RETAULE DE PERE NUNYES AL SANTUARI DEL MIRACLE

-
En visitar el Santuari del Miracle (clic) normalment no es pren atenció al retaule renaixentista del segle XVI que es troba discretament a una capella a l'esquerra del presbiteri.





La Pesta Negra de 1348 i les guerres civils del segle XV van deixar Catalunya amb una greu situació per falta de població. Pobles abandonats, ciutats pobres muntanyes desertes. Durant aquests anys havia perdut el 55% de la població. Amb el segle XVI s'inicia una recuperació, en part beneficiada per població que fugia de les guerres europees, especialment de França.

Aquest fet va representar un augment de l'activitat econòmica i la rehabilitació de pobles i ciutats. Però el principat havia quedat sense artistes. És llavors quan venen arquitectes estrangers des de Portugal o Castella. Aquest fet junt amb l'arribada de l'Emperador Carles significa l'inici de l'art renaixentista al Principat.

Un d'aquest artista fou en Pere Nunyes o Pere Nunhes, qui arriba a Barcelona el 1513 i mort el 1554. Aquest autor, d'orígens incerts, se'l considera l'introductor del rafaelisme a Catalunya.

Retaule de l'Hospital de Clergues de  Sant Sever 


Mentrestant a Riner al lloc on s'advocava una aparició de la verge nena, en plena època de revoltes, hi havia una petita capella insuficient per la gent que la visitava. El 1530 es decideix construir una nova església passant l'anterior capella a formar la part lateral. Per l'altar major s'encarrega el retaule a Pere Nunyes. El temple es va completar amb l'orgue, realitzat pel solsoní Antoni Bordons el 1593, encara es conserva malgrat l'espoli francès i l'abandó decimonònic.


L'actual retaule conserva 9 peces de l'antic del segle XVI, es va afegir la predel·la de la Verònica (centre) i la de la coronació de Maria (superior), la restauració neo-renaixentista és d'inicis del segle XX.








Pere Nunyes va acabar el desaparegut Retaule major de Santa Maria del Pi, començat pel seu mestre Joan de Borgunya, el Retaule de la Passió o de la Santa Creu a Sant Just i Pastor o el Retaule de l'Hospital de Clergues de Sant Sever al Museu Diocesà de Barcelona.






Més informació:

Un «Miracle» per a Pere Nunyes, Joan Bosch i Ballbona Universitat de Girona



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

NI DINS NI FORA CIUTAT

-
Imatge
El 28 de maig de 1464 un home a qui li deien "Morro de vaques" se li havia girat feina, un treball pel qual cobraria 110 sous. Ell vivia a un lloc que no estava ni dins, ni fora ciutat. "Morro de vaques" era el nom popular en què s'anomenava al botxí de la ciutat, una feina mal vista, doncs era l'encarregat d'executar les tortures, càstigs i la pena de mort als condemnats per la justícia. Ningú volia ser veí del botxí, però aquest tenia l'obligació de viure a ciutat. Sembla ser, que després d'una llarga polèmica, el Consell de Cent va trobar una solució: el botxí viuria a la muralla, un lloc que no estava ni dins, ni fora de la ciutat. I el lloc que es va decidir, suposadament, va estar el petit espai que hi ha entre la Capella de Santa Àgata i la casa Padellàs, actual seu del MUHBA Museu d'Història de Barcelona. El botxí feia un bon negoci, cobrava per la feina de matar, ho podia fer sense que la ira de deu, ni la justícia de l'home c
Més informació

AQUELLA GUERRA NO ERA LA SEVA

-
Imatge
El meu avi va anar a una guerra que no era la seva. Entre descans i descans el Pepet remugava de la seva mala sort. Orfe a 8 anys, pare als divuit, denunciat pel seu propi pare, reclutat per anar al front als 33, va acabar a un camp de concentració el 38 i un altre al 39, la "Guineu" el va ensenyar a viure, una trombo, una angina de pit... no es pot dir sort el que va tenir. Tan sols un cop va veure com la sort l'acompanyava, a 1.925 va sortir "excedent de cupo" i es va lliurar d'anar a la "Mili". De poc va servir, al 37 amb 33 anys el reclutaven per anar una guerra que ell no sentia com a pròpia. Les terres que conreava les havia aconseguit treballant de sol a sol des de molt petit, ell malfiava d'una república que amenaçava col·lectivitzar els camps que ell tant estimava. Els "trossos", l'Elvira i el seu fillet, el Joan, eren el seu món. Aquella guerra no era la seva, tampoc aquell era el seu bàndol. Un fusell màuser oxi
Més informació

EL DIA QUE ELS JOVES DE GAVÀ VAN ACABAR AMB LA COLLITA DE CARBASSES DEL POBLE

-
Imatge
Recordo aquesta anècdota explicada pel meu avi, ens va deixar quan jo tenia tan sols 12 anys, per tot això alguna dada pot no ser exacte.  Com he explicat en altres ocasions el Gavà d'inicis del segle XX era una història de misèries i fams. Els hiverns eren de nits llargues i fredes i els joves sortien a divertir-se, molts cops amb no massa mesura. Les correries s'iniciaven en arribar el mes de desembre. El dia 5, per Sant Nicolau diuen que els nens es vestien de bisbe (no crec el meu avi és pogués disfressar massa) i anaven per les cases recaptant dolços i caramels, a canvi de cantar una cançó, que començava: Per Sant Nicolau sisplau (crec deien Micolau sant Pau)) Baixeu, baixeu mestressa, De bons panellets De panses i figues Nous (anous?) i olives Pollastres i gallines De tot el que vulgueu I anirem a veure al senyor rector.. . Sí, el meu avi em deia que acabaven anant després a confessar-se, ja que aquella nit l'acostumaven a fer grossa. I normalment era així. G
Més informació