TEMPS DE MALTA, CAU I BRISCA.

-

Inicis dels 60, temps d'escassetat, de succedanis, de restriccions de llum, d'absència de llibertat, temps d'infància.




Fa pocs dies vaig veure al super un paquet grog amb un nom que ressaltava: malta. La curiositat va fer que ho comprés i en arribar a casa em fes una infusió. L'aroma aviat em va colpir, i vaig viatjar cap als anys 60. I vaig recordar aquells dies....

La cel.le del Santuari sempre feia olor a infusió de malta. El cafè era un plaer de rics, i la malta era el seu succedani. Per esmorzar, per dinar o per sopar sempre estava a la taula.

Al vespre m'enviaven al llit i llavors venien el senyor Miquel i la senyora Nita a jugar a cartes. Eren senyors, nosaltres pagesos,  tenien una empresa de vidre. I tenien una filla que es va casar amb un missaire, cosa que no agradava. Per si fos poc tenien una neta esbojarrada que li agradaven els Beatles i amb poc mes de 18 anys va anar a la Índia, ¡¡¡quin escàndol ¡¡¡

A la meva àvia Elvira li agradava fer-la petar, criticar, arranjar situacions de parelles i curar el mal d'ull, venia de família de somnàmbules i sabines sabies. El Pepet, expert en herbes i bolets, tan sols pensava a guanyar al "cau" o la "brisca" al senyor Miquel. Molts cops a mitjanit em despertaven els crits que feien, ¡¡Cau¡¡ ¡¡recau¡¡¡ ¡¡¡la puta d'oros¡¡¡

Al morir el meu avi el senyor Miquel em va ensenyar a jugar a cartes, el tuti, la botifarra, el burro o al solitari. Em poc temps no sabia perdre ni fent un solitari.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

-
Imatge
Entre 1929 i 1936 una associació naturista es va establir a la masia gavanenca de Can Torelló. El 1929 s'inaugurava a la masia de can Torelló de Gavà una associació naturista. El seu fundador era un italià procedent de l'Uruguai anomenat Nicolás Capó (1899-1977). No tan sols va ser l'introductor del naturisme, sinó que a més va fundar una revista anomenada Pentalfa amb un tiratge de 25.000 exemplars. A Can Torelló es reunien per a més de practicar el naturisme, per parlar de la seva filosofia de la vida. A aquesta masia li deien el Parthenon. A través de la seva revista podem conèixer gran part de les activitats que es van desenvolupar a l'interior del recinte: casaments naturonudistas, banquets fraternals, sortides. Revistes com "Crònica" o "La Estampa" van informar de les seves activitats. Tot i que una tanca de tres metres impedia veure des de l'exterior les activitats que es desenvolupaven, Parthenon va ser objecte de la ira dels
Més informació

NI DINS NI FORA CIUTAT

-
Imatge
El 28 de maig de 1464 un home a qui li deien "Morro de vaques" se li havia girat feina, un treball pel qual cobraria 110 sous. Ell vivia a un lloc que no estava ni dins, ni fora ciutat. "Morro de vaques" era el nom popular en què s'anomenava al botxí de la ciutat, una feina mal vista, doncs era l'encarregat d'executar les tortures, càstigs i la pena de mort als condemnats per la justícia. Ningú volia ser veí del botxí, però aquest tenia l'obligació de viure a ciutat. Sembla ser, que després d'una llarga polèmica, el Consell de Cent va trobar una solució: el botxí viuria a la muralla, un lloc que no estava ni dins, ni fora de la ciutat. I el lloc que es va decidir, suposadament, va estar el petit espai que hi ha entre la Capella de Santa Àgata i la casa Padellàs, actual seu del MUHBA Museu d'Història de Barcelona. El botxí feia un bon negoci, cobrava per la feina de matar, ho podia fer sense que la ira de deu, ni la justícia de l'home c
Més informació

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926

-
Imatge
El meu pare sempre em deia "Vigila el dia de Sant Ramon, és dia de les pitjors riades". Era molt petit, dos anys, però recordava els estralls que aquell 31 d'agost de 1926 van portar a una terrible inundació a Gavà.  Feia poc temps que amb els seus pares, els meus avis, l'Elvira i el  Pepep , havien anat a viure a la seva casa al carrer Indústria, al costat de la Riera desviada que abans baixava per l'actual Rambla. Contra la voluntat dels seus veïns llavors aquesta zona encara pertanyia al municipi de Viladecans,  Aquell dia la riera va voler recuperar la seva ruta tradicional, va desbordar i baixar a l'ample per les rambles gavanenques. Va arrencar arbres i voreres, va inundar cases, va entrar al Casino. La riera de les  Perets  no va voler ser menys i va arrossegar tot el que es trobava per camí, sembla que una cara del  Calamot  inclosa. Amb el  Torrentet  desbocat, la zona de l'actual Passeig Maragall va quedar inundada amb grans dans a la finca
Més informació