DE COM HERA VA VOLER SER MARE Al MARGE DE ZEUS I AQUEST NO VA VOLER SER MENYS.
El matrimoni entre els divins Zeus i Hera va estar marcat per les constants infidelitats d'ell i l'extrema gelosia de la seva esposa.
Un dia el seu "zorrón" espòs li va explicar un conte i ella se'l va empassar: "mira noia, de tant rebregar-me el cap m'ha nascut una nena i li posaré Atenea".
Doncs res com ella també era molt divina, va voler tenir un nen sense tastar al seu diví. Això es va creure ella, encara que sigui molt difícil que d'aquest tipus d'actes el seu espòs quedés al marge. I així va néixer Hefestos.
Quan va veure a la criatura li va donar un esglai: Cagundeu, que lleig que és ¡I el va expulsar de l'Olimp, al seu costat no podien haver-hi un ser tan lleig. Però el xicot era un trapella, aviat es va embolicar amb Dionís, es va malcasar amb Venus i va acabar en el llit de l'Atenea.... Però aquesta ja és una altra història.
Mentre a Hera la va tenir castigada durant anys i anys engatusada amb una monumental joia que Zeus li va donar. Mestre gaudia d'aquesta, el seu diví adornava el seu front amb una immensa cornamenta.
Però anys abans Zeus també va parir un noi. Era Dionís. La causa va estar amb una noia una mica tafanera que es deia Semele. Aquesta va voler saber com era la veritable natura del rei de l'Olimp i va quedar una mica cremadeta, més aviat del tot. Aleshores el déu, que sap que Semele estava embarassada, li agafà el nadó que portava al ventre i se'l va cosir a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís.
Hera que va estar la causa de la tafaneria de la desgraciada noia, en la seva infinita gelosia va voler acabar amb aquest noi que li recordava les infidelitats del seu diví. Hermes per protegir al noiet el va fe passar per noieta, cabra. I així va sortir el noiet, descobridor del vi i rodejat per la gent més esbojarrada del bosc... Però aquesta ja és un altra història.
Un dia el seu "zorrón" espòs li va explicar un conte i ella se'l va empassar: "mira noia, de tant rebregar-me el cap m'ha nascut una nena i li posaré Atenea".
Doncs res com ella també era molt divina, va voler tenir un nen sense tastar al seu diví. Això es va creure ella, encara que sigui molt difícil que d'aquest tipus d'actes el seu espòs quedés al marge. I així va néixer Hefestos.
Quan va veure a la criatura li va donar un esglai: Cagundeu, que lleig que és ¡I el va expulsar de l'Olimp, al seu costat no podien haver-hi un ser tan lleig. Però el xicot era un trapella, aviat es va embolicar amb Dionís, es va malcasar amb Venus i va acabar en el llit de l'Atenea.... Però aquesta ja és una altra història.
Mentre a Hera la va tenir castigada durant anys i anys engatusada amb una monumental joia que Zeus li va donar. Mestre gaudia d'aquesta, el seu diví adornava el seu front amb una immensa cornamenta.
Però anys abans Zeus també va parir un noi. Era Dionís. La causa va estar amb una noia una mica tafanera que es deia Semele. Aquesta va voler saber com era la veritable natura del rei de l'Olimp i va quedar una mica cremadeta, més aviat del tot. Aleshores el déu, que sap que Semele estava embarassada, li agafà el nadó que portava al ventre i se'l va cosir a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís.
Hera que va estar la causa de la tafaneria de la desgraciada noia, en la seva infinita gelosia va voler acabar amb aquest noi que li recordava les infidelitats del seu diví. Hermes per protegir al noiet el va fe passar per noieta, cabra. I així va sortir el noiet, descobridor del vi i rodejat per la gent més esbojarrada del bosc... Però aquesta ja és un altra història.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada