dijous, 25 de maig de 2017

LLET I FORMATGE DE CABRA DE RINER.

De petit em deien que era "llarg i prim parent d'en Bufa". Amb carn de cavall (Mireu: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2010/11/sindria-melo-i-carn-de-cavall.html )  o la llet de cabra intentaven corregir-ho.



La llet de cabra la prenia al Santuari del Miracle. La meva àvia de bon matí anava fins a la masia de Can Vila-seca i sortida de poc de les cabres que la senyora Maria munyia, era portada a les cel·les. Allà la meva àvia la posava a bullir. No feia falta despertador, la ferum de la llet ens despertava a tots. Després tapaven el mal gust amb sucre i ECO (un succedani de cafè a base de malta) i amb el nas tapat, engolia la llet.



Sobre la llet sortia una part sòlida que la meva àvia es prenia com si fos un aliment diví. Jo aquella nata sempre la vaig identificar amb el mató, que vaig menysprear durant molts anys.

La llet i el formatge de cabra eren comuns a totes les masies del territori. Era un formatge tendre i cremós, el tallaven en daus i el posaven amb uns pots amb oli d'oliva i herbes, generalment romaní o farigola. El venien a l'estiu als estiuejants que pujaven al Miracle o Su, també el portaven als mercats de Cardona (diumenges) Solsona (llavors els dimarts) i excepcionalment arribaven a Calaf.



L'últim any que en vaig trobar va ser a la masia de Vivets, a Riner, l'any anterior al gran incendi. Ara quan pregunto o explico com era, molts no saben ni tan sols de què parlo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

HISTÒRIES DE GAVÀ (II PART)

Segona entrega amb sis petits escrits meus sobre el Gavà que he conegut.  Per accedir a la primera part:  http://leopold-leopoldest....