dijous, 18 de novembre de 2010

TEMPS DE MALTA, CAU I BRISCA.


Inicis dels 60, temps d'escassetat, de succedanis, de restriccions de llum, d'absència de llibertat, temps d'infància.




Fa pocs dies vaig veure al super un paquet grog amb un nom que ressaltava: malta. La curiositat va fer que ho comprés i en arribar a casa em fes una infusió. L'aroma aviat em va colpir, i vaig viatjar cap als anys 60. I vaig recordar aquells dies....

La cel.le del Santuari sempre feia olor a infusió de malta. El cafè era un plaer de rics, i la malta era el seu succedani. Per esmorzar, per dinar o per sopar sempre estava a la taula.

Al vespre m'enviaven al llit i llavors venien el senyor Miquel i la senyora Nita a jugar a cartes. Eren senyors, nosaltres pagesos,  tenien una empresa de vidre. I tenien una filla que es va casar amb un missaire, cosa que no agradava. Per si fos poc tenien una neta esbojarrada que li agradaven els Beatles i amb poc mes de 18 anys va anar a la Índia, ¡¡¡quin escàndol ¡¡¡

A la meva àvia Elvira li agradava fer-la petar, criticar, arranjar situacions de parelles i curar el mal d'ull, venia de família de somnàmbules i sabines sabies. El Pepet, expert en herbes i bolets, tan sols pensava a guanyar al "cau" o la "brisca" al senyor Miquel. Molts cops a mitjanit em despertaven els crits que feien, ¡¡Cau¡¡ ¡¡recau¡¡¡ ¡¡¡la puta d'oros¡¡¡

Al morir el meu avi el senyor Miquel em va ensenyar a jugar a cartes, el tuti, la botifarra, el burro o al solitari. Em poc temps no sabia perdre ni fent un solitari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LLET I FORMATGE DE CABRA DE RINER.

De petit em deien que era "llarg i prim parent d'en Bufa". Amb carn de cavall (Mireu:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com....