L'ELVIRA DE CAL SOBRANO I EL PEPEP

-

Recordo l'última parada a la creu de terme que porta a Riner, les seves paraules encara les tinc gravades malgrat ja fa gairebé 60 anys. El Pepet, el meu avi, em va dir "Si coneixeres tot el que he passat, tot el que he patit, però àrea no ho entendries". Mai m'ho va poder dir, un maleït 21 de novembre ens va deixar, com també ho va fer la seva esposa l'Elvira de cal Sobrano.

Les seves vides no van estar fàcils. Ell va perdre la mare, ella el pare abans d'arribar a l'adolescència. No es van esforçar massa a conèixer món, eren veïns de dues cases a la Rambla que llavors feia honor al seu nom: era una riera.

El pare Joaquim vidu perseguia a la mare Maria també vídua. Però aquesta li va fer fàstics i la tragèdia va anar endavant. Amb 17 anys l'Elvira portava al Joan al ventre i es va casar amb el Pepet el responsable. Fet gens estrany en el Gavà dels anys 20, la Maria i el Poldo ( els altres avis) ho sabie
prou.





Però eren legalment menors aquells temps i el Joaquim es va venjar, els va denunciar. Un poc més i el meu pare neix a la presó. El Pepet va fer el que més li agradava, el que més coneixia: treballar i treballar. En pocs anys de jornaler va passar a tenir les seves pròpies terres, es va fer una casa prop de la riera... però el Pepet les aigües li feien por i al carrer Major va fer la casa on jo vaig néixer...

I va venir la guerra, els pagesos no entenem de guerres, sols de la defensa de les seves terres, i va ser desertor, i va venir la "guineu", que el va enamorar i va desitjar estimar, i prop dels 50 el seu cos va dir prou, fins aquí has arribat Pepet, al Miracle jo seria el seu acompanyant, aquell dia segurament em volia explicar moltes coses, però poc temps després va morir. Mai ho sabré.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

DE SOMNÀMBULES I FANTASMES GAVANENCS

-
Imatge
Una freda nit d'estiu estava al meu despatx quan de sobte dos nois de Ràdio Gavà van aparèixer pàl·lids i espantats, hi havia fantasmes a la Torre Lluch. Una bretolada, sorolls de casa vella o el vell senyor Lluch, mort feia més de cent anys?  Jo vivia al carrer Sant Nicasi, aquest carrer on deien vivien les dones sabies, o també dites bruixes, que van fer els verins que van ajudar acabar amb el bon Príncep de Viana,  suposadament . On vivien sabines, curanderes i somnàmbules. La meva àvia del Cal Mussolet, d'aquest carrer, se'n reia de totes, mentre la meva altre àvia de Cal Llíssera  curava el mal d'ull, i.. . Quan l'Elvira, l'àvia Llíssera i sobrana, es va casar, el meu avi va anar a viure a casa seva. Els primers dies va tenir un greu accident: la galleda va caure al pou. Com les mestresses eren elles, l'home va preferir emmudir. Les dues dones van anar corrent a veure una somnàmbula del Carrer Sant Nicasi: "La galleda us l'ha fotut el vostre...
Més informació

ARNAU, LO BISBE QUE "EMPRENYA" HOMES

-
Imatge
                                                    " I vós de Déu aquí amagat,                                                      heretge, fals, i renegat,                                                      seguint la llei d'un tal Balterra,                                                      el sarraí caragirat                                          ...
Més informació

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

-
Imatge
Entre 1929 i 1936 una associació naturista es va establir a la masia gavanenca de Can Torelló. El 1929 s'inaugurava a la masia de can Torelló de Gavà una associació naturista. El seu fundador era un italià procedent de l'Uruguai anomenat Nicolás Capó (1899-1977). No tan sols va ser l'introductor del naturisme, sinó que a més va fundar una revista anomenada Pentalfa amb un tiratge de 25.000 exemplars. A Can Torelló es reunien per a més de practicar el naturisme, per parlar de la seva filosofia de la vida. A aquesta masia li deien el Parthenon. A través de la seva revista podem conèixer gran part de les activitats que es van desenvolupar a l'interior del recinte: casaments naturonudistas, banquets fraternals, sortides. Revistes com "Crònica" o "La Estampa" van informar de les seves activitats. Tot i que una tanca de tres metres impedia veure des de l'exterior les activitats que es desenvolupaven, Parthenon va ser objecte de la ira dels ...
Més informació