DE COM UN FET TRÀGIC VA MARCAR LA VIDA A LA MASIA DE LA BOADA.

 Avui segurament molt poca gent de Gavà sabria assenyalar on estava la Boada, molt menys la memòria de la família que allà vivia. Tot i les memòries que en va deixar la Teresa Balcells sobre la masia i la seva família.

La Boada, vista pel darrera. 1962, any de la nevada.

Era 1932 quan els Balcells, que venien d'Arbeca, van entrar de masovers a la finca de la Boada. Una finca d'uns 35.000 metres quadrats, que comprenia l'illa limitada pel carrer Generalitat, la plaça de Cal Nicolau (mossèn Cinto Verdaguer), Castelldefels i Àngela Roca. La finca la va comprar l'Angelina Roca a través de la CIA Roca, a l'indià Artur Costa. Aquest ho havia fet a la família del pintor Vayreda, propietaris d'una finca que anava de la Masia de l'Horta a Can Glòria, carrer Major i la rambla que porta el seu nom. Abans estava lligada a la baronia, el nom sembla es deriva de la paraula sitja en llatí.

Va passar la guerra, amb la família Roca a l'exili, alguns familiars morts al front, però els pagesos són durs i van continuar endavant. En recuperar la finca la família Roca, els hi van pujar el lloguer, malgrat les penúries que passaven.

Per assegurar els adobs, la família Balcells recollien els líquids emmagatzemats a les antigues basses que disposaven les cases, encara no existien les clavegueres. La Teresa Balcells explica com un nefast dia en que van anar a omplir la bota al diposit d'una vaqueria:

"En Pere Balsells, minyó de 17 anys, amb un somris a la casa, decidit a baixar... tant sols tocar el fons, va morir fulminat. Després el Joaquim, el xicot de la filla, 23 anys... va quedar estés a terra sense fer ni un crit. el pare (50 anys) veu que passa alguna cosa i ple d'angoixa es posa a cridar desesperadament, i veient que cap d'ells es movia, desolat també baixa a aquell maleït pou, i allà va quedar la seva vida abraçat als que tant estimava. La seva única culpa va ser estimar apasssionadament la terra"... (1)

El trasbals al poble va ser enorme, de fet jo vaig néixer 7 anys després i de tant sentir-ne parlar, sempre creia que havia passat estant jo nat. Nosaltres a inicis dels 60 van comprar un solar al costat de la masia, recordo a la senyora Nemèsia, quan els nostres ànecs tafaners, malgrat estar amb les ales "xalades" a la que podien fotien el camp cap a la Boada.

El balcells a la Font de Ferro. Cap a 1960.

Josep Maria Balcells es va deslliurar de la tragèdia per estar fent el servei militar. Una delegació, amb l'alcalde Narcís Santfeliu enfront, va viatjar a Girona i van aconseguir que baixés per assistir a l'enterrament, on es van llegir unes emotives paraules escrites per l'Angeleta Roca. Amb l'ajut del Tio Paco, el jove va poder tirar endavant a la finca i la família.

Josep Maria s'involucrà en la vida cultural del poble, tant en el món casteller, les activitats d'Arte i Caridad o sobretot en l'organització dels Tres Tombs on era portaestendard. Però la desgràcia mai ve sola, a mitjans dels 60 va es va posar malalt. La sanitat no era pública i els costos de la malaltia molt alts, van haver de vendre camps, moria el 1969, i al cap de poc la família fou desnonada, segons la Teresa "amablement". Després els pisos van fer desaparèixer la finca.

De l'Àngela Roca tenim molts records a Gavà, dels Balcells i la Boada, gairebé res. A poc a poc fuig de la memòria col·lectiva dels gavanencs, com tantes i tantes coses del meu passat. És important avançar cap el futur, però sense oblidar el passar, per evitar repetir errors i per ser una societat millor. Com deia Raimon, "Qui per els origens, per identitat".

La Boada, a l'altre banda l'American Lake. 

(1) Els Balcells de la Boada. Teresa Balcells Moyà. Associació d'Amics del Museu de Gavà, 2012