MEMÒRIA DE SALVADOR PUIG ANTICH A GAVÀ.


Ja fa més de 40 anys que el règim dictatorial del general Franco va executar Salvador Puig Antich, després d'un judici sumaríssim, un consell de guerra sense garanties i amb moltes proves arreglades. 






Era 1974, jo estava a COU a l'Institut Bruguers de Gavà i com molts altres joves estava indignat davant l'apatia general. A Gavà ens vam mobilitzar i després de diverses assemblees vam decidir anar a una cerimònia que es feia a una església de Cornellà.

Després de l'assassinat del jove militant del MIL moltes esglésies van organitzar cerimònies en la seva memòria, la policia actuava sense cap pietat contra aquells que intentaven apropar-se.

Jo en aquells moments em sentia més proper a Bandera Roja, però no entenia el seu silenci, com tampoc el del PSUC, dues forces amb una important presencia llavors al món estudiantil i obrer del Baix Llobregat. Possiblement em vaig significar "massa".

El fet és que aquell dia de març del 1974 estava a la parada de l'autobús de Gavà quan va aparèixer la Guàrdia Civil. Em van detenir. Sense cap mirament em van registrar, portava una convocatòria a eleccions sindicals (dels sindicats verticals franquistes), van llegir sindicats i em van acusar de propaganda i reunió il·legal..,  a una parada d'autobús.

Al "cuartelillo" no estava sol, havien detingut més joves. Recordo una amiga meva que anava a una escola religiosa ·les monges", aquell dia havien fet una redacció: "la pena de mort", un bon motiu per a la seva detenció.

Poca gent va venir a interessar-se per nosaltres, tan sols els familiars. Però recordo especialment la presència del llavors alcalde de Gavà en Sigfrido Gracia, ex jugador de futbol internacional. Ens va fer costat i va dir que es personaria als Jutjats pel nostre alliberament.

Després d'una nit d'amenaces en la que ens desitjaven el pitjor i enyoraven el tracte que donava Mussolini als "comunistes" ens van enviar als Jutjats de "Tecla Sala" a L'Hospitalet.

Allà una nit més i una declaració davant d'un funcionari que es reia de les acusacions que ens havien caigut, després al carrer. A mi em va quedar una acusació de "reunión y propaganda ilegal, pertenencia a partido anarquista".

Al moment em feia gràcia: "partido anarquista”. Però la cosa es va complicar. Al cap de poc van començar les trucades amb amenaces de mort a casa meva, van durar fins al 1981. Després va venir un servei militar que no vaig poder eludir, i em va tocar a la Divisió Cuirassada (Acorazada) del Milans del Bosch amb una recomanació especial de la Guàrdia Civil del meu poble.

A les primeres eleccions municipals vaig sortir elegit com a regidor pel PSUC. La primera persona que em va felicitar va estar el caporal de la Guàrdia Civil, l'home que va fer els informes que em van complicar la vida. Llavors vaig pensar que era un signe de concòrdia, avui ja no sé que pensar.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

NI DINS NI FORA CIUTAT

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926