MARGARIDA BORRÀS, EXECUTADA EL 1460 PER SODOMIA
El 1460 la Inquisició encara no s'havia establert al Regne de València, els furs del regne no condemnaven la sodomia, malgrat tot Margarida Borràs va ser executada acusada d'aquest delicte. Què va passar?.
Com sempre per ampliar informació, cliqueu sobre text subratllat:
Fins a mitjans del segle XIV no hi va haver processos importants contra la sodomia. Paral·lelament a l'aparició de la pesta es van incrementar les persecucions i els judicis; amb l'arribada al poder de la Casa de Trastàmara, aquests es van produir amb més assiduïtat. Però l'ambigüitat jurídica va portar a autoritzar la Inquisició la persecució de la sodomia a partir de 1526. Durant els 150 anys posteriors més de 250 persones serien jutjades per aquests tribunals al Regne de València, pel delicte de sodomia, malgrat fins a finals del segle XVI els furs no en feien referència.
En 1460 Alfons el Magnànim era el rei de la Corona d'Aragó, un rei del qual hi ha molts indicis que assenyalen el seu gust pels joves nois. Ausiàs March, poeta i falconer reial, cantava en els seus poemes "No em pren així com a petit vailet // qui va Cercant senyor qui festa el faça, // tenint-ho cald en el temps de la glaça // i fresc, d 'estiu, com la calor es met; "(No em passa així com al petit patge // que va buscant senyor que festa li faci // tenint-calent en el temps del gel // i fresc, en l'estío, quan la calor entra;).
El juliol de 1460 a la plaça del Mercat de la ciutat de València era executada Margarida Borras, per la terrible sentència de ser penjada fins a morir. Els Furs del Regne de València no condemnaven la sodomia, però si les lleis decretals papals d'obligat compliment per als regnes cristians. La redacció d'aquest article, sobre l'anomenat pecat nefand, va ser gràcies a l'intolerant inquisidor Ramon de Penyafort, santificat per l'església i molt honrat pel Regne d'Espanya que premia a l'advocacia amb una creu amb el seu nom.
Encara que en néixer li van posar el nom de Miquel, ella sempre es va sentir dona i va intentar viure com a tal. Pertanyia a una família amb una bona posició social, el seu pare va ser notari a Mallorca. To el que sabem és gràcies al dietari del sacerdot Melcior Miralles, segons aquest Margarida freqüentava les millors cases de la ciutat i ho feia vestida com a dona. Segurament algú que no es va sentir ben tractat, potser un amant rebutjat, la va denunciar. Miralles diu que "va ser presa i torturada", sempre la va citar en femení.
En 1460 els delictes de sodomia eren sentenciats a la foguera, però a Margarida la sentència va ser de morir a la forca, segurament un privilegi com que no formava part de les classes baixes. Així va ser portada a la plaça del Mercat vestida amb robes masculines "amb calça curta, perquè quedés ben clar la seva condició masculina. Va ser penjada amb les seves parts íntimes al descobert." (1)
Avui Borràs és un símbol de la defensa dels drets LGTB a València: Al seu temps va ser víctima de l'odi i la discriminació, fa ja més de 500 anys després encara continua entre nosaltres. El Premi Margarida Borràs és ara el guardó més important que atorga cada any el Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de València.
En altres articles us he comentat la història d'Eleonor en 1395 i Anastasio Lagrantino en 1717, que poden indicar-nos com tractaven a les persones transgènere en altres països, També us recomano conèixer les històries de Blas Ramírez i Antonio de Erauso la monja alferes.
Sobre la brutal repressió exercida per la Inquisició a València recomano el magnífic treball de Rafael Carrasco: “Inquisición y represión sexual en Valencia. Historia de los sodomitas (1565-1785), Editorial Laertes.
(1)La cruel ejecución de Margarida Borrás, la hija del notario que nació hombre. CARLOS AIMEUR
Com sempre per ampliar informació, cliqueu sobre text subratllat:
Fins a mitjans del segle XIV no hi va haver processos importants contra la sodomia. Paral·lelament a l'aparició de la pesta es van incrementar les persecucions i els judicis; amb l'arribada al poder de la Casa de Trastàmara, aquests es van produir amb més assiduïtat. Però l'ambigüitat jurídica va portar a autoritzar la Inquisició la persecució de la sodomia a partir de 1526. Durant els 150 anys posteriors més de 250 persones serien jutjades per aquests tribunals al Regne de València, pel delicte de sodomia, malgrat fins a finals del segle XVI els furs no en feien referència.
En 1460 Alfons el Magnànim era el rei de la Corona d'Aragó, un rei del qual hi ha molts indicis que assenyalen el seu gust pels joves nois. Ausiàs March, poeta i falconer reial, cantava en els seus poemes "No em pren així com a petit vailet // qui va Cercant senyor qui festa el faça, // tenint-ho cald en el temps de la glaça // i fresc, d 'estiu, com la calor es met; "(No em passa així com al petit patge // que va buscant senyor que festa li faci // tenint-calent en el temps del gel // i fresc, en l'estío, quan la calor entra;).
El juliol de 1460 a la plaça del Mercat de la ciutat de València era executada Margarida Borras, per la terrible sentència de ser penjada fins a morir. Els Furs del Regne de València no condemnaven la sodomia, però si les lleis decretals papals d'obligat compliment per als regnes cristians. La redacció d'aquest article, sobre l'anomenat pecat nefand, va ser gràcies a l'intolerant inquisidor Ramon de Penyafort, santificat per l'església i molt honrat pel Regne d'Espanya que premia a l'advocacia amb una creu amb el seu nom.
Encara que en néixer li van posar el nom de Miquel, ella sempre es va sentir dona i va intentar viure com a tal. Pertanyia a una família amb una bona posició social, el seu pare va ser notari a Mallorca. To el que sabem és gràcies al dietari del sacerdot Melcior Miralles, segons aquest Margarida freqüentava les millors cases de la ciutat i ho feia vestida com a dona. Segurament algú que no es va sentir ben tractat, potser un amant rebutjat, la va denunciar. Miralles diu que "va ser presa i torturada", sempre la va citar en femení.
En 1460 els delictes de sodomia eren sentenciats a la foguera, però a Margarida la sentència va ser de morir a la forca, segurament un privilegi com que no formava part de les classes baixes. Així va ser portada a la plaça del Mercat vestida amb robes masculines "amb calça curta, perquè quedés ben clar la seva condició masculina. Va ser penjada amb les seves parts íntimes al descobert." (1)
Avui Borràs és un símbol de la defensa dels drets LGTB a València: Al seu temps va ser víctima de l'odi i la discriminació, fa ja més de 500 anys després encara continua entre nosaltres. El Premi Margarida Borràs és ara el guardó més important que atorga cada any el Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de València.
En altres articles us he comentat la història d'Eleonor en 1395 i Anastasio Lagrantino en 1717, que poden indicar-nos com tractaven a les persones transgènere en altres països, També us recomano conèixer les històries de Blas Ramírez i Antonio de Erauso la monja alferes.
Sobre la brutal repressió exercida per la Inquisició a València recomano el magnífic treball de Rafael Carrasco: “Inquisición y represión sexual en Valencia. Historia de los sodomitas (1565-1785), Editorial Laertes.
(1)La cruel ejecución de Margarida Borrás, la hija del notario que nació hombre. CARLOS AIMEUR
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada