dimarts, 15 de desembre de 2015

CIRIL D'ALEXANDRIA, EL PODER DE LA INTRANSIGÈNCIA

Que té a veure el gest del president Rajoy humiliant-se davant del Papa?, en aquest article ho explicaré.




Ciril d'Alexandria va ser Patriarca d'aquesta ciutat entre el 412 i el 444. Malgrat la seva enorme influència sobre el cristianisme de la seva època, l'Església Catòlica mai va reconèixer els sants nomenats per ell i la seva pròpia santificació no va arribar fins a 1882 en què el Papa Lleó XIII el va nomenar "Doctor de l'Església", en època de fervor antisocialista al Vaticà. Per què van trigar tant?

De caràcter autoritari, quan va succeir al seu oncle (1) Teòfil com Patriarca, es va trobar al capdavant d'una església no només poderosa, sinó també immensament rica. Després del saqueig deL Serapeu d'Alexandria, les seves riqueses van passar a les seves arques i no a ajudar a pal·liar la fam i la pobresa dels seus coreligionaris.

Amb el pretext de netejar la ciutat d'idòlatres es va llançar a una despietada persecució contra els jueus i els pagans. Va saquejar sinagogues, va assaltar els habitatges dels jueus provocant una fugida de la ciutat de prop de 200.000 dels seus habitants. Es creu que també va ser l'impulsor de l'aferrissat assassinat de la filòsofa neoplatònica Hipatia.




Coneixedor de la humiliació protocol·lària de l'emperador Teodosi davant el bisbe Ambròs de Milà, ell li va donar un significat més polític en obligar al prefecte de la ciutat a agenollar-se davant les Sagrades Escriptures assenyalant la supremacia de la Llei de Déu sobre la dels homes. Costum que encara molts polítics segueixen, al humiliar-se davant el Papa o els símbols religiosos reconeixen la supremacia d'aquest símbol per sobre del poder que ell representa. Rajoy i els caps d'estat espanyols són un exemple prou clar.

Però els cristians també van ser víctimes de la seva intransigència. Utilitzava el seu gran poder econòmic per declarar heretges als seus enemics, per poder-los perseguir fins a la mort. Així va ser contra els nestorians o els messalians.

Una de les grans polèmiques del segle V era sobre la naturalesa de Jesús. Deu era home? I Maria, era mare d'home o de déu ? L'Emperador d'Orient Teodosi II i el Patriarca de Constantinoble estaven ja cansats dels excessos de Ciril i van convocar el Concili per donar suport a les tesis del patriarca Néstor i declarar a Ciril heretge i fora de l'Església.

El patriarca defensava que Maria era «mare» de la naturalesa humana de Crist i que, per tant, se li podia cridar Mare de Crist però que era un error anomenar «mare de Déu». Ciril tot el contrari. Convocat el Concili a Efes, el d'Alexandria va arribar amb gran antelació i amb la seva enorme fortuna va ser utilitzada per comprar voluntats. Quan la delegació bizantina va arribar el congrés ja havia començat i l'ambiciós Ciril ho presidia, amb l'autoritat del Papa i el beneplàcit d'unes voluntats comprades.

El Concili va nomenar a Maria la Theotokos (Mare de déu), Teodosi II va canviar de bàndol i va manar perseguir Néstor i els seus partidaris als quals es va considerar heretges, els anomenats nestorians.

També va carregar contra els arrians que s'oposaven al dogma de la Trinitat i que era un signe d'identitat dels regnes gots. Va escriure el "Tresor de la santa i circumstancial Trinitat" entrant de ple en la polèmica.

(1) Oncle en moltes ocasions era un eufemisme que significava fill.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BARROC AL SANTUARI DEL MIRACLE

El Santuari del Miracle, al Solsonès, té un important patrimoni del barroc català del segle XVIII, el retaule de l'església i l'espa...