diumenge, 26 de març de 2017

DONES QUE VAN DEIXAR EMPREMTA. III PART.

Dones que han lluitat per ser lliures o que no han volgut viure sota el domini d'una altre persona. Dones ignorades pels historiadors pel simple fet de ser dones, malgrat haver jugat un paper molt important al seu temps.

Isabel Tudor, Levina Teerlinc


Per accedir a la primera part: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2017/03/dones-que-van-deixar-empremta-i-part.html
Per accedir a la segona part: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2017/03/dones-que-van-deixar-empremta-ii-part.html

Aquí os mostraré diversos exemples anteriors a que es creés el terme "feminisme" i publicats a la meva pàgina de Facebook. Ara a partir del segle XV. 


CATERINA SFORZA  LA "LLEONA DE LA ROMANYA". 


Caterina Sforza (1463 - 1509), fou una filla il·legítima de Galeazzo Maria Sforza (duc de Milà) i de Lucrecia Landriani, va ser comtessa d'Imola i Forlì i una de les dones més famoses del seu temps. Va ser coneguda com la lleona (vampiressa, diablessa) de la Romanya, o la "virago cruelissima".
Més informació:https://historiaenfemenino.wordpress.com/2011/04/12/caterina-sforza/



Va rebre una refinada educació a casa del seu pare, la van casar amb un "nebot" (eufemisme que significava fill) de Sixto IV. Per aquest matrimoni es va convertir en Senyora d'Imola.

Després de la mort de Sixt IV, Caterina -embarassada de set mesos- va donar mostres del seu esperit aguerrit per defensar el seu patrimoni territorial. Va prendre el Castell Sant'Angelo per justificar el seu dret sobre Imola davant el nepotisme del nou Papa. Amb aquesta acció va assegurar el seu domini sobre Imola, i el nou pontífex, Innocenci VIII, li va concedir la plaça de Forli.

En 1488 el seu espòs va ser assassinat en un complot, segurament organitzat per ella mateixa. Després d'un intent de segrest i gràcies a la seva sang freda va aconseguir que es reconegués al seu fill primogènit Octavio Riario com a nou senyor de les heretats. Abans va haver d'aquarterar-se en un castell per enfrontar l'atac dels aliats del seu marit. Caterina, sembla ser, des de la muralla del castell es va aixecar les faldilles i assenyalant els seus genitals els va cridar: «Ho amb m'ho strumento per Farne degli altri!» («Tinc l'instrument per fer d'altres!»). Amb aquest gest, es diu, va sorprendre els assaltants, que van aixecar el setge.

En els anys següents, la bella vídua va gaudir de fogosos amants. El seu favorit, Giacomo Lleig, de 19 anys o Giovanni de Mèdici, conegut com il Popolano, un atractiu noble florentí. Les seves noces amb aquest va significar la guerra amb els Borja. Cèsar Borja va arribar a atrapar-la i tancar-la en pèssimes condicions.

Després de recuperar la llibertat va veure com els seus territoris havien estat ocupades per la família Orsini, després d'això es va tancar en un convent a Florència on va morir.

Va ser una dona renaixentista, va donar suport a Leonardo da Vinci, es creu que ella va ser una de les tres gràcies de Botticelli o fins i tot la part superior de la Mona Lisa.

LUCRÈCIA BORJA. 

Pocs personatges històrics mereixen la meva admiració com ho és Lucrècia Borja (1480-1519). Els historiadors li han posat els pitjors dels adjectius imaginables. Certament va ser una dona molt infeliç, però també una persona culta, intel·ligent, sensible i una política que va ser estimada pel seu poble al final dels seus dies. 
Més informació: https://historiaenfemenino.wordpress.com/2010/05/27/lucrecia-borgia/ 




Va ser filla de Roderic Llançol de Borja, després Alexandre VI, i va servir de moneda de canvi en les unions que la seva família preparava. Una cosa sempre m'ha cridat l'atenció, aquest va ser l'únic Papa que va tenir fills, a la resta els historiadors els hi diuen nebots. El regnat dels Borja a Roma no va ser diferent de la d'altres Papes del seu temps, però ells eren estrangers.

El desembre de 1501 s'acordà el tercer matrimoni de Lucrècia amb l'hereu del ducat de Ferrara, Alfons I d'Este. Amb ell va tenir 6 fills. A Ferrara s'envoltà d'un grup d'artistes i intel·lectuals. Les cròniques de la ciutat parlen d'una dona estimada i respectada pel seu poble, que acompanyava al seu espòs com a lloctinent al camp de batalla.

Amb la caiguda en desgràcia de la seva família, ella va intercedir per millorar les condicions en les quals vivia el seu germà César, infructuosament. Va morir amb 39 anys, en les complicacions d'un nou part.

La desgràcia personal de Lucrècia Borja va transcendir la seva vida mortal, ja que encara avui, gairebé cinc-cents anys després de la seva mort, se segueix vinculant la seva figura a enverinaments i instigacions polítiques. Res més lluny de la realitat. El seu més gran pecat: ser dona, estrangera i culta a un món d'homes.



LUCREZIA MARINELLI, (1571-1653) "La noblesa i excel·lència de les dones"


Va ser una humanista veneciana, defensora dels drets de les dones en plena Edat Moderna. Va reivindicar el seu accés al saber i va criticar la tradició que considerava a les dones inferiors.

Lucrezia Marinella va conrear diferents gèneres i va centrar part de la seva obra a defensar les dones en un món en el qual se les intentava relegar una vegada darrere l'altra de l'esfera pública, de la ciència, de les arts ... Novel·les, poesies o assajos van ser les eines de Lucrezia per enaltir les virtuts femenines i advocar per un món en el qual les dones tinguessin accés a les mateixes activitats que els homes.

La seva obra més coneguda va aparèixer en 1601. "De la noblesa i excel·lència de les dones" neix com a resposta a l'obra de Giuseppe Passi, Els defectes de les dones.

En les seves últimes obres es va retractar i va defensar la reclusió de les dones, ja que era "la voluntat de déu que la dona es dediqués a les funcions domèstiques".
AMINA DEL PAIS HAUSA (Segle XVI)

Des dels segles X i XI, els hausses van ser governats per les Habees o reines Kufuru, en l'actual Nigèria. La més cèlebre va ser Amina, filla gran de la Reina Bakwa Turunku. Ella es creu que va governar l'imperi Hausa entre els anys 1536 i 1589, va ampliar els límits del seu Estat fins a la costa Atlàntica, va fundar diverses ciutats i va dirigir personalment un exèrcit de 20,000 soldats.



En 1536, va fundar el Regne de Zazzau en 1536 des del qual aconseguiria el control de tot el territori Hausa i posant sota la seva administració a altres pobles, com les terres Nupe i Igala o Idah, aquests últims pertanyents fins llavors a un dels regnes Yoruba., el territori dels Kano, pertanyent als Fulani.

Es va fer famosa la seva estratègia militar basada a aixecar campaments fortificats, que un cop dominada la regió es convertien en importants ciutats emmurallades. És el cas de l'actual ciutat de Zaria, que porta el nom de la germana menor, Zariya.

Coneixem la seva realitat gràcies a la rica tradició oral de la zona, aquestes parlen d'Amina com una guerrera ferotge. Ella es va negar a casar-se per la por de perdre el poder. Es deia que prenia un amant d'entre les persones conquistades després de cada batalla, al qual matava o castrava en el matí següent a la seva nit junts.

Més informació:
 https://translate.google.es/translate?hl=es&sl=en&u=https%3A%2F%2Fen.wikipedia.org%2Fwiki%2FAmina&prev=search

SOFONISBA ANGUISSOLA           


Per imposició legal les dones estaven fora de les arts visuals, malgrat tot ella va sortir a la llum i va obrir les portes a moltes altres dones.

Autorretrato1556, Museu Lancut, Polonia

Moltes de les seves obres es van atribuir a altres autors, com el Greco o a Juan Pantoja de la Cruz (retrat de Felipe II de Castilla)

El seu retrat de la reina Isabel de Valois va ser el retrat més copiat a Espanya. Entre aquests copistes s'inclouen molts dels millors artistes del moment, entre ells Rubens.

Se li adjudica un important paper com a baula entre el retrat italià i l'espanyol al segle XVI. La seva trajectòria va resultar un precedent per a diverses dones artistes que havien estat excloses de l'ensenyament acadèmic, de gremis i tallers i del mecenatge papal, però que sí que van trobar suport en les corts europees en els
segles posteriors.



 MILADY LUCY HAY  


Va inspirar el personatge de Milady de Winters a la novel·la Els tres mosqueters de l'Alexandre Dumas. Van exagerar les seves maldats per fer-la una de les dones mes "dolentes" de la història, i al cine la va representar Lana Turner, per si fos poc. Del poc cert era el nom de Milady, era anglesa, i també que fos espia. La resta poc a veure.

Informació completa: https://historiaenfemenino.wordpress.com/2011/10/29/lucy-hay/

Retrat de sir Anthony van Dyck


Era filla d'Henry Percy un dels nobles més rics de la cort que va ser fet presoner a la Torre de Londres, suposadament per haver participat en una conspiració per volar al Parlament, en temps de la reina Elisabet Tudor.

Així Lucy va viure ja des de jove les intrigues que es gestaven en la Cort. Casada amb un vidu 19 anys més gran que ella, sir James Hay, noble al qual James I s'havia portat d'Escòcia com un dels seus nombrosos favorits (amants). Les intrigues contra el totpoderós duc de Buckingham, George Villiers, l'últim i el més poderós dels favorits i amants del rei Stuart, a qui consideraven un perillós rival.

Va ser per això que Lucy va acabar treballant a les ordres del cardenal Richelieu de França, però ni va morir, ni es va acabar aquí la seva historia. Les intrigues van continuar al llarg de tota la seva llarga vida. Es va fer amant, al mateix temps, de Thomas Wentworth, comte de Strafford, i del seu màxim oponent polític, John Pym, traficant amb informació entre un i altre durant diversos anys, instigant i enterbolint les ja de per si tenses relacions entre els dos partits.

En 1647, la comtessa va unir el seu destí al partit purità als que va proporcionar copioses sumes de diners, arribant a empenyorar joies personals per finançar el que desembocaria en la Guerra Civil Anglesa, l'execució de Carles I i l'arribada al poder de Cromwell. Lucy es va posar al servei del rei, exercint d'intermediària entre el sobirà i els parlamentaris. En 1649 Cromwell va ordenar la seva detenció i Lucy, acusada d'espionatge i conspiració va ser tancada en la Torre de Londres . Però fins i tot des de la presó, va mantenir una llarga correspondència xifrada amb el nou rei, Carles II, que havia fugit a l'exili després de l'execució del seu pare, conspirant fins a l'últim moment per facilitar el seu retorn i la caiguda de Cromwell.

Lucy va morir en llibertat, víctima d'una apoplexia, el 5 de novembre de 1660, tenia 61 anys. De vegades la realitat és encara més fascinant que la ficció, aquest és un cas evident.

divendres, 24 de març de 2017

VILADECANS-SANT RAMON-SANT BOI DE LLOBREGAT

Una ruta senzilla, un desnivell proper als 200 metres i uns 9 quilometres. Inici i final de la ruta estan connectats per un bon servei de bus, entre dins la zona de la T-10.



Podeu trobar la ruta a wikiloc: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14366355

Iniciarem el recorregut a la Torre Roja de Viladecans, edifici del segle XIII restaurat el segle XIX.



Recomano una ullada al nucli antic de Viladecans, amb els seus edificis de pedra vermella (gres). Especialment la Torré del Baró del segle XIII o la seu de l'Ajuntament. 




Darrere la Torre i seguint en línia recta, els camins ens aniran pujant cap a l'ermita, amb trams àrids i altres arbrats. Al final podem trobar escales o zones amb banc per descansar. També miradors sobre la zona de ponent del delta del Llobregat. 









L'Ermita de Sant Ramon es troba a uns 280 metres sobre el nivell del mar. És una ermita d'inspiració neoromànica. Al costat de l'Ermita es troba, també, un Centre d'Interpretació del Paisatge, que vol fer partícip el visitant amb una mostra interactiva i una maqueta gegant del que es pot contemplar des de l'ermita.



Les vistes sobre Barcelona i tot el Baix Llobregat són espectaculars.



Sant Climent de Llobregat. 


Un camí molt ben indicat ens portarà de baixada fins a Sant Boi de Llobregat. Al costat de l'estació dels FFCC trobarem la parada de bus que ens portarà de retorn a l'origen, Abans podem donar un tom pels nucli antic, visitar el museu o l'església de Sant Baldiri on està la tomba de Rafael Casanova.






dimarts, 21 de març de 2017

DONES QUE VAN DEIXAR EMPREMTA. II PART.

Dones que han lluitat per ser lliures o que no han volgut viure sota el domini d'una altre persona. Dones ignorades pels historiadors pel simple fet de ser dones, malgrat haver jugat un paper molt important al seu temps.




Aquí os mostraré diversos exemples anteriors a que es creés el terme "feminisme" i publicats a la meva pàgina de Facebook.


ERMESSENDA DE CARCASSONA   (972-1058) 


Va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona.

Tomba a la catedral de Girona, segle XIV. 

Casada amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins a la seva mort el 1017; governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat del seu fill (1017-1021), i a partir de llavors cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Les desavinences entre tots dos va provocar el repartiment del domini. Mort el seu fill de nou governar en solitari fins a la majoria d'edat del seu nét.

Durant el cogovern amb el seu nét Ramon Berenguer I van sorgir de nou dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca, ambdós casats. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu nét, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu nét i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058.

Ermessenda fou una de les dones amb més autoritat dins la política del segle XI. Governà durant uns seixanta-cinc anys, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en entredit la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Mai més hi va haver una dona amb tant poder i tanta influència a la història de Catalunya, una dona que va resistir les envestides d'un món tradicionalment masculí. Almodis serà una dona amb molt poder, però aquest emanava del seu marit Ramon Berenguer I.


HITDA DE MESCHEDE


Va ser una abadessa, que va viure entre el 978 i 1042 i que va il·lustrar un evangeliari, conegut com els "Evangelis de l'abadessa Hitda de Meschede" o el "Codex Hitda", obra realitzada a Colònia i de les més destacades d'aquesta ciutat-escola. El Codex Hitda és un llibre litúrgic en el qual es comenten passatges dels quatre evangelis que seran llegits o comentats en les homilies. Actualment es conserva a la biblioteca regional d'Hessische, Darmstadt, Alemanya.

S XI Autoretrat oferint el seu llibre a la santa de la seva ordre. Portada del Codex Hitda.


Hitda pertany a una important tradició de dones que es van dedicar a la producció de còdexs miniats. La seva importància ve donada per ser la primera dona documentada que s'autoretrata a la portada d'un còdex.

ALMODIS DE LA MARCA S XI


Ramon Berenguer i la seva muller, Almodis de la Marca, comptant 2.000 oz de monedes d'or com a pagament 

Almodis de la Marca (1020 - 1071) el 1052 es va casar amb el comte Ramon Berenguer I (1022-1076) en terceres núpcies, però encara estava casada, ell també. Tot indica que fou un enamorament apassionat, una decisió conjunta i no imposada com acostumava a ser aquells temps. Per amor?, possiblement, però no eren dos adolescents, i els unia un enorme interès: la unió donaria un poder immens a la parella, en cas de superar els impediments que trobarien pel camí.

Però no va ser fàcil la seva acceptació. La mateixa àvia del Ramon Berenguer, l'Ermessenda, va moure tot el que va poder per poder anul·lar el matrimoni i excomunicar als enamorats.

Amb l'abdicació de l'àvia van adquirir un immens poder, unit al fet que el seu matrimoni li donava importants territoris a Occitània, com els comtats de Carcassona i Rasès. Ramon Berenguer va compartir tot el poder amb ella. La unió va pacificar al país i van començar una política d'aliances amb els veïns que donaria bons resultats en el futur, especialment amb Aragó.

Almodis era una dona sàvia, i ho va demostrar sobradament al llarg de la seva vida. Una de les seves grans aportacions va estar la primera redacció dels Usatges que es van començar a inicis l'any 1068. Juntament amb el seu espós, van dirigir l'immens treball que va reemplaçar les antigues lleis romanes i godes, adequant-les als nous temps que s'iniciaven.

A més presidia els judicis i, com la seva antecessora la comtessa Ermessenda, els jutges li prestaven jurament de fidelitat. Ella va practicar una activa política tant pacifista com diplomàtica Amb la seva mort el Principat va tornar a les guerres fratricides.
ELIONOR D'AQUITÀNIA LA DONA AMB MÉS PODER DE L'EDAT MITJANA. 


Elionor d'Aquitània (1122 - 1204), fou duquessa d'Aquitània, reina consort de França i d'Anglaterra. Pels seus dominis a França el seu poder era superior al del mateix rei. Era una dona de caràcter fort, comportament liberal i molt emancipat pel seu temps, el que va provocar que fos molt criticada per la cúria eclesiàstica. Va ser una dona impulsora de la cultura en un temps on aquesta era pràcticament inexistent, una hàbil política i capdavantera irreductible del feminisme quan les dones eren menys que res.


Tomba a l'Abadia de Fontevrault, a Chinon

Més informació: https://historiaenfemenino.wordpress.com/2010/08/01/leonor-de-aquitania/
Amb Lluís VII de França va anar a les croades, on la seva vida liberal va acabar provocant el divorci amb el rei. Amb 31 es casà de nou amb Enric II Plantagenet, amb qui va tenir 8 fills més. Dos caràcters forts que ràpidament van xocar, provocant que la reina acabés empresonada fins a la mort del rei.

La residència seva va sempre Poitiers, rarament va viatjar a Anglaterra malgrat el que mostra la novel·la romàntica o el cinema. Allà va crear una cort refinada, on es respirava un intens aire de cultura, i on van anar a parar nombrosos trobadors, poetes i artistes a la recerca d'inspiració i patrocini. Allà van anar a parar gent com Chrétien de Troyes, gràcies als quals es van recuperar i van recopilar les llegendes orals que donarien origen al mite del Rei Artur.

Mort el rei el va succeir Ricard, el seu fill preferit. Quan aquest va marxar a la Tercera Croada en companyia del seu ex-amant Felip II de França, la va designar com a regent del regne. Elionor va exercir el càrrec de regent durant nou anys i mig (encara que només va estar sis mesos en terra anglesa). Va ser ella qui va aconseguir l'alliberament del rei per evitar que el seu altre fill Joan governés Anglaterra al costat de l'ambiciós Felip II August

Amb 77 anys va emprendre un duríssim viatge a Castella per visitar la seva filla i les seves nétes, al final del qual es va recloure a l'Abadia de Fontevrault, a Chinon, que ja no abandonaria mai. Allà descansa al costat d'Enric II i Ricard I, enterrats a Normandia, i no Anglaterra, el seu país. A la seva tomba apareix amb un llibre obert a la mà.




HERRADA DE LANDSBERG 1180 


El 1160, i durant deu anys, amb les seixanta monges del seu convent es va llançar a un gran projecte intel·lectual, la creació d'un manuscrit de 324 pàgines, compendi de tot el saber existent i la història del món. Amb el nom d'Hortus deliciarum (El Jardí de les delícies), el manuscrit recorre les diferents ciències conegudes il·lustrades per més de 300 imatges.

autoretrat. 'Hortus deliciarum, (Jardí de les delícies).


Actualment només es conserva un calc del manuscrit original. Després de romandre molt de temps a la biblioteca municipal d'Estrasburg, un incendi provocat pel setge de la ciutat durant la guerra franc-prusiana en 1870 el va destruir.

L'obra de Herrada de Landsberg mostra, una vegada més, que una dona religiosa podia assolir els cims intel·lectuals.

El Hortus deliciarum és també una de les primeres fonts de polifonia procedents d'un convent. El manuscrit contenia almenys 20 textos de cançons, totes les quals van ser anotades originalment amb música. Dues cançons sobreviuen amb la música intacta: Primus parens hominum, una cançó monofònica, i una obra en dues parts, Occasus Sol oritur.


HILDEGARD VON BINGEN

Hildegard Von Bingen va ser una monja mística, poeta, artista, compositora, remeiera i científica alemanya de l'edat mitjana.

S XII Miniatura del Liber Scivias amb Hildegarda dictant a un escriba.


 Va fundar diversos monestirs, va lluitar pel paper de les dones a l'església. Hildegard va escriure diversos tractats sobre la salut de les dones, entre els quals es trobaven consells sobre l'avortament.

Predicava en públic per les places utilitzant música i text. Per a ella "igual que la paraula designa el cos, la simfonia designa l'esperit". Va tenir correspondència amb papes i emperadors, i esdevingué una figura diplomàtica. Avui és considerada protofeminista per la seva visió i actitud pràctica del paper de la dona a la societat. També, per haver inventat una de les primeres llengües artificials, és la patrona dels que promouen l'esperanto.

La seva apassionada història d'amor amb la monja Richardis ha arribat a nosaltres a partir de l'obligada separació entre ambdues.
Més informació
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hildegarda_de_Bingen


CHRISTINE DE PISAN


Com el feminisme és un concepte creat a final del segle XIX, abans .....
Mes informació https://iconosmedievales.blogspot.com.es/2016/10/cadena-de-mujeres-que-rompen-cadenas.html

Le Trésor de la cité des Dames

Christine de Pisan va ser la primera escriptora profesional i va escriure sobre Anastasia, una dona lliure del segle XIV. No eren feministes, el concepte no estava creat, però si dones perque el concepte ja existía.....

Passà a la història gràcies a la seva defensa de la dona en una època en què la dona era considerada inferior a l'home i molts homes escrivien barbaritats sobre elles. Una feminista de principis del s. XV. Podem destacar les obres com Le Trésor de la cité des Dames] ou Le livre des trois vertus, en què la dona és representada com una persona valenta i es podria considerar un tractat de feminisme. Christine va defensar les dones d'una manera intel·ligent i cultivada, oposada a la filosofia materialista i realista dels autors del seu temps.


DONES QUE VAN DEIXAR EMPREMTA. III PART.

Dones que han lluitat per ser lliures o que no han volgut viure sota el domini d'una altre persona.  Dones ignorades pels historiadors p...