EL MISTERIÓS NAIXEMENT DE JAUME I
La llegenda del naixement del futur rei Jaume I és molt posterior a l'adveniment d'aquest cèlebre rei. Els seus pares eren Maria de Montpeller, bizantina i el bel·licós Pere II, anomenat el Catòlic, monarca de la Corona d'Aragó.
El rei Pere no es va caracteritzar per dedicar-se a la seva funció de màxim responsable de la Corona d'Aragó, cosa molt comuna en l'època que li va tocar viure. Mentre els francesos preparaven la Croada contra els càtars, ell va marxar a la Batalla de les Navas de Tolosa que acabaria donant la preponderància de Castella a la península Ibèrica en detriment del regne catalanoaragonès.
La seva passió per les dones, especialment per les més joves, el va portar a la perdició. Va arribar tard a la Batalla de Muret, ja que la nit anterior a la batalla va violar una nena, que després va morir. Va resultar ser la filla del templer que havia de guardar la seva esquena a la batalla. Va perdre la batalla, la vida i gairebé els seus regnes.
El rei Pere es va negar a tenir relacions sexuals amb la seva dona, un matrimoni de conveniència que mai va acceptar. Segons la llegenda, la Cort es va confabular. Així sabent de la passió que sentia Pere I per una cortesana, li van fer creure que passava una nit de passió desenfrenada amb aquesta dona, en una habitació totalment a les fosques, quan en realitat qui estava en el seu llit era Maria de Montpeller. Nou mesos després naixia el futur rei.
El seu nom havia d'estar Pere, pels contractes matrimonials entre els seus pares, però la seva mare va escollir el nom de Jaume. El propi Jaume relata al Llibre dels fets (El libre dels feyts) les circumstàncies del seu engendrament:«Ara comptaré la manera que vaig ser engendrat i de quina manera va ser el meu naixement. En primer lloc de quina manera vaig ser engendrat. El meu pare el Rei Pere no volia veure la Reina la meva mare. Va succeir una vegada que el meu pare va ser a Lates. I la Reina, la meva mare es trobava a Miravall i es va apropar al Rei un Homeric que tenia per nom S. d’Alcalá i li va pregar tant que ho va fer anar el poble de Miravall on es trobava la Reina, la meva mare. I aquella nit en què ambdós van estar a Miravall va voler Nostre Senyor que jo fos engendrat. I quan la Reina, la meva mare, es va sentir embarassada, arribem a Montpellier i aquí va voler Déu Nostre senyor que tingués lloc el meu naixement a casa dels de Tornamira, la vesprada de Nostra Senyora Santa María La Candelaria. I la meva mare tan aviat com em va donar a llum em va enviar a Santa María i em van portar en braços i cantaven Matines a l’Església de Nostra Senyora. I mentre m’introduïen al portal van cantar Te Deun laudamus. I no sabien els clergues que jo hagués d’entrar aquí. Però entrem mentre cantaven aquest cantell. Després sortim d’aquí i em van portar a San Fernu i quan els que em portaven van entrar per la capella de San Fernu cantaven Benedictus dominus deus Ysrael. I quan em van tornar a la casa de la meva senyora mare es va posar molt contenta per aquests pronòstics que ens havien succeït».
La veritat és que quan el rei es va assabentar del naixement del fill de Maria va entrar en còlera i va intentar matar-lo. Més tard el va entregar-lo com a ostatge al seu més gran enemic i futur assassí: Simó de Montfort. Mai va mostrar cap tipus d'afecte cap al jove marrec que canviaria la història dels regnes catalans-aragonesos.
La realitat és que de no existir el jove Jaume, la Corona d'Aragó hauria quedat en una situació complicada i fàcilment hauria estat absorbida pels seus veïns. La base històrica més important que disposem sobre aquests fets està en les Cròniques de Ramon Muntaner. Avui sabem que el text és de 1265, amb Jaume I encara viu i Ramon Muntaner nounat.
Jaume va salvar la vida gràcies al papat que el va lliurar als templers perquè l'eduquessin i salvaguardessin dels seus molts enemics, no tan sols els francesos, també la noblesa aragonesa encapçalada pel seu oncle Ferran d'Aragó, abat de Mont Aragó. A 14 anys va ser pare per primera vegada, va tenir 8 fills més, a més va reconèixer prop de 17 fills naturals, la llista de fills no reconeguts pot ser molt superior. Va regnar 58 anys.
El rei Pere no es va caracteritzar per dedicar-se a la seva funció de màxim responsable de la Corona d'Aragó, cosa molt comuna en l'època que li va tocar viure. Mentre els francesos preparaven la Croada contra els càtars, ell va marxar a la Batalla de les Navas de Tolosa que acabaria donant la preponderància de Castella a la península Ibèrica en detriment del regne catalanoaragonès.
La seva passió per les dones, especialment per les més joves, el va portar a la perdició. Va arribar tard a la Batalla de Muret, ja que la nit anterior a la batalla va violar una nena, que després va morir. Va resultar ser la filla del templer que havia de guardar la seva esquena a la batalla. Va perdre la batalla, la vida i gairebé els seus regnes.
El rei Pere es va negar a tenir relacions sexuals amb la seva dona, un matrimoni de conveniència que mai va acceptar. Segons la llegenda, la Cort es va confabular. Així sabent de la passió que sentia Pere I per una cortesana, li van fer creure que passava una nit de passió desenfrenada amb aquesta dona, en una habitació totalment a les fosques, quan en realitat qui estava en el seu llit era Maria de Montpeller. Nou mesos després naixia el futur rei.
El seu nom havia d'estar Pere, pels contractes matrimonials entre els seus pares, però la seva mare va escollir el nom de Jaume. El propi Jaume relata al Llibre dels fets (El libre dels feyts) les circumstàncies del seu engendrament:«Ara comptaré la manera que vaig ser engendrat i de quina manera va ser el meu naixement. En primer lloc de quina manera vaig ser engendrat. El meu pare el Rei Pere no volia veure la Reina la meva mare. Va succeir una vegada que el meu pare va ser a Lates. I la Reina, la meva mare es trobava a Miravall i es va apropar al Rei un Homeric que tenia per nom S. d’Alcalá i li va pregar tant que ho va fer anar el poble de Miravall on es trobava la Reina, la meva mare. I aquella nit en què ambdós van estar a Miravall va voler Nostre Senyor que jo fos engendrat. I quan la Reina, la meva mare, es va sentir embarassada, arribem a Montpellier i aquí va voler Déu Nostre senyor que tingués lloc el meu naixement a casa dels de Tornamira, la vesprada de Nostra Senyora Santa María La Candelaria. I la meva mare tan aviat com em va donar a llum em va enviar a Santa María i em van portar en braços i cantaven Matines a l’Església de Nostra Senyora. I mentre m’introduïen al portal van cantar Te Deun laudamus. I no sabien els clergues que jo hagués d’entrar aquí. Però entrem mentre cantaven aquest cantell. Després sortim d’aquí i em van portar a San Fernu i quan els que em portaven van entrar per la capella de San Fernu cantaven Benedictus dominus deus Ysrael. I quan em van tornar a la casa de la meva senyora mare es va posar molt contenta per aquests pronòstics que ens havien succeït».
La veritat és que quan el rei es va assabentar del naixement del fill de Maria va entrar en còlera i va intentar matar-lo. Més tard el va entregar-lo com a ostatge al seu més gran enemic i futur assassí: Simó de Montfort. Mai va mostrar cap tipus d'afecte cap al jove marrec que canviaria la història dels regnes catalans-aragonesos.
La realitat és que de no existir el jove Jaume, la Corona d'Aragó hauria quedat en una situació complicada i fàcilment hauria estat absorbida pels seus veïns. La base històrica més important que disposem sobre aquests fets està en les Cròniques de Ramon Muntaner. Avui sabem que el text és de 1265, amb Jaume I encara viu i Ramon Muntaner nounat.
Jaume va salvar la vida gràcies al papat que el va lliurar als templers perquè l'eduquessin i salvaguardessin dels seus molts enemics, no tan sols els francesos, també la noblesa aragonesa encapçalada pel seu oncle Ferran d'Aragó, abat de Mont Aragó. A 14 anys va ser pare per primera vegada, va tenir 8 fills més, a més va reconèixer prop de 17 fills naturals, la llista de fills no reconeguts pot ser molt superior. Va regnar 58 anys.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada