MADRID DIES DE GENER DE 1977
Jo gairebé vaig fer la mili amb l'Alatriste.
A inicis del 1977 ja em faltava poc per acabar el servei militar obligatori. Hi vaig anar amb recomanació expressa de la Guàrdia Civil del meu poble, el 1974 em van enxampar a una parada d'autobús amb una carta dels sindicats oficials del règim. Em van acusar de "reunión ilegal" "propaganda ilícita" i "miembro de partido anarquista". Anava a un funeral pel Salvador Puig Antich.
Tot va servir per a una temporada perduda primer a Alcalá de Henarés i després a Leganés. Un any fent "guardia, cocina i retén", res més. Tenia antecedents i no era de fiar. Amb mi van anar a parar altres que com jo hi havien anat recomanats per la policia del règim.
La caserna estava a Leganés, avui és seu de la Universidad Carlos III, llavors Regimiento de Infanteria Saboya Nosecuantos. L'edifici va ser obra de l'arquitecte Sabatini a finals del segle XVIII. Però deien que l'origen estava en un edifici construït per propi Juan de Herrera, i havia estat seu dels terços vells. Avui no està clar.
El regiment formava part de la "División Acorazada" que comandava el general Jaime Milans del Bosch. Moltes nits ens van aixecar, armar (sense projectils) i sortir a donar un tomb per Madrid. Generalment a Prado del Rey, seu de TVE. Suposo que com a forma de pressió.
Aquells dies van ser durs, amb preocupació veiem les notícies: assassinat del Ruano, matança d'Atocha, segrest del general Villaescusa (Cal recordar el seu autor: el cavernícola Pío Moa) De sobte ens van aquarterar. A mi em tocava dormir amb una metralladora MG 42, un arma que pot disparar prop de 1500 projectis per minut. Hores i hores tancats, pensant i pensant. I si sortim? Què farem? Què faré? Dispararé a la gent? Esgarrifós.
De sobte ens van donar els projectils i ens van avisar que anàvem a pujar als vehicles. A mi em van apartar per donar-me una pistola STAR, carregada. Em van ensenyar com funcionava i em van fer donar uns quants trets. L'ordre era "si algú s'acosta, dispara", o alguna cosa així. No recordo ni qui em va donar l'arma, però si recordo hores i hores amb les dues armes al camió repesant preguntes a les quals era incapaç de donar resposta. Els meus companys callats al meu costat amb la mirada perduda.
Finalment ens van fer baixar i vam tornar a la rutina quarteraria. Jo crec que vaig quedar molt tocat. Per sort l'oficial de la meva secció es va adonar i em va aconseguir un permís que es van enganxar amb la meva llicència definitiva. M'agradaria recordar el seu nom, però no recordo ni el dels meus companys.
40 anys després encara un dels meus somnis que tornen i tornen és un que de sobte em fa tornar a fer la mili amb l'Alatriste.
A inicis del 1977 ja em faltava poc per acabar el servei militar obligatori. Hi vaig anar amb recomanació expressa de la Guàrdia Civil del meu poble, el 1974 em van enxampar a una parada d'autobús amb una carta dels sindicats oficials del règim. Em van acusar de "reunión ilegal" "propaganda ilícita" i "miembro de partido anarquista". Anava a un funeral pel Salvador Puig Antich.
Tot va servir per a una temporada perduda primer a Alcalá de Henarés i després a Leganés. Un any fent "guardia, cocina i retén", res més. Tenia antecedents i no era de fiar. Amb mi van anar a parar altres que com jo hi havien anat recomanats per la policia del règim.
La caserna estava a Leganés, avui és seu de la Universidad Carlos III, llavors Regimiento de Infanteria Saboya Nosecuantos. L'edifici va ser obra de l'arquitecte Sabatini a finals del segle XVIII. Però deien que l'origen estava en un edifici construït per propi Juan de Herrera, i havia estat seu dels terços vells. Avui no està clar.
El regiment formava part de la "División Acorazada" que comandava el general Jaime Milans del Bosch. Moltes nits ens van aixecar, armar (sense projectils) i sortir a donar un tomb per Madrid. Generalment a Prado del Rey, seu de TVE. Suposo que com a forma de pressió.
Aquells dies van ser durs, amb preocupació veiem les notícies: assassinat del Ruano, matança d'Atocha, segrest del general Villaescusa (Cal recordar el seu autor: el cavernícola Pío Moa) De sobte ens van aquarterar. A mi em tocava dormir amb una metralladora MG 42, un arma que pot disparar prop de 1500 projectis per minut. Hores i hores tancats, pensant i pensant. I si sortim? Què farem? Què faré? Dispararé a la gent? Esgarrifós.
De sobte ens van donar els projectils i ens van avisar que anàvem a pujar als vehicles. A mi em van apartar per donar-me una pistola STAR, carregada. Em van ensenyar com funcionava i em van fer donar uns quants trets. L'ordre era "si algú s'acosta, dispara", o alguna cosa així. No recordo ni qui em va donar l'arma, però si recordo hores i hores amb les dues armes al camió repesant preguntes a les quals era incapaç de donar resposta. Els meus companys callats al meu costat amb la mirada perduda.
Finalment ens van fer baixar i vam tornar a la rutina quarteraria. Jo crec que vaig quedar molt tocat. Per sort l'oficial de la meva secció es va adonar i em va aconseguir un permís que es van enganxar amb la meva llicència definitiva. M'agradaria recordar el seu nom, però no recordo ni el dels meus companys.
40 anys després encara un dels meus somnis que tornen i tornen és un que de sobte em fa tornar a fer la mili amb l'Alatriste.
Eso debio de ser muy duro, no me extraña que sueñes con los Tercios de Flandes al completo, lo mejor es que hayas transformado en sueño la pesadillaa fascista. Un fuerte abrazo
ResponElimina