SANTUARI DEL MIRACLE. I RUTES.

-
Amb aquest primer recopilatori compartiré els enllaços a les diferents rutes entorn el Santuari del Miracle. Aquí la web del Monestir:http://www.santuarielmiracle.com/




RUTA SU-SANTUARI DEL MIRACLE-FREIXINET

La ruta és de poc menys de 20 km. El tram inicial entre Su i el Santuari és paral·lel a la carretera, els senders es troben en mal estat i si no es coneix bé el terreny pot fer equivocar. Tota la ruta és dins del terme municipal de Riner, al Solsonès: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/01/ruta-su-santuari-del-miracle-freixinet.html

Su


RUTA SANTUARI DEL MIRACLE-HOSTAL NOU 

Una ruta d'uns 8 km, ampliable a 11 si arribem al dolmen de Llanera. Passarem per les ermites romàniques de Sant Jaume de Riner i Santa Maria de Torredenegó: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/01/ruta-santuari-del-miracle-hostal-nou.html

Santa Maria de Torredenegó

RUTA SU-SANTUARI DE PINÓS-ARDÈVOL 

Des de Su (Riner) ens endinsarem a la serralada de Pinós, trobarem el dolmen de Pera, el castell de Cal Tristany, la torre medieval d'Ardèvol i el Santuari de Santa Maria de Pinós al centre geogràfic de Catalunya: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2015/12/ruta-su-santuari-de-pinos-ardevol.html



ITINERARI DE RONDA AL SANTUARI DEL MIRACLE 

El Santuari del Miracle es troba en la carretera que uneix Cardona i Solsona, per Su i Hostal Boix. És l'inici del camí dels Bons homes que travessa el Solsonès. http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2015/05/itinerari-de-ronda-al-santuari-del.html





RETORN A SANT MARTÍ DE RINER 

Al lloc que anirem és l'església de Sant Martí de Riner i al seu castell, al terme municipal del mateix nom. Un lloc perdut a la vall del riu Negre. http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/02/retorn-sant-marti-de-riner.html

ITINERARI SANTUARI DEL MIRACLE-SOLSONA 

La ruta del Santuari del Miracle a Solsona es el primer tram del Camí dels Bons Homes. El recorregut es de menys de 11 km Encara que es un tram en baixada, el camí va vorejant les diferents serralades del entorn. Es una ruta fàcil de fer i ben assenyalada. http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2013/06/itinerari-santuari-del-miracle-solsona.html



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

NI DINS NI FORA CIUTAT

-
Imatge
El 28 de maig de 1464 un home a qui li deien "Morro de vaques" se li havia girat feina, un treball pel qual cobraria 110 sous. Ell vivia a un lloc que no estava ni dins, ni fora ciutat. "Morro de vaques" era el nom popular en què s'anomenava al botxí de la ciutat, una feina mal vista, doncs era l'encarregat d'executar les tortures, càstigs i la pena de mort als condemnats per la justícia. Ningú volia ser veí del botxí, però aquest tenia l'obligació de viure a ciutat. Sembla ser, que després d'una llarga polèmica, el Consell de Cent va trobar una solució: el botxí viuria a la muralla, un lloc que no estava ni dins, ni fora de la ciutat. I el lloc que es va decidir, suposadament, va estar el petit espai que hi ha entre la Capella de Santa Àgata i la casa Padellàs, actual seu del MUHBA Museu d'Història de Barcelona. El botxí feia un bon negoci, cobrava per la feina de matar, ho podia fer sense que la ira de deu, ni la justícia de l'home c
Més informació

AQUELLA GUERRA NO ERA LA SEVA

-
Imatge
El meu avi va anar a una guerra que no era la seva. Entre descans i descans el Pepet remugava de la seva mala sort. Orfe a 8 anys, pare als divuit, denunciat pel seu propi pare, reclutat per anar al front als 33, va acabar a un camp de concentració el 38 i un altre al 39, la "Guineu" el va ensenyar a viure, una trombo, una angina de pit... no es pot dir sort el que va tenir. Tan sols un cop va veure com la sort l'acompanyava, a 1.925 va sortir "excedent de cupo" i es va lliurar d'anar a la "Mili". De poc va servir, al 37 amb 33 anys el reclutaven per anar una guerra que ell no sentia com a pròpia. Les terres que conreava les havia aconseguit treballant de sol a sol des de molt petit, ell malfiava d'una república que amenaçava col·lectivitzar els camps que ell tant estimava. Els "trossos", l'Elvira i el seu fillet, el Joan, eren el seu món. Aquella guerra no era la seva, tampoc aquell era el seu bàndol. Un fusell màuser oxi
Més informació

EL DIA QUE ELS JOVES DE GAVÀ VAN ACABAR AMB LA COLLITA DE CARBASSES DEL POBLE

-
Imatge
Recordo aquesta anècdota explicada pel meu avi, ens va deixar quan jo tenia tan sols 12 anys, per tot això alguna dada pot no ser exacte.  Com he explicat en altres ocasions el Gavà d'inicis del segle XX era una història de misèries i fams. Els hiverns eren de nits llargues i fredes i els joves sortien a divertir-se, molts cops amb no massa mesura. Les correries s'iniciaven en arribar el mes de desembre. El dia 5, per Sant Nicolau diuen que els nens es vestien de bisbe (no crec el meu avi és pogués disfressar massa) i anaven per les cases recaptant dolços i caramels, a canvi de cantar una cançó, que començava: Per Sant Nicolau sisplau (crec deien Micolau sant Pau)) Baixeu, baixeu mestressa, De bons panellets De panses i figues Nous (anous?) i olives Pollastres i gallines De tot el que vulgueu I anirem a veure al senyor rector.. . Sí, el meu avi em deia que acabaven anant després a confessar-se, ja que aquella nit l'acostumaven a fer grossa. I normalment era així. G
Més informació