LA MEMÒRIA DE JOSEP TARRADELLAS
Aquests dies he recordat la honorabilitat dels altres Presidents als que vaig tenir el gust de conèixer i tractar, recupero el dia que vaig conèixer al President Tarradellas.
Aquell 23 d'octubre del 77 jo no vaig anar a rebre al President, creia que era una jugada de Suarez contra Catalunya. Aquell dia editàvem un número de la revista LLIBERTAT, publicació del PSUC de Gavà. Però amb la tv posada. He de reconèixer que el "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí" em va emocionar, i vaig tenir greus problemes en amagar els meus sentiments davant dels altres companys que llançaven pestes contra l'acte.
Va ser un dimarts de novembre de fa 26 anys quan vaig estar a casa del President Josep Tarradellas. Vivia a un pis de Via Augusta posat per la Diputació, la seva manifesta enemistat amb Jordi Pujol el va deixar en situació precària en deixar el Palau de la Generalitat. El nou president li va negar el pa i l'aigua al seu antecessor.
El motiu de la visita era invitar-lo a Gavà, per conèixer la nostra ciutat i donar una breu conferència. Malgrat els seus 85 anys, tenia encara una enorme vitalitat i una memòria privilegiada. La xerrada fou apassionant i va durar prop de dues hores.
Va recordar les seves visites a la Fàbrica Roca, com es va impulsar la seva col·lectivització a 1936, els bombardeigs sobre la nostra vila i el record va anar cap a vells coneguts de la meva localitat. I va recordar prou bé la seva relació complicada amb el gavanenc Josep Soler i Vidal.
I va recordar amb qui feia 30 anys no es parlava. Inclòs em va explicar una anècdota que jo ja coneixia. El seu antic conegut era regidor del PSUC a Gavà en el decurs de la Guerra Civil. Els escamots de la CNT no tenien miraments, van assassinar a l'alcalde de Gavà, d'ERC, per negar una baixa laboral a un d'ells. Al regidor també el van segrestar i el van portar per executar, però un d'ells va dir "aquest home no es va casar per l'església "i el van deixar anar.
La relació entre ambdós es va deteriorar a l'exili. Tarradellas va donar un cop d'estat contra el President a l'exili, Josep Irla, el seu amic era del seu entorn com a representant del PSC (Partit Socialista Català) a l'exili. A partir d'aquí la seva enemistat fou manifesta.
L'expresident em va dir que volia fer les paus amb ell, que tots havien comès errors i abans de morir volia tornar a veure al seu antic conegut.
Vaig contactar amb l'exregidor poc després, li vaig oferir poder-se veure en privat. No va dir res, va callar. El dia de la visita em va enviar una nota: estic refredat i no puc sortir de casa. Vaig preguntar a l'emissari "i si el president el vol visitar" "no hi serà" em va contestar. Una llàstima.
Quan ho vaig comunicar al president Tarradellas aquest va callar, després en la seva xarrada va recordar moltes anècdotes de Gavà, però cap referida al seu vell conegut. També es va emocionar amb les paraules d'un altre vell conegut: Pau Garsaball. Mai més se'n va tornar a parlar.
Aquell 23 d'octubre del 77 jo no vaig anar a rebre al President, creia que era una jugada de Suarez contra Catalunya. Aquell dia editàvem un número de la revista LLIBERTAT, publicació del PSUC de Gavà. Però amb la tv posada. He de reconèixer que el "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí" em va emocionar, i vaig tenir greus problemes en amagar els meus sentiments davant dels altres companys que llançaven pestes contra l'acte.
Va ser un dimarts de novembre de fa 26 anys quan vaig estar a casa del President Josep Tarradellas. Vivia a un pis de Via Augusta posat per la Diputació, la seva manifesta enemistat amb Jordi Pujol el va deixar en situació precària en deixar el Palau de la Generalitat. El nou president li va negar el pa i l'aigua al seu antecessor.
El motiu de la visita era invitar-lo a Gavà, per conèixer la nostra ciutat i donar una breu conferència. Malgrat els seus 85 anys, tenia encara una enorme vitalitat i una memòria privilegiada. La xerrada fou apassionant i va durar prop de dues hores.
Va recordar les seves visites a la Fàbrica Roca, com es va impulsar la seva col·lectivització a 1936, els bombardeigs sobre la nostra vila i el record va anar cap a vells coneguts de la meva localitat. I va recordar prou bé la seva relació complicada amb el gavanenc Josep Soler i Vidal.
I va recordar amb qui feia 30 anys no es parlava. Inclòs em va explicar una anècdota que jo ja coneixia. El seu antic conegut era regidor del PSUC a Gavà en el decurs de la Guerra Civil. Els escamots de la CNT no tenien miraments, van assassinar a l'alcalde de Gavà, d'ERC, per negar una baixa laboral a un d'ells. Al regidor també el van segrestar i el van portar per executar, però un d'ells va dir "aquest home no es va casar per l'església "i el van deixar anar.
La relació entre ambdós es va deteriorar a l'exili. Tarradellas va donar un cop d'estat contra el President a l'exili, Josep Irla, el seu amic era del seu entorn com a representant del PSC (Partit Socialista Català) a l'exili. A partir d'aquí la seva enemistat fou manifesta.
L'expresident em va dir que volia fer les paus amb ell, que tots havien comès errors i abans de morir volia tornar a veure al seu antic conegut.
Vaig contactar amb l'exregidor poc després, li vaig oferir poder-se veure en privat. No va dir res, va callar. El dia de la visita em va enviar una nota: estic refredat i no puc sortir de casa. Vaig preguntar a l'emissari "i si el president el vol visitar" "no hi serà" em va contestar. Una llàstima.
Quan ho vaig comunicar al president Tarradellas aquest va callar, després en la seva xarrada va recordar moltes anècdotes de Gavà, però cap referida al seu vell conegut. També es va emocionar amb les paraules d'un altre vell conegut: Pau Garsaball. Mai més se'n va tornar a parlar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada