LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

Una llegenda lligada als gegants del Pi mostra que ningú és tan guapo, fort i intel·ligent com nosaltres, en aquestes coses no hi ha qui ens guanyi. Com tota llegenda té qui ho nega plenament. Però no és un invent meu. La recull Josep María Carandell a la Guía Secreta de Barcelona.  Diuen que el Colom, que era més genovès que la Pantoja, després d'anar de bolos per les Índies va arribar a Barcelona amb un enorme gegant, alt fort, corpulent i ben tustat al sol de Carib. L'enveja dels mascles catalans veien tan enorme personatge, i com les fadrines perdien l'ull i alguna cosa més, van buscar algú que fos més fort, guapo i ben format, ah i molt català. I com aquí tenim de tot, Caldes de Montbui van trobar al Fort Farell, un pagès ben plantat que arrencava pins per fer d'escuradents i cridava com ho fem la gent del camp. El noi "poca feina" sembla que pel camí va anar arrancant tots els pins que trobava, avui els cupaires li farien una rebuda a ciutat com

Un dels aspectes més foscos de la història de Barcelona és la seva relació amb l'esclavitud. Una terrible realitat que es donava a moltes ciutats portuàries com València o Sevilla i va enriquir a moltes famílies. Sembla que cap a finals del segle XVI gairebé un 15% de la població, o eren esclaus o descendents d'ells. La seva important presencia la podem veure en moltes carasses que encara avui es conserven a Barcelona. i que mostren una realitat multiracial. L'esclavitud va lligada a la història de la ciutat. Sabem que al segle X ja existien a Barcelona, es venien el mercat de la Porta de l'Àngel. Formaven part dels inventaris dels immobles, als tastaments o inclòs en contractes de compravenda i hipoteques. L'expansió de la ciutat i la pesta fan créixer aquest infame negoci, eren la mà d'obra més barata. A mitjans del segle XIII s'urbanitza la Plaça Nova, just davant les dues torres romanes al costat de la catedral. Allà es venia carn, pa, hort

Les diputacions avui són un cau opac dominat pel caciquisme, lluny de la seva funció d'ens locals que donen suport als municipis, especialment als més petits. La realitat és que en molts casos tenen funcions que corresponen a altres administracions, la seva activitat és desconeguda pel conjunt de la població i el seu àmbit territorial no sempre es correspon a les realitats històriques dels diferents territoris o províncies. Alguna cosa similar passa amb els consells comarcals a Catalunya, doblant personal i dividint recursos. La seva substitució per un Consell d'alcaldes que administri les competències locals em sembla una bona solució, però caldrien elements correctors al tenir molts municipis petits, sempre fàcilment manipulables. Explico l'exemple del Solsonès on un partit amb molt pocs votants (UDC), però si molts alcaldes, ha dominat el seu consell. El gran problema està amb el personal i la resta de competències. Transferir el personal a altres administracions é

Al lloc que anirem és l'església de Sant Martí de Riner i al seu castell, al terme municipal del mateix nom. Un lloc perdut a la vall del riu Negre. Per arribar-hi cal agafar un camí en bon estat que surt de la carretera que uneix Cardona i Solsona (C-55), poc abans d'arribar al Pi de Sant Just està ben indicat. Algunes rutes senyalen la sortida des de Santa Susanna, les indicacions són més deficients, no ho recomano, encara que sempre pot ser una opció de retorn si es coneix el territori. La ruta està ben indicada, anar i tornar des de la carretera poden ser uns 6 km. En apropar-nos al lloc l'única vegetació viva que trobarem seran els camps de cereals sembrats, no en va anem a un espai que els incendis i la seva pròpia historia han fet molt especial. Riner és un castell, una església, una masia i un cementiri, a on jo mai hi he vist viure ningú fins al 2014. Dona nom a un immens terme municipal. Comença al pantà de Sant Ponç, a la seva mà esquerra, travessa

Era 1840 i Barcelona vivia les batusses entre liberals i progressistes. El bàndol dels progressistes eren partidaris del general Espartero, els liberals de la regent Maria Cristina. Francisco Balmas era un polític que deien prometia molt.  La lluita va acabar amb Espartero com a Regent-Dictador, el mateix que dos anys després va bombardejar Barcelona indiscriminadament, afirmant que per al bé d'Espanya era convenient bombardejar aquesta ciutat almenys un cop cada 50 anys. Però no va esperar tant, el progressista militar ho va tornar a fer el 1843. Tornant al 1840, a Barcelona es va produir l'anomenat "Avalot de les Levites", un aixecament de l'alta burgesia catalana per donar suport a la Regent que es trobava a Barcelona. Abans els anomenats progressistes s'havien manifestat a la plaça de Sant Jaume contra el govern i la Llei d'Ajuntaments. Els aldarulls van acabar a bastonades entre els bàndols i van tenir conseqüències immediates: imposició de l'

Per visitar el conjunt es pot optar a fer trams a peu i altres amb cotxe o fer-ho en diversos dies. Iniciaré el recorregut a Florejacs fins al castell de Les Sitges. La ruta completa és d'uns 55 quilòmetres, és fàcil i està ben senyalada, la podeu veure a wikiloc , però molts castells no estan a la ruta, especialment el de Montfalcó-Murallat. Es pot completar la ruta amb la visita als castells del Sió, arribant fins Agramunt. A Florejacs s'hi arriba a través d'un desviament ben senyalat a la carretera que va de Cervera a Ponts per Guissona. És una entitat de població del municipi de Torrefeta i Florejacs que conserva l'estil medieval de carrers estrets i entortolligats. Dins podem trobar el Castell, una torre de defensa i convertit en una casa senyorial i l'església neoclàssica de Santa Maria. Val la pena recórrer el lloc abans o al final del recorregut. A la sortida del poble un tram de carretera i trobarem indicació cap al castell

Com en moltes històries relacionades amb el sexe, la informació que tenim sobre la història de la prostitució a Barcelona és limitada i contradictòria. Però hi ha indicis i estudis que ens assenyalen dades sobre aquesta realitat. Les conegudes carasses de la ciutat poden indicar la presència de bordells, encara que sempre cal recordar que no totes les existents assenyalaven aquest tipus de locals. Des de l'Edat Mitjana s'acostumava a assenyalar els prostíbuls posant unes branques a les entrades dels locals (d'aquí ve el nom de les  prostitutes per a les dones que treballaven en aquests locals: rameres). Barcelona no estava acostumada a la presència d'exèrcits. Amb motiu de la Guerra dels Trenta Anys les tropes castellano-italianes van estar presents en aquesta ciutat. Sembla que aquest fet no només va significar un greu problema amb els agricultors que patien robatoris i violacions, també aquests abusos van arribar a la ciutat, augmentant el nombre de violacion

Dues rutes molt prop de Barcelona d'uns 6 quilòmetres cadascuna. Ambdues circulars. La durada pot ser d'unes sis hores, però val la pena fer-ho a poc a poc per gaudir dels diferents punts. L'Espai natural del Riu Llobregat es troba dins del Delta d'aquest riu, prop de la seva desembocadura i al municipi del Part.  Pocs metres abans d'arribar-hi hi ha un aparcament de cotxes, per arribar-hi cal seguir les indicacions que des de la barriada de Sant Cosme ho indiquen.  El Delta del Llobregat és una extensa plana de 68 km i forma part d'una de les zones humides més importants de Catalunya. Prop de 1000 Ha estan protegides per la Xarxa Natura 2000. La proximitat de Barcelona al delta ha fet que gran part de la seva superfície que abans eren aiguamolls, pinedes o terra dedicada al conreu d'hortalisses i fruites, entre les quals destacaven les carxofes del Prat, hagi estat coberta amb habitatges, asfalt i ciment, autopistes, zones industrials, instal·lacion