ZEUS DIVÍ I TRAPELLA. (i III)

Última entrada. Per poder aconseguir els seus objectius sexuals, Zeus va ser transsexual, lesbiana i pederasta segons els costums més olímpicament divines.



CALISTO

Era una noia que estava a l'harem de la divina Artemisa (Diana). Aquesta no volia cap home al seu entorn, sota pena de mort, les noies podien ser tan sols per ella. Però un grup de xicotetes tan ben plantades tenia a Zeus fora de si mateix....

I Calisto, també lleugereta de roba, va ser el seu objectiu. Per seduir-la es va transformar en una dona extremadament bella i la nimfa beneita va caure a la trampa i gairebé sense voler va quedar divinament prenyada.

Com no ho podia amagar, la noia va acabar confessant a la molt gelosa deessa. Per salvar-la Zeus la va transformar en osa, però una altra divina gelosa, Hera, ho va descobrir i es va xivar. Diana va organitzar una cacera i amb les seves sagetes va posar fi a la vida de la desgraciada noieta. Però el deu trapella la va fer immortal, transformant a Calisto en la constel·lació Óssa Major.



GANÍMEDES

I Zeus un dia va veure un noiet pastor, no diuen si amb poca roba, i també el va fer seu. La llegenda té origen en un jove i bell príncep, fill del rei de Troia Tros. Aquest el va enviar a una ambaixada a visitar el rei de Líbia, qui va creure que allò era un acte d'espionatge, raptant al noi i transformant-lo en objecte d'entreteniment sexual. Robert Graves en el seu "Velló d'Or" ens mostra al troià com el erómenos d'Hèrcules, amb qui va acompanyar als argonautes en la seva cèlebre aventura.

Segons la mitologia, un dia mentre Ganímedes caçava despistat i amb poca roba, Zeus el va veure, i transformat en àguila el va raptar i se'l va endur a l'Olimp on va mantenir relacions sexuals amb el noi. El va immortalitzar eternament jove, va ser el seu coper i el seu amant més estimat. En el seu honor va batejar amb el seu nom la constel·lació d'Aquari.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

NI DINS NI FORA CIUTAT

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926