LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

El Santuari del Miracle, al Solsonès, té un important patrimoni del barroc català del segle XVIII, el retaule de l'església i l'espai Solsonès Barroc són la millor mostra. El barroc arriba a Catalunya a inicis del segle XVII, però al Solsonès esclata en ple segle XVIII quan ja les corrents il·lustrades i neoclàssiques li estaven guanyant terreny. Possiblement l'obra més espectacular d'aquest període és el retaule del Santuari del Miracle al municipi de Riner. El seu autor, Carles Morató (1721-1780) és un dels millors representants d'aquest barroc tardà. Podem trobar obres seves al convent de Santa Teresa de Vic o al Santuari de la Mare de Déu de la Gleva a Les Masies de Voltregà, El retaule de la verge del Claustre de Solsona va desaparèixer després d'un incendi. El retaule del Miracle commemora la suposada aparició de la Mare de Déu nena el 1458. L'actual església es va fer sobre anteriors construccions gòtiques i renaixentistes, de les que es

Segona entrega amb sis petits escrits meus sobre el Gavà que he conegut.  Per accedir a la primera part:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2017/10/histories-de-gava-i-part.html BORN 1960, ENTRE CAMÀLICS I REVENEDORS Més informació:   http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/03/born-1960-entre-camalics-i-revenedors.html De ben petit veia despertar Barcelona des del Born, un record inoblidable, entre olors de sardines, olives, bacallà i les verdures fresques.  Exterior del mercat del Born 1.915-1.925. Fotografia: Ritma. Arxiu fotogràfic de Barcelona. AQUELLA GUERRA NO ERA LA SEVA Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/03/aquella-guerra-no-era-la-seva.html El meu avi va anar a una guerra que no era la seva. I va acabar fugint del front en dues ocasions. EL TESTAMENT DEL FADRÍ DE PUNSETS. Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/03/el-testament-del-fadri-de-punsets.html Avui explico una història que

Primera entrega de petits escrits meus sobre el Gavà que he conegut.  LA DONA A LA SOCIETAT AGRÀRIA GAVANENCA. PRIMERA PART DEL SEGLE XX Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2011/11/la-dona-la-societat-agraria-gavanenca.html La vida de les dones a les cases pageses de Gavà no era diferent de la que tenien en la gran majoria de masies de Catalunya. SÌNDRIA, MELÓ I CARN DE CAVALL Més informació: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2010/11/sindria-melo-i-carn-de-cavall.html Jo de petit tan sols tenia cap i cames, menjar era una paraula que no existia en el meu vocabulari. Una mica de carn a la meva boca tardava hores a ser tragada. Era horrible per la meva família i un patiment infinit per a mi. COM UN INDIÀ ORGULLÓS VA TRANSFORMAR GAVÀ Més informació:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2011/10/com-un-india-orgullos-va-transformar.html Arturo  Costa era un indià orgullós que li agradava mostrar a tot el poble les seves riqu

És una ruta no circular, d'uns 10 quilòmetres, senzilla i d'un desnivell acumulat d'uns 300 metres. Es pot fer circular seguint la ruta fins a Rocafort per girar cap a Talamanca, els trams són més durs i la distància total és de prop de 25 quilòmetres. La podeu trobar a Wikiloc: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8862615 Iniciarem el camí a Talamanca, abans podeu visitar el seu castell romànic, l'església de Santa Maria del segle XII, el seu raval o una espectacular creu de terme del segle XVIII. També podeu trobar el memorial de la batalla de Talamanca el 1714. A la part baixa del poble trobareu la indicació de la ruta que ens portarà fins a Mura, tot un seguit de camins i senders ben indicats ens facilitaran la ruta. Al peu del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac trobarem el poble de Mura, un indret amb un encant especial. Val la pena donar-hi un tom. No us perdeu una ullada a l'església romànica de Sant Martí de M

Guillem de Berguedà va ser un trobador català del segle XIII, la seva obra ens permet aproximar-nos a com es veien les relacions homosexuals en el seu temps. Durant l'Alta Edat Mitjana a Catalunya no es condemnava la sodomia, els Usatges no tenen cap referència a això ni la tipifiquen com a delicte, tampoc les primeres constitucions dels segles XIII o XV. Les velles lleis visigodes i romanes sí que penalitzaven la sodomia, però no va ser fins avançat el segle XIII que es van dictar lleis al respecte. Un cop Jaume I va eliminar les velles lleis anteriors als Ussatges, Ramon de Penyafort va fer que el pecat nefand fos inclòs com a crim a les Lleis Decretals que dictava el Papa i estaven per sobre la legislació dels regnes cristians.  El primer judici per sodomia va ser en temps de Jaume I i el  processat va ser absolt. A Castella les primeres lleis que perseguien la sodomia daten de 1254, encara que mai es van aplicar. A Aragó es va criminalitzar per primera vegada en

De petit em deien que era "llarg i prim parent d'en Bufa". Amb carn de cavall (Mireu:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2010/11/sindria-melo-i-carn-de-cavall.html  )  o la llet de cabra intentaven corregir-ho. La llet de cabra la prenia al Santuari del Miracle. La meva àvia de bon matí anava fins a la masia de Can Vila-seca i sortida de poc de les cabres que la senyora Maria munyia, era portada a les cel·les. Allà la meva àvia la posava a bullir. No feia falta despertador, la ferum de la llet ens despertava a tots. Després tapaven el mal gust amb sucre i ECO (un succedani de cafè a base de malta) i amb el nas tapat, engolia la llet. Sobre la llet sortia una part sòlida que la meva àvia es prenia com si fos un aliment diví. Jo aquella nata sempre la vaig identificar amb el mató, que vaig menysprear durant molts anys. La llet i el formatge de cabra eren comuns a totes les masies del territori. Era un formatge tendre i cremós, el tallaven en daus i el po

La vall del riu Llanera encara conserva un patrimoni espectacular, iniciatives veïnals estan salvant bona part d'ell, però bona part es troba en situació ruïnosa. Entre les serres de Llobera i Pinós es troba la vall del riu Llanera, un territori que pertany al municipi de Torà i es troba geogràficament rodejat pel Solsonès. Recordo amb 14 anys que anaven a banyar-nos al riu, als estanys de músic que es troben prop de Torredenegó. La vall es troba gairebé despoblada, tan sols 13 persones hi són censades. Al contrari les masies del veïnat (Pinós o Llobera) s'han restaurat i mostrant de nou activitat, gràcies a l'agricultura, la ramaderia i el turisme.  Durant els segles IX i X les ràtzies musulmanes entraven per aquesta zona, llavors dependent del comtat de l'Urgell. Per aquest motiu la zona està plena de torres de guaita i castells, l'objectiu era construir una línia de fortificacions connectades entre si visualment. Algunes d'aquestes torres el 1716 van