AGOST, ANAR AL CAP: ACTIVITAT DE RISC

Aquesta entrada no és per senyalar que la medicina privada és millor, puc explicar si escau experiències demolidores amb coneguts meus.

Arriba agost, vas al meu CAP de Gavà, el Bartomeu Fabrés. Demanes hora pel teu metge de família, "no podem senyalar dia i hora", "tinc problema urgent"... demano urgències. Em miren com un cuc rar, però m'apunten.

M'atenen a urgències, no triguen gaire. "Tinc problemes d'urticària per la calor", "no hi veig bé per un problema de lacrimals que amb la calor..." "Això no és cosa d'urgències, ha d'anar pel seu metge" "No em donen visita, i el problema el tinc avui", Em donen un tractament per 20 dies, és 30 de juliol, i encara no he aconseguit que el meu metge de família m'atengui. Talquistina, dutxes fredes, cremes amb urea... res i a rascar que és el més barat.

Tot això amenitzat que els matins acompanyo a la meva mare amb 91 anys i un deteriorament cognitiu molt avançat... I cada cop que vaig a l'ambulatori he de vigilar que estigui a FAGA o algú es faci càrrec. Anar amb ella al CAP és missió complicada, remuga tota l'estona, vol buidar totes les papereres pel camí, i un cop dins pot repetir una mateixa pregunta fins a la infinitat. Surto atacat dels nervis.I aquest estiu ella ha necessitat atenció que no tocava tan aviat. A la tardor fem els seus controls, com sempre vaig avisar amb "massa temps", i les analítiques que li tocaven a setembre-octubre, les van avançar a l'agost. Valga'm déu¡¡

Tot s'inicia bé, la primera prova a casa. La següent a l'ambulatori just al moment concordat... però no és la seva infermera. Diuen que tot surt bé, i amb mig atac d'ansietat torno cap a casa. Hi ha hagut vistes pitjors. Però....

El dia següent  la seva metge de família em truca a casa, una professional com n'hi ha poques. Ella sempre ha estat conscient de la malaltia de la meva mare. 

Em diu que han sorgit alguns senyals que cal investigar. He de passar a buscar una cosa al CAP. Si, al taulell en vacances que ni saben, ni volen saber. "No tenim res" "la doctora diu que ho tenia" "Ondia, si, està aquí". "Gràcies" Però com sóc un maleducat pregunto, "A quin lloc ho he d'entregar" "Aquí mateix quan li vagi bé" Apa, tot bé. No vull entrar com es va aconseguir la mostra, forma part de la intimitat d'una dona de 91 anys.


Un cop amb la mostra vaig al taulell, com em van dir. Em tornen a mirar com un cuc rar. "Això aquí no toca" amb cara de fàstic. "Faig el que em vau dir" "Ho deixo aquí i marxo"... Al final consulten i em donen un full "Vine a les 8,20 del matí i ho dónes a aquell taulell". Com sóc obedient és el que faig, no sabia que senzillament se m'havien tret de sobre. 

Arribo al matí.No cal dir que no em criden finalment ensenyo paper i mostra "no està degudament presentat" "És el que em vau donar". "Ha de demanar que ho omplin degudament i torni" "No marxo, és el que em vau donar" "Si no ho voleu, us ho deixo aquí"(era una bosseta amb femta). Al final li donen sortida. 

Pregunto "i ara que faig" "triguen tres dies, demani visita". Torno als que em miren com si fos un cuc, "visita per la meva mare"... Tornada a la casella d'inici: "no donem visites". Marxo amb un cobreix monumental maleint en arameu i sort que encara no havia pres el cafè.

Dijous "suma y sigue", hem toca visita al meu metge de família. Tremolo. Ara  mateix desconec que passarà amb la mostra de la meva mare, una dona de 91 anys molt nerviosa que odia entrar a qualsevol recinte sanitari. 

Com he dit senyalo una experiència negativa. He tingut altres contactes sanitaris aquest més via hospitalària o urgències, sempre ha estat un tracte immillorable. Però agost a Gavà, sempre és molt complicat.