dijous, 23 de febrer de 2017

23 FEBRER 1981, GAVÀ: LA LLARGA NIT.

Fa 36 anys ja, però és difícil oblidar aquell dia. 



A Gavà el 1981 teníem un dels nuclis d'extrema dreta més importants de Catalunya. Grups organitzats des de la llarga vaga de Roca del 1976. A les primeres eleccions de 1977 aquests elements van perseguir a trets per Gavà a gent d'esquerres que feia propaganda electoral. Algun d'aquests elements va estar als preparatius de l'atemptat contra la revista "El Papus". Hi va haver detencions però com gairebé sempre els implicats van quedar en llibertat.

Rebre amenaces anònimes a la bústia o per telèfon s'havia tornat normal. Anar a denunciar-ho a la Guàrdia Civil o la Policia Local, era perdre el temps per moltes raons, fins el 1979 inclòs era perillós.

I així va arribar el 23 de febrer. Per aquells dies era el secretari general de CCOO a la meva ciutat, i a més regidor de treball a l'ajuntament. Quan em vaig assabentar de la notícia em vaig presentar a l'instant a l'ajuntament, creia que era el lògic, però no tothom va fer el mateix. 


Hi havia més gent al local de Fuerza Nueva a pocs metres de la "Casa Gran". Amb ells dos regidors, el de Gavà de la UCD, el de Viladecans de CDC. Van ser dos casos aïllats, a Gavà els seus companys van donar la cara a l'ajuntament i els seus partits no els va tornar a presentar.

A la porta de l'ajuntament estava part de la policia municipal. Quina era la seva funció? L'alcalde i part del govern municipal estaven de viatge a França. L'alcalde accidental no va aparèixer fins a mitjanit. Els pocs que hi havíem acudit no sabíem si la policia ens protegia o esperava unir-se als que vinguessin. A la caserna de soldats de Can Torelló hi havia un destacament de la policia nacional, ens preguntaven si hi eren per controlar-los o per obrir-los pas.

Des d'allà, i telèfon en mà, vam poder ajudar a amagar informació de militants, sindicats o simpatitzants, avisar familiars d'amics que havien decidit amagar-se. Bona part de la meva familia i coneguts aquella nit no van dormir a casa ... Els carrers de Gavà estaven desertes, la SER emetia un lamentable espectacle amb un José María García que narrava un partit de futbol en què els colpistes semblaven el Reial Madrid. No les teniem totes.

Mitjanit i després del "Tranquil, Jordi, tranquil", el cap de la Policia Municipal va pujar i ens va donar novetats i es va posar a les nostres ordres. Vaig trigar hores a adonar-me del perill que havíem passat. Per què no ho va fer abans? Mai ho sabrem.

Els grupuscles d'extrema dreta encara van estar actius prop d'un any, després es van anar diluint i gran part d'ells van entrar a formar part del Partit Popular. Les amenaces van anar diluint-se, l'extrema dreta havia canviat de tàctica,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BARROC AL SANTUARI DEL MIRACLE

El Santuari del Miracle, al Solsonès, té un important patrimoni del barroc català del segle XVIII, el retaule de l'església i l'espa...