dijous, 18 de febrer de 2016

RETORN A SANT MARTÍ DE RINER

Al lloc que anirem és l'església de Sant Martí de Riner i al seu castell, al terme municipal del mateix nom. Un lloc perdut a la vall del riu Negre.


Per arribar-hi cal agafar un camí en bon estat que surt de la carretera que uneix Cardona i Solsona (C-55), poc abans d'arribar al Pi de Sant Just està ben indicat. Algunes rutes senyalen la sortida des de Santa Susanna, les indicacions són més deficients, no ho recomano, encara que sempre pot ser una opció de retorn si es coneix el territori.

La ruta està ben indicada, anar i tornar des de la carretera poden ser uns 6 km. En apropar-nos al lloc l'única vegetació viva que trobarem seran els camps de cereals sembrats, no en va anem a un espai que els incendis i la seva pròpia historia han fet molt especial.



Riner és un castell, una església, una masia i un cementiri, a on jo mai hi he vist viure ningú fins al 2014. Dona nom a un immens terme municipal. Comença al pantà de Sant Ponç, a la seva mà esquerra, travessa la vall del riu Negre, puja a la serralada de Sant Gabriel i acaba als peus de la de Pinós, el centre geogràfic de Catalunya.

Ajuntament de Riner, Santuari del Miracle. 


En prop de 30 quilòmetres quadrats tan sols hi estan censades unes dues-centes persones. Varis petits nuclis de població (Su, Freixinet, l'Avellanosa) Una fonda a Su, un molt bon hotelet al Freixinet (Vilaró del Bosc) les cel·les del Monestir del Miracle, diverses cases rurals i la casa de colònies la Carral han substituït als vells masovers que van abandonar aquestes terres després del gran incendi dels anys 90.

El lloc on es troba Riner és el més desolat de tot el terme municipal, els veïns que hi vulguin anar amb vehicle no ho poder fer directament. Han de sortir a la C-55 i després baixar pel camí que he referit a l'inici.

Fa mig segle quan el municipi tenia prop de 600 habitants cada poblat tenia el seu propi cementiri. Però per algun estrany motiu qui moria fora del seu entorn era portat a Riner on enterraven les seves despulles a un cementeri tapat per uns aterridors sargassos. El meu avi vivia aterrat de pensar que algun dia podia acabar en aquell tètric indret.





Segons sembla, al passat va ser lloc de dures i sanguinàries batalles. Dins i fora el cementeri, bons i dolents, estan les despulles dels morts, molts d'ells encara romanen demanant justícia. 
Molts creuen que els seus esperits encara estan per la zona i espanten qui s'hi atreveix apropar-se al lloc. Sóc testimoni de més d'un què m'ha dit que mai més volia tornar al lloc.

Visitar el lloc et dóna una idea del terror que tots els veïns (pocs) tenen d'aquest lloc. Possiblement l'empresa Galtanegra té quelcom a veure amb aquesta llegenda negra, per aconseguir el monopoli de les comunicacions entre Solsona i Manresa van desviar la carretera per un itinerari menys complicat, calia mostrar que per Riner els mals esperits podien guanyar-se animes a bon preu... La veritat és que tots els cops que he estat a prop m'ha fet la impressió de ser un lloc por recomanable, o pot ser les pors del meu avi hagin sortit efecte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TALAMANCA-MURA-PUIG DE BALMA

És una ruta no circular, d'uns 10 quilòmetres, senzilla i d'un desnivell acumulat d'uns 300 metres. Es pot fer circular segui...