dimarts, 22 de març de 2016

EL MEU ONCLE VA SER UN REFUGIAT

Joan Altés Purcet va ser refugiat, i va ser esclau a França.

Joan Altés amb la seva esposa i la seva germana, Elvira, àvia meva. 


Era encara petit, uns deu anys, quan el seu pare va morir. La seva germana, Elvira la meva àvia, i la seva mare van treballar de valent per poder pagar-li estudis a Barcelona. La família havia administrat les finques de Cal Sobrano a Gavà, però el govern de Primo de Rivera va eliminar els cens i la situació econòmica de la família havia esdevingut complicada.

El patiment del meu besavi va estar encara més gran quan un dia va veure com un gos rabiós atacava a la meva àvia, amb tan sols 9 anys, en temps de difícil cura. Amb l'ajuda de la família ho van superar. Un dia va dir a la seva esposa, -"vaig a Barcelona a acomiadar-me dels meus germans, em moro"-. I es va morir.

Maria Purcet i Josep Altès, pares del Joan. 


El Joan va poder "fer estudis a Barcelona". Diuen que era molt intel·ligent. El cert és que va entrar a treballar a la Caixa de Catalunya i aviat va ocupar càrrecs directius. Catalanista i d'esquerres va estar en el procés de constitució del PSUC, des de la Unió Socialista de Catalunya, on va ocupar diversos càrrecs.

Amb l'inici de la guerra va ser nomenat com Comissari de Guerra, fet que el va evitar anar al front. El meu avi, el seu cunyat, 4 anys més gran no es va lliurar. Quan va desertar el Joan Altés va aconseguir que no acabés davant d'un escamot d'afusellament. Però el van enviar al front de l'Ebre.

En acabar la guerra el Joan va anar a l'exili, al camp de refugiats d'Argelès. Al ser de família pagesa, el va permetre sortir per anar a treballar a una finca, en condicions de semi esclavitud. I va tenir sort, els companys que es van quedar al camp van morir tots. Uns per malalties, uns altres suïcidi, altres al camp de concentració, i molts morts pels botxins de l'Stalin per ser partidaris de Joan Comorera. Aquest va ser executat per Franco, però Stalin també l'havia sentenciat. Si el Joan hagués fugit amb altres companys a l'URSS, al arribar hauria estat afusellat.

El Joan vivia i dormia amb el bestià, al paller de la finca, no tenia temps lliure, ni drets. El poc que havia de cobrar s'ho quedaven "pel seu manteniment". Al final de la Guerra la cosa no va millorar gaire i el 1948 va tornar a casa.

No va poder recuperar la seva feina, després de tenir diverses feines, mal pagades, va entrar a treballar com a "llister" a la Cruz Verde. Es va jubilar el 1976, amb una mísera pensió. Però a inicis dels anys 80 el govern francès el va reconèixer i va poder rebre una pensió molt més justa.

Recordo la seva afició als llibres, ell em va regalar els primers llibres de l'Agatha Christie, "el tren de las 9,45", o de Jules Verne, "20.000 leguas de viaje submarino"... El seu cos va anar defallint a poc a poc, però la seva memòria no el va abandonar fins al 2001, quan va morir, poc després de la seva esposa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LLET I FORMATGE DE CABRA DE RINER.

De petit em deien que era "llarg i prim parent d'en Bufa". Amb carn de cavall (Mireu:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com....