divendres, 19 de novembre de 2010

L'ELVIRA DE CAL SOBRANO I EL PEPEP

Recordo l'ultima para a la creu de terme que porta a Riner, les seves paraules encara les tinc gravades malgrat ja fa quasi-bé 50 anys. El Pepet, el meu avi, em va dir "Si coneixes-is tot el que he passat, tot el que he patit, però àrea no ho entendries". Mai m'ho va poder dir, un maleit 21 de novembre ens va deixar, com també ho va fer la seva esposa l' Elvira de cal Sobrano.

Les seves vides no van estar fàcils. Ell va perdre la mare, ella el pare abans d'arribar a l' adolescència. No es van esforçar massa a conèixer mon, eren veïns de dos cases a la Rambla que llavors feia honor al seu nom: era una riera.

El pare Joaquim vidu perseguia a la mare Maria també vídua. Peró aquesta li va fer fàstics i la tragèdia va anar endavant.  Amb 17 anys l'Elvira portava al Joan al ventre i es va casar amb el Pepet el responsable. Fet gens estrany en el Gavà dels anys 20, la Maria i el Poldo( els altes avis) ho sabien prou.
Però eren menors aquells temps i el Joaquim es va venjar. Un poc mes i el meu pare neix a la presó. El Pepet va fer el que mes li agradava, el que mes coneixia : treballar i treballar. En pocs anys de jornaler va passar a tenir la seves pròpies terres, es va fer una casa prop de la riera... però el Pepet les aigües li feien por i al carrer major va fer la casa on jo vaig néixer...

I va venir la guerra, els pagesos no entenem de mes guerra que la defensar les nostres terres, i va ser desertor, i va venir la "guineu" i va desitjar estimar, i prop dels 50 el seu cos va dir prou, fins aquí has arribat Pepet... Aquí vaig néixer jo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TALAMANCA-MURA-PUIG DE BALMA

És una ruta no circular, d'uns 10 quilòmetres, senzilla i d'un desnivell acumulat d'uns 300 metres. Es pot fer circular segui...