dijous, 17 d’agost de 2017

TALAMANCA-MURA-PUIG DE BALMA

És una ruta no circular, d'uns 10 quilòmetres, senzilla i d'un desnivell acumulat d'uns 300 metres.



Es pot fer circular seguint la ruta fins a Rocafort per girar cap a Talamanca, els trams són més durs i la distància total és de prop de 25 quilòmetres. La podeu trobar a Wikiloc: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8862615

Iniciarem el camí a Talamanca, abans podeu visitar el seu castell romànic, l'església de Santa Maria del segle XII, el seu raval o una espectacular creu de terme del segle XVIII. També podeu trobar el memorial de la batalla de Talamanca el 1714.






A la part baixa del poble trobareu la indicació de la ruta que ens portarà fins a Mura, tot un seguit de camins i senders ben indicats ens facilitaran la ruta.

Al peu del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac trobarem el poble de Mura, un indret amb un encant especial. Val la pena donar-hi un tom.


No us perdeu una ullada a l'església romànica de Sant Martí de Mura, originàriament del segle XI. 


Seguirem la ruta ben indicada per la Creu de la Vila. Per qualsevol dubte al Centre d'Informació de Mura trobarem bona informació, a més és el punt d'inici del recorregut.


El sender ben indicat ens portarà fins al Puig de la Balma. És una masia del terme municipal de Mura, a la comarca del Bages. Una part de la masia, la més antiga, està construïda sota mateix de la balma que dóna nom a la masia. És a 541,2 metres d'altitud, a la part central del terme, a prop i al sud-oest del poble de Mura.






Si volem tornar a Mura, podem seguir el camí que porta cap a la carretera que uneix Mura amb Rocafort. La carretera seguirem el camí paral·lel a la Riera de Nespres, val la pena veure el Moli el Faure, abans d'arribar a Mura.



No marxeu sense visitar algunes de les tines de la zona. Durant segles, l'accidentada orografia de la zona va provocar l'aparició d'unes construccions singulars, les denominades tines, enmig de vinyes. Són el que en altres indrets de Catalunya es coneixen com a cups o trulls. Són instal·lacions per a transformar el most en vi i que habitualment estan situades a la masia o casa del pagès productor o a la mateixa finca.



Tines de Flaquer



dimecres, 16 d’agost de 2017

GUILLEM DE BERGUEDÀ I LA INJÚRIA HOMOFÒBICA

Guillem de Berguedà va ser un trobador català del segle XIII, la seva obra ens permet aproximar-nos a com es veien les relacions homosexuals en el seu temps.




Durant l'Alta Edat Mitjana a Catalunya no es condemnava la sodomia, els Usatges no tenen cap referència a això ni la tipifiquen com a delicte, tampoc les primeres constitucions dels segles XIII o XV. Les velles lleis visigodes i romanes sí que penalitzaven la sodomia, però no va ser fins avançat el segle XIII que es van dictar lleis al respecte. Un cop Jaume I va eliminar les velles lleis anteriors als Ussatges, Ramon de Penyafort va fer que el pecat nefand fos inclòs com a crim a les Lleis Decretals que dictava el Papa i estaven per sobre la legislació dels regnes cristians. 

El primer judici per sodomia va ser en temps de Jaume I i el processat va ser absolt. A Castella les primeres lleis que perseguien la sodomia daten de 1254, encara que mai es van aplicar. A Aragó es va criminalitzar per primera vegada en els Furs de Terol de 1247. Durant el segle XII es va començar a prohibir en els monestirs de frares i monges que aquests dormissin acompanyats i que practiquessin la sodomia amb la finalitat d'evitar embarassos. La manca de legislació, unit a l'absència de criminalització legal o de jurisprudència contra els sodomites, indica que durant aquesta època no hi va haver una preocupació real per aquest tema, tot i que seria molt optimista definir-la com "l'edat d'or de les relacions homosexuals", com assenyala John Boswell.







Curiosament, durant el segle XII es va produir un cas clar de sodomia, encara que fos per fer mofa o per ridiculitzar a un enemic, assenyalant la seva indignitat i ridiculesa. Guillem de Berguedà, trobador, va escriure l’any 1170 uns versos contra el bisbe de la Seu d'Urgell. Utilitzant el llenguatge més cru de tota la literatura trobadoresca i sense cap tipus d'eufemisme, es referia al bisbe amb expressions com ara "homes emprenya" (que molesta als homes) i "homes fot en dorment" (que enganya homes mentre dormen); més endavant assenyala que el bisbe Arnau de Preixens havia "emprenyat" (molestat) a mes de cent homes, tant adults com adolescents.


Curiosament el trobador l’assenyala com a "actiu", fet segurament menys "mal-vist" que acusar-lo de ser "fotut" (sodomitzat). D'haver-ho fet, hauria tingut problemes amb la justícia. Cal recordar que en aquesta època no es feia servir el terme "sodomia". Generalment s’utilitzaven eufemismes més o menys evidents: "fotut" per referir-se al sodomitzat, o bé "prendre per la barba", terme que utilitza Ramon Muntaner en les seves cròniques per referir-se al càstig de "sodomitzar amb un pal", o "empalar" al vençut, i també l'expressió "badar el cul".

Guillem de Berguedà va ser un trobador busca-raons que no va dubtar a injuriar als seus enemics. Així els rivals o bé enganyaven a les seves dones o bé els acusava de sodomites i mentiders. El primer a rebre aquest tipus d'acusacions va ser el seu propi senyor feudal, Ponç de Mataplana de qui a més de sodomita el descrivia com: personatge còmic, ridícul, grotesc, amb un braç inútil i la boca desdentada, de costums indignes, covard, traïdor i enganyós, poc respectable.


Va passar un temps empresonat, una altra època fugit, va ser bandoler, assassí i no va dubtar a anar a dormir amb la seva pròpia cunyada, a la qual després va criticar. Va assaltar monestirs, va violar i va raptar monges. Va viure més de seixanta anys, i la seva mort va esdevenir durant una disputa tavernària, i es pot suposar que potser algun dels seus múltiples enemics va aplicar justícia pel seu compte.


LA SOMNÀMBULA DEL CARRER SANT NICASI

L'èxit de la somnàmbula del carrer Sant Nicasi devia ser important, però pel que ser l'encertava menys que l'esperpèntic Sandro ...