dijous, 25 de novembre de 2010

DE CÒMICS I CIGARRETES AROMÀTIQUES

Un dia ens aixequem del llit i de sobte al mirar el calendari veiem que ja tením molts anys, !com ha passat el temps¡, si encara era ahir que pujava amb els avis al Santuari; quants amics, familiars o coneguts ja no son aquí...

Recordes allò de que tots ells encara son vius mentre estiguin en el nostre record. I fas repàs, què ha estat del Antón, del Lluís,  de la Teresa o de la Rosa. ¿Quina vida portarán?, s'hauran envellit com jo?

Aquell dilluns vaig llegir al diari un nom que creia conèixer, feia anys, molts anys de la nostra trobada i el record estava cobert de boira espesa. Era 1974 o potser 1975.... Franco encara donava la guitza i jo era a la Universitat.

Va estar un dia de vaga, o no; va estar a la universitat o potser a la Biblioteca. L'únic que tinc clar es que aquell dia no tenia classe, no tenia res millor a fer.

-¿Es un còmic de Fritz the cat?
-Clar que si, estan prohibits. M'han arribat de França.
-Quina enveja.
-En tinc mes a casa, vols veure.ho.


Un instant desprès estàvem camí a un pis petit del eixample. Ell coneixia als meus coneguts i jo els seus. La xerrada amenitzada per unes cerveses i unes cigarretes de bon "aroma" es va allargar i cap còmic va sortir.

-Bufa, perdo el tren.
-¿Quedem un altre dia?
-Donem l'adreça.

Vaig apuntar el seu nom a la meva agenda. Allà es va quedar aquell nom, sol com un mussol. L'agenda em va acompanyar molts anys i sempre veia aquell nom escrit...

El llegir la seva entrevista al diari vaig córrer a buscar l'agenda, però feia temps que ja no era amb mi. Vaig recórrer al google i em va sortir una pàgina al facebook.¿ Seria ell?¿ no ho seria? Vaig estar mesos amb el dubte. Finalment el vaig escriure, ell no recordava res. Però cada cop que estàvem a punt de deixar.ho córrer sorgia una dada i una dubte...

No podia ser de una altre manera, vam quedar per xarrar. I xerrar es el que vam fer. Li vaig descriure la casa, però seria una casualitat; teníem amics comuns, les nostres vides serien paral·leles; no teníem la mateixa edat, tampoc recordo si el meu amic del passat la tenia... No ens coneixíem de res. Però ja posats vam seguir parlant de lo diví i de lo humà.

Al final van marxar, el tren m'esperava. Abans jo vaig preguntar:

-¿T'agraden els còmics?
-I tan que si, a casa tinc la col·lecció completa de Fritz the cat.

Esta molt clar que no era ell, o qui sap¡¡¡¡

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BARROC AL SANTUARI DEL MIRACLE

El Santuari del Miracle, al Solsonès, té un important patrimoni del barroc català del segle XVIII, el retaule de l'església i l'espa...