20 NOVEMBRE 1.975

-
Fa 35 anys les Rambles van estar una festa. Ningú va treballar aquell dia, la uni va tancar portes, els bars estaven amb les portes baixades però amb l'interior ple. Aquell dia de festa el cava es va acabar arreu de Catalunya. El dictador ja no hi era.


Els diaris es van esgotar i les Rambles van iniciar una etapa de gran llibertat que va durar tan sols 3 anys, però tan intensos que en el nostre record encara no s'ha oblidat. Recordo com van ramblejar aquell dia el Josep Maria i jo....

Però el retorn al meu poble va ser llarg. No érem conscients de que la rabia dels feixistes era infinita. Un alt dirigent de "Fuerza Nueva" ens va veure. Dos mesos abans a la Parròquia del nostre Archimandrita Excelso Bravo ens van omplir la façana de amenaces. ¡¡¡Qué fàcil era fer.ho¡¡¡ A ple dia vam anar a esborrar.ho, a ple dia vam córrer per arribar a casa.

Pocs dies desprès d'aquell 20 de novembre vaig començar a rebre amenaces per telefon. Desprès amb van obligar a fer la "mili", em recomanació de la guàrdia civil: "dirigente de partido anarquista", m'havien enxampat a la mort del Salvador Puig Antic. Un noi de la meva edat assassinat per el dictador.

La "mili" va estar un suplici, hem va tocar la División Acorazada del feixista Milans del Bosh... Al tornar les amenaces van seguir. El fet de estar amb l'Unió de Pagesos no va calmar l'ira de una dreta local, el fet de ser regidor del PSUC menys. Tot va acabar a 1981, al casar-me el meu telefon no va sortir a la guia fins fa 5 anys.

Comentaris

  1. Claudia20 de novembre del 2010, a les 4:26

    Gracias Leopold por compartir esta experiencia. Nos recuerda qué es lo que tenemos que defender.
    Abrazos
    CLAUDIA

    ResponElimina
  2. Mabel Escribano Usero20 de novembre del 2010, a les 4:32

    Gracias por todo lo que padeciste, no lo olvidaremos

    ResponElimina
  3. eymeric20 de novembre del 2010, a les 10:24

    Hola, Leo...
    Ja me'n recordo, a la Rambla. Gràcies pel bocí de memòria

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

-
Imatge
Entre 1929 i 1936 una associació naturista es va establir a la masia gavanenca de Can Torelló. El 1929 s'inaugurava a la masia de can Torelló de Gavà una associació naturista. El seu fundador era un italià procedent de l'Uruguai anomenat Nicolás Capó (1899-1977). No tan sols va ser l'introductor del naturisme, sinó que a més va fundar una revista anomenada Pentalfa amb un tiratge de 25.000 exemplars. A Can Torelló es reunien per a més de practicar el naturisme, per parlar de la seva filosofia de la vida. A aquesta masia li deien el Parthenon. A través de la seva revista podem conèixer gran part de les activitats que es van desenvolupar a l'interior del recinte: casaments naturonudistas, banquets fraternals, sortides. Revistes com "Crònica" o "La Estampa" van informar de les seves activitats. Tot i que una tanca de tres metres impedia veure des de l'exterior les activitats que es desenvolupaven, Parthenon va ser objecte de la ira dels
Més informació

NI DINS NI FORA CIUTAT

-
Imatge
El 28 de maig de 1464 un home a qui li deien "Morro de vaques" se li havia girat feina, un treball pel qual cobraria 110 sous. Ell vivia a un lloc que no estava ni dins, ni fora ciutat. "Morro de vaques" era el nom popular en què s'anomenava al botxí de la ciutat, una feina mal vista, doncs era l'encarregat d'executar les tortures, càstigs i la pena de mort als condemnats per la justícia. Ningú volia ser veí del botxí, però aquest tenia l'obligació de viure a ciutat. Sembla ser, que després d'una llarga polèmica, el Consell de Cent va trobar una solució: el botxí viuria a la muralla, un lloc que no estava ni dins, ni fora de la ciutat. I el lloc que es va decidir, suposadament, va estar el petit espai que hi ha entre la Capella de Santa Àgata i la casa Padellàs, actual seu del MUHBA Museu d'Història de Barcelona. El botxí feia un bon negoci, cobrava per la feina de matar, ho podia fer sense que la ira de deu, ni la justícia de l'home c
Més informació

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926

-
Imatge
El meu pare sempre em deia "Vigila el dia de Sant Ramon, és dia de les pitjors riades". Era molt petit, dos anys, però recordava els estralls que aquell 31 d'agost de 1926 van portar a una terrible inundació a Gavà.  Feia poc temps que amb els seus pares, els meus avis, l'Elvira i el  Pepep , havien anat a viure a la seva casa al carrer Indústria, al costat de la Riera desviada que abans baixava per l'actual Rambla. Contra la voluntat dels seus veïns llavors aquesta zona encara pertanyia al municipi de Viladecans,  Aquell dia la riera va voler recuperar la seva ruta tradicional, va desbordar i baixar a l'ample per les rambles gavanenques. Va arrencar arbres i voreres, va inundar cases, va entrar al Casino. La riera de les  Perets  no va voler ser menys i va arrossegar tot el que es trobava per camí, sembla que una cara del  Calamot  inclosa. Amb el  Torrentet  desbocat, la zona de l'actual Passeig Maragall va quedar inundada amb grans dans a la finca
Més informació