dimarts, 14 de febrer de 2017

LA BARCELONA DE LUISET SERRACANT, FLOR DE OTOÑO

Lluís Serracant va ser un conegut personatge de la nit barcelonina dels anys 20. La seva història va inspirar l'obra teatral de José María Rodríguez Méndez, Flor de Otoño. El 1978 Pedro Olea va portar aquesta obra al cinema amb José Sacristán interpretant el paper del Lluiset.



Sabem que era un advocat que defensava a delinqüents i anarquistes, que pertanyia a una família "ben-pensant" de Barcelona, ​​que actuava transvestit al Bataclan, que era assidu de la Criolla o Cal Sagristà i que va ser executat després d'estar involucrat en un atemptat anarquista contra el dictador Primo de Rivera.

Com mostro en la imatge, el seu aspecte no s'assembla al dels actors que l'han interpretat en el cinema o el teatre. És el retrat d'un jove d'uns trenta anys, amb els llavis pintats, les celles arreglades i que vesteix amb elegància.

En altres fotos el podem trobar amb aquesta marabunta de personatges que es movia pels barris baixos de la nit barcelonina. En la primera apareix al costat de Pepe de la Criolla, empresari que administrava aquest local i el Barcelona de Noche, assassinat al maig de 1936. Un altre dels que apareix en aquesta imatge és el pistoler conegut com a "Trotski", al servei del sindicat del crim que assassinava a gent com el Lluiset. Era un món transversal i canalla, en què proxenetes, prostituts, mariners, contrabandistes compartien espai amb anarquistes, intel·lectuals i "gent de bé" que buscava un bon rotllet nocturn (sexe). 




A la següent imatge el podem veure al local de La Criolla.



La Criolla i Cal Sagristà no eren locals destinats a albergar un públic homosexual. Van créixer al costat del port i era lloc freqüentat per mariners i contrabandistes. A ells a poc a poc es van anar unint carteristes, prostitutes, "senyors que passaven per allà" i joves transvestits que esperaven enxampar aquests senyors, especialment a la seva cartera.

Genet en el seu "Diari del Lladre" explica com als joves que volien aconseguir els favors sexuals i econòmics de la clientela, havien d'anar transvestits, en cas contrari eren expulsats. Eduardo Mendoza, a "La Ciutat dels Prodigis", explica com un propietari d'una pensió es vestia de gitana per anar a "enxampar" algun mariner borratxo o desesperat que li fes feliç.

La fama d'aquests locals va arribar al cinema. El film "La bandera" de mostra a Jean Gabin dins de la Criolla (segurament era un estudi) envoltat de transvestits aflamencats.




1 comentari:

  1. Recordo la peli. Llavors era molt jove i em va impresionar aquest personatge.

    ResponElimina

LLET I FORMATGE DE CABRA DE RINER.

De petit em deien que era "llarg i prim parent d'en Bufa". Amb carn de cavall (Mireu:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com....