LA TRAGÈDIA DE SER REINA I ANOMENAR-SE JOANA
Dir-se Joana i aspirar a la corona no és cap ganga. Al llarg de la història, reines amb aquest nom van patir tota mena de desgràcies, fins i tot alguna va arribar a perdre el cap.
Així li va anar a Joana de Navarra (1311-1349), que la van qualificar de bastarda al néixer i li van muntar la llei Sàlica per apartar-la del poder (Era néta de Felip IV el Bell de França), la seva mare va ser acusada d'adulteri i el seu pare, Lluís X, no la va reconèixer. La llei sàlica acabaria costant la Guerra dels cent anys. Però al segle XVI una reina florentina, anomenada Caterina, amb l'ajuda de tota classe de verins va acabar amb la casa de Valois, i els descendents de la pobre Joana van començar a manar a Europa... eren els borbons.
A Joana (1462-1530) la filla d'Enric IV el "doliente" la van anomenar Beltraneja. El seu suposat pare, Beltrán de las Cuevas, es ficava al llit tant amb el seu pare, com amb la seva mare. A la pobra després acusar-la de bastarda, i patir mil traïcions, la van tancar en un convent.
Joana de Castella (1479-1555) no va tenir millor sort , encara que va arribar a regnar. La pobra es va enamorar d'un marit infidel i maltractador, que va acabar tancant-la. Mort aquest, el seu pare i el seu fill la van mantenir en un vergonyós empresonament a Tordesillas.
Però la història de Joana Grey (1537-1554) encara va més cruel. Ella era bella, culta i molt protestant (no és que fos una indignada del 15J, simplement no li agradava el Papa). El seu cosí Eduard VI era el rei, malaltís el pobre, i no volia que la seva molt catòlica germana Maria Tudor fos la seva successora. Per això va considerar bastardes a les seves germanes i va nomenar a la seva cosina com a hereva.
Pobre, per una Joana a la qual no nomenen bastarda, va i acaba sota la fulla d'acer del botxí. El deu de juliol la coronaven i el 19 la deposaven. Els catòlics, amb el suport del molt cristià rei consort Felip II, futur rei de Castella i Aragó, la van decapitar a ella, al seu espòs, als seus pares ia tots els seus partidaris. Joana Grey tot just tenia 16 anys. La nova reina, Maria, es va guanyar a pols el títol de "la sanguinària" (Bloody Mary).
Així li va anar a Joana de Navarra (1311-1349), que la van qualificar de bastarda al néixer i li van muntar la llei Sàlica per apartar-la del poder (Era néta de Felip IV el Bell de França), la seva mare va ser acusada d'adulteri i el seu pare, Lluís X, no la va reconèixer. La llei sàlica acabaria costant la Guerra dels cent anys. Però al segle XVI una reina florentina, anomenada Caterina, amb l'ajuda de tota classe de verins va acabar amb la casa de Valois, i els descendents de la pobre Joana van començar a manar a Europa... eren els borbons.
A Joana (1462-1530) la filla d'Enric IV el "doliente" la van anomenar Beltraneja. El seu suposat pare, Beltrán de las Cuevas, es ficava al llit tant amb el seu pare, com amb la seva mare. A la pobra després acusar-la de bastarda, i patir mil traïcions, la van tancar en un convent.
Joana de Castella (1479-1555) no va tenir millor sort , encara que va arribar a regnar. La pobra es va enamorar d'un marit infidel i maltractador, que va acabar tancant-la. Mort aquest, el seu pare i el seu fill la van mantenir en un vergonyós empresonament a Tordesillas.
Però la història de Joana Grey (1537-1554) encara va més cruel. Ella era bella, culta i molt protestant (no és que fos una indignada del 15J, simplement no li agradava el Papa). El seu cosí Eduard VI era el rei, malaltís el pobre, i no volia que la seva molt catòlica germana Maria Tudor fos la seva successora. Per això va considerar bastardes a les seves germanes i va nomenar a la seva cosina com a hereva.
Pobre, per una Joana a la qual no nomenen bastarda, va i acaba sota la fulla d'acer del botxí. El deu de juliol la coronaven i el 19 la deposaven. Els catòlics, amb el suport del molt cristià rei consort Felip II, futur rei de Castella i Aragó, la van decapitar a ella, al seu espòs, als seus pares ia tots els seus partidaris. Joana Grey tot just tenia 16 anys. La nova reina, Maria, es va guanyar a pols el títol de "la sanguinària" (Bloody Mary).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada