CONÈIXER PEL DARRERA
Conèixer pel darrere era un eufemisme que apareix freqüentment a les actes de la Inquisició, es referia a la penetració anal i generalment en relacions heterosexuals.
Ja en els evangelis trobem l'eufemisme de "conèixer" com a tenir relacions sexuals. A Mateu 1-25 ens explica que Josep va "conèixer" a Maria un després del naixement de Jesús, quan portaven ja vivint junts molts mesos.
Al segle XI un monjo anomenat Pere Damià va utilitzar per primer cop el concepte sodomia (clic) com a greu pecat contra natura i contra déu. Estava escandalitzat per què molts capellans vivien amb les seves amants i per no trencar el celibat mantenien relacions sexuals pel darrere. El concepte sodomia anava més enllà de les relacions anals, qualsevol relació sexual no reproductiva ho era. A la llista de pecats de sodomia apareixen activitats com aquestes: "la masturbació, els pensaments impurs, empassar-se semen, beure sang menstrual o pastar pa sobre el cul nu".
A Pere Damià el su Papa, Lleó IX (clic), no li va fer gaire cas. Clergues, abats i bisbes del seu temps tampoc van fer massa cas, els bisbes de les principals ciutats italianes van seguir amb les seves concubines, els clergues amb les seves amants. Però es va iniciar un discurs, que a poc a poc va anar calant en el cristianisme, que criminalitzava les relacions no reproductives, especialment les homosexuals. Encara que els dirigents rarament els van aplicar per a ells, si van veure en aquest discurs una forma d'imposar allò que no creien.
La Inquisició va veure aquí un camp on ampliar les seves competències a mesura que no quedaven heretges per socarrimar. En el darrer post (clic) us vaig parlar com vam enxampar a un seguir de matrimonis de Loja, i com alguna dona va confessar que havia estat coneguda pel darrere. Però el temps de més gran activitat va estar sota el regnat de Felip IV, qui va estar investigat pel Sant Ofici, donada la seva gran activitat sexual extramatrimonial, pròpia d'un borbó contemporani.
Rocío Rodrígues en el seu llibre "El sodomita y la Inquisición" (clic) ens parla d'un cas que va descobrir al "Archivo Histórico Nacional". A mitjans del segle XVII els inquisidors van arribar a un poble de l'Aragó. Immediatament van demanar a la població que qui hagués comès algun acte contra natura, ho confesses, el tribunal seria indulgent i perdonaria.
Una dona del poble, viviblement espantada va córrer a confessar: "El meu espòs en alguna ocasió m'ha conegut pel darrere". El marit va haver de presentar-se davant del tribunal, va ser torturat i fuetejat, després condemnat a 5 anys de galeres. Ella va pagar les costes del judici.
El fet té una explicació, necessitaven gent per les galeres, i aquells pobres que no podien oferir diners els tocava rebre una sentència que sovint era pitjor que la de mort.
Ja en els evangelis trobem l'eufemisme de "conèixer" com a tenir relacions sexuals. A Mateu 1-25 ens explica que Josep va "conèixer" a Maria un després del naixement de Jesús, quan portaven ja vivint junts molts mesos.
Al segle XI un monjo anomenat Pere Damià va utilitzar per primer cop el concepte sodomia (clic) com a greu pecat contra natura i contra déu. Estava escandalitzat per què molts capellans vivien amb les seves amants i per no trencar el celibat mantenien relacions sexuals pel darrere. El concepte sodomia anava més enllà de les relacions anals, qualsevol relació sexual no reproductiva ho era. A la llista de pecats de sodomia apareixen activitats com aquestes: "la masturbació, els pensaments impurs, empassar-se semen, beure sang menstrual o pastar pa sobre el cul nu".
A Pere Damià el su Papa, Lleó IX (clic), no li va fer gaire cas. Clergues, abats i bisbes del seu temps tampoc van fer massa cas, els bisbes de les principals ciutats italianes van seguir amb les seves concubines, els clergues amb les seves amants. Però es va iniciar un discurs, que a poc a poc va anar calant en el cristianisme, que criminalitzava les relacions no reproductives, especialment les homosexuals. Encara que els dirigents rarament els van aplicar per a ells, si van veure en aquest discurs una forma d'imposar allò que no creien.
La Inquisició va veure aquí un camp on ampliar les seves competències a mesura que no quedaven heretges per socarrimar. En el darrer post (clic) us vaig parlar com vam enxampar a un seguir de matrimonis de Loja, i com alguna dona va confessar que havia estat coneguda pel darrere. Però el temps de més gran activitat va estar sota el regnat de Felip IV, qui va estar investigat pel Sant Ofici, donada la seva gran activitat sexual extramatrimonial, pròpia d'un borbó contemporani.
Rocío Rodrígues en el seu llibre "El sodomita y la Inquisición" (clic) ens parla d'un cas que va descobrir al "Archivo Histórico Nacional". A mitjans del segle XVII els inquisidors van arribar a un poble de l'Aragó. Immediatament van demanar a la població que qui hagués comès algun acte contra natura, ho confesses, el tribunal seria indulgent i perdonaria.
Una dona del poble, viviblement espantada va córrer a confessar: "El meu espòs en alguna ocasió m'ha conegut pel darrere". El marit va haver de presentar-se davant del tribunal, va ser torturat i fuetejat, després condemnat a 5 anys de galeres. Ella va pagar les costes del judici.
El fet té una explicació, necessitaven gent per les galeres, i aquells pobres que no podien oferir diners els tocava rebre una sentència que sovint era pitjor que la de mort.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada