 50 anys que està a la parròquia de Santa Maria de Sales, més coneguda com l'església del tobogan al Poblado Roca. Jo el vaig tractar els anys 74 i 75. 



dijous, 17 d’agost de 2017

TALAMANCA-MURA-PUIG DE BALMA

És una ruta no circular, d'uns 10 quilòmetres, senzilla i d'un desnivell acumulat d'uns 300 metres.



Es pot fer circular seguint la ruta fins a Rocafort per girar cap a Talamanca, els trams són més durs i la distància total és de prop de 25 quilòmetres. La podeu trobar a Wikiloc: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8862615

Iniciarem el camí a Talamanca, abans podeu visitar el seu castell romànic, l'església de Santa Maria del segle XII, el seu raval o una espectacular creu de terme del segle XVIII. També podeu trobar el memorial de la batalla de Talamanca el 1714.






A la part baixa del poble trobareu la indicació de la ruta que ens portarà fins a Mura, tot un seguit de camins i senders ben indicats ens facilitaran la ruta.

Al peu del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac trobarem el poble de Mura, un indret amb un encant especial. Val la pena donar-hi un tom.


No us perdeu una ullada a l'església romànica de Sant Martí de Mura, originàriament del segle XI. 


Seguirem la ruta ben indicada per la Creu de la Vila. Per qualsevol dubte al Centre d'Informació de Mura trobarem bona informació, a més és el punt d'inici del recorregut.


El sender ben indicat ens portarà fins al Puig de la Balma. És una masia del terme municipal de Mura, a la comarca del Bages. Una part de la masia, la més antiga, està construïda sota mateix de la balma que dóna nom a la masia. És a 541,2 metres d'altitud, a la part central del terme, a prop i al sud-oest del poble de Mura.






Si volem tornar a Mura, podem seguir el camí que porta cap a la carretera que uneix Mura amb Rocafort. La carretera seguirem el camí paral·lel a la Riera de Nespres, val la pena veure el Moli el Faure, abans d'arribar a Mura.



No marxeu sense visitar algunes de les tines de la zona. Durant segles, l'accidentada orografia de la zona va provocar l'aparició d'unes construccions singulars, les denominades tines, enmig de vinyes. Són el que en altres indrets de Catalunya es coneixen com a cups o trulls. Són instal·lacions per a transformar el most en vi i que habitualment estan situades a la masia o casa del pagès productor o a la mateixa finca.



Tines de Flaquer



NAVÈS, RUTES PER LA VALL D'ORA

Amb motiu del tornado del diumenge 7 de gener del 2018, els mitjans de comunicació han citat el municipi amb sort diversa. Al Bages, a la pr...