COM UNA ORGIA A LA CIUTAT DE LOJA VA ACABAR AMB UN GRAN ESCÀNDOL EL 1509
Un incident a casa d'un regidor a Loja, va destapar una història en què prohoms i criats va estar implicat. Fet que va estar aprofitat per un Inquisidor amb ganes.
Amb la invasió i conquesta del regne nazarí de Granada Isabel I va anomenar a Hernando de Talavera com a bisbe de Granada, un home moderat que va evitar l'entrada de la Inquisició al regne. Va aprendre àrab i es va guanyar la consideració dels musulmans, que li van anomenar alfaquí (sant). El seu interès a predicar als musulmans en la seva pròpia llengua va produir el primer diccionari espanyol-aràbic, el Vocabulari aràbic en lletra castellana. Però això no va agradar a integristes com el cardenal Cisneros, partidari de mètodes més expeditius. (1)
Amb la mort de la reina Isabel II es va produir un buit de poder de diversos anys que va estar aprofitat pels sectors més integristes. El Sant Ofici va acabar entrant a Granada, les persecucions van afectar inclòs als partidaris del bisbe, acusats d'heretgia. Hernando de Talavera va salvar la vida gràcies al papa Juli II.
La funció inquisitorial era perseguir l'heretgia, especialment vetllar perquè els musulmans adoptessin la "fe verdadera", que no quedessin jueus i el protestantisme no contaminés a la població. Ni el Directori de l'Inquisidor Eimeric, ni les Constitucions del Torquemada, ni cap dels tractats inquisitorials de l'època tractaven les relacions sexuals extramatrimonials com a delicte, ni tan sols la sodomia que era competència de les autoritats civils.
Als regnes de la Corona d'Aragó la Inquisició va començar a tenir competències en aquestes matèries el 1526, a Castella amb l'arribada de Felip II i com a conseqüència del Concili de Trento. Però a la Granada dels anys que van de la mort de la Isabel I fins al retorn de Ferran el Catòlic, els inquisidors es van pendre competències que no tenien.
Agnus Mackay ens explica la història d'una sèrie de trobades que es van produir a la ciutat de Loja cap a 1500. Prohoms, matrimonis i els seus criats es trobaven per mantenir relacions sexuals de tot tipus, intercanvi de parelles, relacions homosexuals... Tot lluny de les conviccions més tradicionals o dels rols assignats a home i dona. Coneixem tots els fets per les declaracions de 12 testimonis davant del Sant Ofici, després que algun d'ells vagi denunciar els fets.
Desconec la sentència i com va acabar aquesta història. Ho he trobat a un text publicat a Liverpool el 1989 i que Alberto Mira en fa referència al seu llibre "Para entendernos". Però crec indica que fins al final de l'Edat Mitjana la població vivia amb molta més liberalitat les seves relacions sexuals, del que generalment es creu.
(1) La moderació d'aquest bisbe és paral·lela al Decret de l'Alhambra per la qual els jueus eren expulsats d'Espanya.
Amb la invasió i conquesta del regne nazarí de Granada Isabel I va anomenar a Hernando de Talavera com a bisbe de Granada, un home moderat que va evitar l'entrada de la Inquisició al regne. Va aprendre àrab i es va guanyar la consideració dels musulmans, que li van anomenar alfaquí (sant). El seu interès a predicar als musulmans en la seva pròpia llengua va produir el primer diccionari espanyol-aràbic, el Vocabulari aràbic en lletra castellana. Però això no va agradar a integristes com el cardenal Cisneros, partidari de mètodes més expeditius. (1)
Amb la mort de la reina Isabel II es va produir un buit de poder de diversos anys que va estar aprofitat pels sectors més integristes. El Sant Ofici va acabar entrant a Granada, les persecucions van afectar inclòs als partidaris del bisbe, acusats d'heretgia. Hernando de Talavera va salvar la vida gràcies al papa Juli II.
La funció inquisitorial era perseguir l'heretgia, especialment vetllar perquè els musulmans adoptessin la "fe verdadera", que no quedessin jueus i el protestantisme no contaminés a la població. Ni el Directori de l'Inquisidor Eimeric, ni les Constitucions del Torquemada, ni cap dels tractats inquisitorials de l'època tractaven les relacions sexuals extramatrimonials com a delicte, ni tan sols la sodomia que era competència de les autoritats civils.
Als regnes de la Corona d'Aragó la Inquisició va començar a tenir competències en aquestes matèries el 1526, a Castella amb l'arribada de Felip II i com a conseqüència del Concili de Trento. Però a la Granada dels anys que van de la mort de la Isabel I fins al retorn de Ferran el Catòlic, els inquisidors es van pendre competències que no tenien.
Agnus Mackay ens explica la història d'una sèrie de trobades que es van produir a la ciutat de Loja cap a 1500. Prohoms, matrimonis i els seus criats es trobaven per mantenir relacions sexuals de tot tipus, intercanvi de parelles, relacions homosexuals... Tot lluny de les conviccions més tradicionals o dels rols assignats a home i dona. Coneixem tots els fets per les declaracions de 12 testimonis davant del Sant Ofici, després que algun d'ells vagi denunciar els fets.
Desconec la sentència i com va acabar aquesta història. Ho he trobat a un text publicat a Liverpool el 1989 i que Alberto Mira en fa referència al seu llibre "Para entendernos". Però crec indica que fins al final de l'Edat Mitjana la població vivia amb molta més liberalitat les seves relacions sexuals, del que generalment es creu.
(1) La moderació d'aquest bisbe és paral·lela al Decret de l'Alhambra per la qual els jueus eren expulsats d'Espanya.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada