LA TOMBA DELS ARDÈVOL, DUBTES I PREGUNTES.
Al MNAC podem veure una tomba del segle XIV, el seu nom "el Sepulcre dels Ardèvol". Germans, amics?
La fitxa senyala "Procedeix de la capella del Corpus Christi del palau dels marquesos de la Floresta de Tàrrega (Urgell)". Res més. Rar dos homes enterrats junts, però alguna explicació deu tenir. En principi crec que són germans junts a la tomba, però veig que un porta vestimenta militar, l'altre no? No estaven casats, no es van casar? Van ser víctimes de la pesta? Em llanço a buscar més informació.
Al primer conegut que pregunto em contesta immediatament amb una llista de persones que segur coneixen millor la història. Serà l'únic que em contesta correctament. Envio correus a tots, sols contesten els conservadors del MNAC i em diuen que tenen poca informació. La resta silenci, generalment és el que em trobo quan pregunto a segons quins historiadors.
Fa un temps davant una publicació del sepulcre torno a preguntar. Em cita un estudi de Francesca Español i Bertran "Els Sepulcres Monumentals d'Època Gòtica a l'Urgell".(1) Dins trobo una part dedicada a aquesta tomba:
"Com ja hem indicat, no tenim absoluta seguretat pel que pertoca a la identificació dels jacents. Naturalment es tracta de dos membres de la família Ardèvol, un dels quals podria ser identificat amb el Guerau, que fins entre 1359 i 1364 i que documentem en relació a la comanda d'uns retaules al pintor Francesc Serra. Les dates que proporciona l'anə.lisi estilística fan situar l'execució del monument dins la segona meitat del segle xıv, i per tant són coincidents. Probablement el distint tractament iconogràfic de cadascun dels dos jacents obeeix a un fet molt precís, i ens fa sospitar que assistim a un canvi estamental del llinatge. La indumentària d'un dels dos és la pròpia d'un ciutadà., però la del segon correspon a un militar. No podem atribuir aquesta particularitat del sepulcre a l'atzar o al caprici de l'artista. És més transcendental que això. Obeeix segurament a la necessitat de reflectir un ascens social de llinatge, i no és un fet aïllat en el panorama català d'aleshores."
No eren germans, no tenien el mateix ofici i l'única hipòtesi és "un canvi estamental del llinatge"? Dos homes enterrats junts pot ser causa de molts motius, un d'ells que fossin parella, opció que els historiadors generalment no en volen saber res. En aquest cas la resposta normal seria, a l'Edat Mitjana la persecució de la sodomia era enorme, cert. A Catalunya els casos portats davant la justícia entre 1265 i 1365 són 15, i generalment contra jueus i sarraïns.(2) És a partir de la pesta quan aquestes s'inicien, i contra la voluntat del rei Pere III (3), de fet fins a la mort d'aquest rei no s'inicien unes persecucions que a Catalunya mai van ser generals.
El culte a sants germans de fe (de sang a partir del segle XIV) arreu del territori (Abdó i Senén, Cosme i Damià o inclòs Narcís i Feliu a Girona) El concepte germà era molt més ampli del que avui utilitzem, com passa amb altres paraules com sodomia.
La diversitat sexual o de gènere és una assignatura pendent a molts dels nostres museus. Al Cosmocaixa podem veure a la nostra avantpassada Luci, davant unes petjades: la femella seguint les petjades del mascle. És clar, l'home sempre havia de ser el primer. Al Museu d'Arqueologia de Catalunya podem veure una reproducció d'Altamira, l'home pinta les parets, els nens ociosos miren al pare, la mare al fons fa el dinar. I ningú es queixa.
Desconec si els Ardèvol eren germans, amics, amants o "señores que pasaban por allí", sols espero que quan s'investigui es pensin en totes les opcions. Ho sento, algú ho havia de dir.
La fitxa senyala "Procedeix de la capella del Corpus Christi del palau dels marquesos de la Floresta de Tàrrega (Urgell)". Res més. Rar dos homes enterrats junts, però alguna explicació deu tenir. En principi crec que són germans junts a la tomba, però veig que un porta vestimenta militar, l'altre no? No estaven casats, no es van casar? Van ser víctimes de la pesta? Em llanço a buscar més informació.
Al primer conegut que pregunto em contesta immediatament amb una llista de persones que segur coneixen millor la història. Serà l'únic que em contesta correctament. Envio correus a tots, sols contesten els conservadors del MNAC i em diuen que tenen poca informació. La resta silenci, generalment és el que em trobo quan pregunto a segons quins historiadors.
Fa un temps davant una publicació del sepulcre torno a preguntar. Em cita un estudi de Francesca Español i Bertran "Els Sepulcres Monumentals d'Època Gòtica a l'Urgell".(1) Dins trobo una part dedicada a aquesta tomba:
"Com ja hem indicat, no tenim absoluta seguretat pel que pertoca a la identificació dels jacents. Naturalment es tracta de dos membres de la família Ardèvol, un dels quals podria ser identificat amb el Guerau, que fins entre 1359 i 1364 i que documentem en relació a la comanda d'uns retaules al pintor Francesc Serra. Les dates que proporciona l'anə.lisi estilística fan situar l'execució del monument dins la segona meitat del segle xıv, i per tant són coincidents. Probablement el distint tractament iconogràfic de cadascun dels dos jacents obeeix a un fet molt precís, i ens fa sospitar que assistim a un canvi estamental del llinatge. La indumentària d'un dels dos és la pròpia d'un ciutadà., però la del segon correspon a un militar. No podem atribuir aquesta particularitat del sepulcre a l'atzar o al caprici de l'artista. És més transcendental que això. Obeeix segurament a la necessitat de reflectir un ascens social de llinatge, i no és un fet aïllat en el panorama català d'aleshores."
No eren germans, no tenien el mateix ofici i l'única hipòtesi és "un canvi estamental del llinatge"? Dos homes enterrats junts pot ser causa de molts motius, un d'ells que fossin parella, opció que els historiadors generalment no en volen saber res. En aquest cas la resposta normal seria, a l'Edat Mitjana la persecució de la sodomia era enorme, cert. A Catalunya els casos portats davant la justícia entre 1265 i 1365 són 15, i generalment contra jueus i sarraïns.(2) És a partir de la pesta quan aquestes s'inicien, i contra la voluntat del rei Pere III (3), de fet fins a la mort d'aquest rei no s'inicien unes persecucions que a Catalunya mai van ser generals.
El culte a sants germans de fe (de sang a partir del segle XIV) arreu del territori (Abdó i Senén, Cosme i Damià o inclòs Narcís i Feliu a Girona) El concepte germà era molt més ampli del que avui utilitzem, com passa amb altres paraules com sodomia.
La diversitat sexual o de gènere és una assignatura pendent a molts dels nostres museus. Al Cosmocaixa podem veure a la nostra avantpassada Luci, davant unes petjades: la femella seguint les petjades del mascle. És clar, l'home sempre havia de ser el primer. Al Museu d'Arqueologia de Catalunya podem veure una reproducció d'Altamira, l'home pinta les parets, els nens ociosos miren al pare, la mare al fons fa el dinar. I ningú es queixa.
Desconec si els Ardèvol eren germans, amics, amants o "señores que pasaban por allí", sols espero que quan s'investigui es pensin en totes les opcions. Ho sento, algú ho havia de dir.
(1) "Els Sepulcres Monumentals d'Època Gòtica a l'Urgell" https://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/167212/245718?fbclid=IwAR2LgLKvjPdk16gUkKMNX-tnBBiO9lkDRj5AxHtQ0pNqpHXCWKdHyKhjcTE
(2) Jaume Riera, Sodomites Catalans. Editorial Base
(3)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada