divendres, 26 de febrer de 2016

BARCELONA I L'ESCLAVITUD

Un dels aspectes més foscos de la història de Barcelona és la seva relació amb l'esclavitud. Una terrible realitat que es donava a moltes ciutats portuàries com València o Sevilla i va enriquir a moltes famílies.





Sembla que cap a finals del segle XVI gairebé un 15% de la població, o eren esclaus o descendents d'ells. La seva important presencia la podem veure en moltes carasses que encara avui es conserven a Barcelona. i que mostren una realitat multiracial.

L'esclavitud va lligada a la història de la ciutat. Sabem que al segle X ja existien a Barcelona, es venien el mercat de la Porta de l'Àngel. Formaven part dels inventaris dels immobles, als tastaments o inclòs en contractes de compravenda i hipoteques. L'expansió de la ciutat i la pesta fan créixer aquest infame negoci, eren la mà d'obra més barata.




A mitjans del segle XIII s'urbanitza la Plaça Nova, just davant les dues torres romanes al costat de la catedral. Allà es venia carn, pa, hortalisses, mobles vells, cultius i esclaus. La llei penalitzava matar o maltractar als esclaus, però els seus fills eren propietat dels seus amos. Se'ls podia separar per vendre, i anaven carregats de cadenes per evitar la seva fuga.
L'origen dels esclaus podia ser divers, majoritàriament eren berbers del nord d'Àfrica (moros), però també podien ser grecs, búlgars o més tard turc i russos. Existia una assegurança per indemnitzar les fugues, molts volien arribar a França on l'esclavitud era a-legal. A finals del segle XV uns 3000 esclaus estaven censats a Barcelona, gairebé la meitat eren propietat de la Generalitat. Alguns van arribar a tenir gran notorietat, com l'escultor Jordi de Déu. Amb la decadència de la ciutat el comerç d'esclaus va minvar.


Jordi de Déu, Panteó reial al monestir de Poblet


Durant el segle XVIII s'aixeca la prohibició del comerç de Catalunya amb les colònies africanes, fins llavors tan sols ho podia fer Castella. També el 1789 el marcat d'esclaus es liberalitza a les colònies, fet que va estar aprofitat per molts buscadors de fortuna catalans, ports com Barcelona, Cadis o Santander es beneficien d'aquest alliberament.

Molts indians van fer immenses fortunes amb la tracta d'esclaus des de Cuba, gairebé tots els comerciants d'aquella illa es van dedicar a aquest negoci, no sols els catalans. Entre ells Josep Xifré, fundador de la Caixa d'Estalvis de Barcelona, Miquel Badia promotor del tren a Mataró, o Joan Güell, Antonio López, marquès de Comillas, de qui ja he parlat anteriorment, o les famílies Vidal Cuadras i Goytisolo.




El fenomen no és, tan sols, patrimoni català com sovint s'ha venut. L'origen del Banco de Bilbao, la promoció del barri de Salamanca a Madrid, sembla que la reina Maria Cristina (mare de la Isabel II) cobrava comissions pel comerç d'esclaus.

Finalment en 1880 l'esclavitud va ser definitivament abolida, però fins a 1886 encara van existir esclaus. Aquest any van ser alliberats 25.000 persones, víctimes d'aquest horrible negoci. A l'Espanya de la postguerra, Franco va tractar a molts presoners republicans com esclaus en la construcció d'obra pública o oferits a amics del règim com la construcció de Puerto Banús.



Barcelona encara manté edificis i monuments que honoren esclavistes. Que jo sàpiga ni els familiars ni els seus hereus, enriquits gràcies a l'esclavisme, no han demanat perdó per un comerç que va ser la base de la seva riquesa.


Més informació:


Catalunya va ser protagonista del comerç negrer amb Cuba
https://directa.cat/catalunya-va-ser-protagonista-del-comerc-negrer-amb-cuba

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TALAMANCA-MURA-PUIG DE BALMA

És una ruta no circular, d'uns 10 quilòmetres, senzilla i d'un desnivell acumulat d'uns 300 metres. Es pot fer circular segui...