SOR PATROCINIO i LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA VERGE MARIA

Maria Josefa de los Dolores Anastasia de Quiroga Capopardo va ingressar al Convent de les Comendadoras de Santiago de Madrid per formar part de l'ordre de la Immaculada Concepció. Va ser apadrinada per duquesses i marqueses de renom en la Cort dels Miracles presidida per l'inepte Ferran VII.

Sor Patrocinio i la reina Isabel. 

En aquest ambient de beateria i obscurantisme va fer carrera, primer van aparèixer les nafres, després van venir els èxtasis .. Però es va equivocar de bàndol ( era partidària dels carlins) i va haver de sortir per cames. I per salvar el coll va denunciar als seus:
"" El frare caputxí Fra Fermín d'Alcaraz li havia facilitat sent novícia una relíquia que aplicada a qualsevol part del cos causava una nafra que s'havia de tenir oberta per seguir patint i tenint tal mortificació, oferint a Déu els dolors com a penitència de les culpes comeses ( ...) manant-apliqués a les palmes de les mans i al dors d'elles, a les plantes i part superior dels peus, en el costat esquerre, i al voltant del cap en forma de corona, encarregant molt estretament sota obediència i les més terribles penes en l'altre món, que no manifestés a ningú de què l'havien provingut, i que si li preguntaven, hauria de dir que sobrenaturalment s'havia trobat en elles ".

Tot i ser condemnada i bandejada la seva gran carrera no va acabar aquí, ja que era l'únic negoci que coneixia. I va tornar al convent de Jesús Natzarè, on, tot i el currículum que portava, la van nomenar abadessa. I va aconseguir acostar-se a Isabel II maniobrant sempre contra els liberals, especialment Narvaez, qui era també amant de la reina; qualsevol reforma que es pogués fer era objecte dels seus atacs. Sabia presentar-se degudament ferida, quan alguna mesura progressista estava en camí. La causa de les ferides eren els molts pecats de la reina, a la qual traumatizaba pels seus molts amants.

Isabel acudia a ella per mitigar els remordiments que els seus actes li produïen. Sembla que Sor Patrocini va pressionar a la reina perquè intercedís davant el papa per proclamar el dogma de la Immaculada Concepció de Maria. (La mare de Maria, Anna, va quedar embarassada amb el seu pare absent feia ja tres anys, un dogma i tot arreglat). El Regna d'Espanya va moure tota la seva diplomàcia per aconseguir-ho. Va ser afirmat com a dogma pel papa Pius IX el 8 de desembre de 1854.


La figura de Maria va variant a través de la història. Així abans del Concili d'Efes, era mare d'home (Jesús), però no va ser fins el 1.854 quan el papa Pius IX va proclamar el dogma de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. Abans en el Concili del Laterà es va proclamar el dogma catòlic de la Perpètua Virginitat de Maria, en ell s'assenyala que va ser verge abans, durant i després del part. En aquest Concili es diu a Maria "sempre verge". Segons el protoevangeli de sant Jaume, Anna va quedar embarassada de Maria estat el seu marit absent. El dogma assenyala que va néixer de la unió humana d'un pare (Joaquín) i d'una mare (Anna).


Els liberals van aconseguir desterrar-la en diverses ocasions, finalment en 1868 va haver de fugir a França amb la reina. Alfons XII va permetre el seu retorn. Després de la seva mort l'església aviat la va convertir en beata, pagava els serveis prestats. Un segle després el seu procés de santificació sembla haver-se eternitzat.