QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

-
Entre 1929 i 1936 una associació naturista es va establir a la masia gavanenca de Can Torelló.



El 1929 s'inaugurava a la masia de can Torelló de Gavà una associació naturista. El seu fundador era un italià procedent de l'Uruguai anomenat Nicolás Capó (1899-1977). No tan sols va ser l'introductor del naturisme, sinó que a més va fundar una revista anomenada Pentalfa amb un tiratge de 25.000 exemplars.

A Can Torelló es reunien per a més de practicar el naturisme, per parlar de la seva filosofia de la vida. A aquesta masia li deien el Parthenon. A través de la seva revista podem conèixer gran part de les activitats que es van desenvolupar a l'interior del recinte: casaments naturonudistas, banquets fraternals, sortides. Revistes com "Crònica" o "La Estampa" van informar de les seves activitats.





Tot i que una tanca de tres metres impedia veure des de l'exterior les activitats que es desenvolupaven, Parthenon va ser objecte de la ira dels intolerants. El 1935 els falangistes van assaltar la masia, van destrossar tot el que es van trobar i van cremar la roba dels que hi eren. La guàrdia civil i l'exèrcit d'ocupació franquista van acabar amb el somni d'un paradís de llibertat a la terra.

Els mal anomenats nacionals van cremar o requisar els llibres i papers ... tot el que els feixistes van trobar al Parthenon. També van requisar totes les pertinences del seu fundador Nicolás Capo. Part d'aquest patrimoni encara es troba a Salamanca. Aquest va seguir el camí de l'exili, els camps de concentració francesos i, de retorn, treballs forçats en Nanclares de Oca (Àlaba). Mas informació: http://centrehistoriadegava.blogspot.com/2011/07/nudisme-i-naturisme-gava-el-parthenon.html





En l'actualitat hi ha moltes associacions naturistes i es disposa d'espais, masies, pobles i fins i tot illes, però la revista Pentalfa i el seu fundador Nicolás Capo, van ser els precursors d'aquest moviment al nostre país al final dels anys 20.

Després de la Guerra Civil la masia va ser transformada en un campament militar que va estar actiu fins a finals dels anys 90. En l'actualitat pertany a l'ajuntament de Gavà i s'utilitza com a magatzem. És l'única masia que es conserva a tota la zona agrícola d'aquesta localitat.

Comentaris

  1. Alfonso López Borgoñoz13 d’abril del 2019, a les 5:36

    Un texto excelente que me amplia la poca información que tenía sobre la masía en la que se desarrolló la vida de la entidad. Saludos http://castelldefelshistoria.blogspot.com/2012/06/pentalfa-cuando-el-futuro-fue-cortado.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso López Borgoñoz13 d’abril del 2019, a les 5:37

      Añado tu enlace y el que citas a mi web, para ampliar correctamente la información

      Elimina
  2. Leopold Estapé18 d’abril del 2019, a les 10:15

    Gracias¡¡¡¡

    ResponElimina
  3. jaumavi24 de novembre del 2019, a les 14:33

    ... aquest Nicolas Capó, no era també aquell que era vegetarià... i escrivia llibres sobre la salut..p.e.
    "Los Beneficios del Ajo i el Limón"... ¿?🤔

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

NI DINS NI FORA CIUTAT

-
Imatge
El 28 de maig de 1464 un home a qui li deien "Morro de vaques" se li havia girat feina, un treball pel qual cobraria 110 sous. Ell vivia a un lloc que no estava ni dins, ni fora ciutat. "Morro de vaques" era el nom popular en què s'anomenava al botxí de la ciutat, una feina mal vista, doncs era l'encarregat d'executar les tortures, càstigs i la pena de mort als condemnats per la justícia. Ningú volia ser veí del botxí, però aquest tenia l'obligació de viure a ciutat. Sembla ser, que després d'una llarga polèmica, el Consell de Cent va trobar una solució: el botxí viuria a la muralla, un lloc que no estava ni dins, ni fora de la ciutat. I el lloc que es va decidir, suposadament, va estar el petit espai que hi ha entre la Capella de Santa Àgata i la casa Padellàs, actual seu del MUHBA Museu d'Història de Barcelona. El botxí feia un bon negoci, cobrava per la feina de matar, ho podia fer sense que la ira de deu, ni la justícia de l'home c
Més informació

AQUELLA GUERRA NO ERA LA SEVA

-
Imatge
El meu avi va anar a una guerra que no era la seva. Entre descans i descans el Pepet remugava de la seva mala sort. Orfe a 8 anys, pare als divuit, denunciat pel seu propi pare, reclutat per anar al front als 33, va acabar a un camp de concentració el 38 i un altre al 39, la "Guineu" el va ensenyar a viure, una trombo, una angina de pit... no es pot dir sort el que va tenir. Tan sols un cop va veure com la sort l'acompanyava, a 1.925 va sortir "excedent de cupo" i es va lliurar d'anar a la "Mili". De poc va servir, al 37 amb 33 anys el reclutaven per anar una guerra que ell no sentia com a pròpia. Les terres que conreava les havia aconseguit treballant de sol a sol des de molt petit, ell malfiava d'una república que amenaçava col·lectivitzar els camps que ell tant estimava. Els "trossos", l'Elvira i el seu fillet, el Joan, eren el seu món. Aquella guerra no era la seva, tampoc aquell era el seu bàndol. Un fusell màuser oxi
Més informació

EL DIA QUE ELS JOVES DE GAVÀ VAN ACABAR AMB LA COLLITA DE CARBASSES DEL POBLE

-
Imatge
Recordo aquesta anècdota explicada pel meu avi, ens va deixar quan jo tenia tan sols 12 anys, per tot això alguna dada pot no ser exacte.  Com he explicat en altres ocasions el Gavà d'inicis del segle XX era una història de misèries i fams. Els hiverns eren de nits llargues i fredes i els joves sortien a divertir-se, molts cops amb no massa mesura. Les correries s'iniciaven en arribar el mes de desembre. El dia 5, per Sant Nicolau diuen que els nens es vestien de bisbe (no crec el meu avi és pogués disfressar massa) i anaven per les cases recaptant dolços i caramels, a canvi de cantar una cançó, que començava: Per Sant Nicolau sisplau (crec deien Micolau sant Pau)) Baixeu, baixeu mestressa, De bons panellets De panses i figues Nous (anous?) i olives Pollastres i gallines De tot el que vulgueu I anirem a veure al senyor rector.. . Sí, el meu avi em deia que acabaven anant després a confessar-se, ja que aquella nit l'acostumaven a fer grossa. I normalment era així. G
Més informació