dimarts, 26 de gener de 2016

SIMEÓ SOLOMON, CONDEMNAT A L'OSTRACISME

Mentre l'hereu de la reina Victòria perdia reputació i fortuna entre amants i sales de joc, Anglaterra perseguia sense cap tipus de pudor a qui volia viure en llibertat. Com Oscar Wilde, Simeó Salomon va patir la hipocresia de la societat victoriana.



Simeó Solomon (1840-1905) va ser un pintor prerafaelita anglès. Va néixer a Londres en el si d'una família jueva, allà va començar a rebre lliçons de pintura del seu germà Abraham. La seva germana Rebeca va exhibir les seves primeres obres a la Royal Academy de Londres en 1858. Com a estudiant de la Royal Academy, Simeó va conèixer a Dante Gabriel Rosseti i altres membres del cercle prerafaelita.

Va ser el més valorat dels autors prerafaelites, amb el suport de Dante Gabriel Rossetti, Algernon Swinburne, Walter Pater o Edward Burne-Jones va poder exposar en les millors galeries angleses entre 1858 i 1872. No va renunciar mai a la seva identitat jueva, barrejant aquesta temàtica als temes clàssics hel·lènics.

El 1873 la seva carrera va ser bruscament interrompuda en ser arrestat en un urinari públic de Londres amb George Roberts, un home de seixanta anys. Tots dos van ser acusats de conducta indecent i d'intent de sodomia. Va ser sentenciat a divuit mesos de treballs forçats a la presó, però posteriorment la pena li va ser reduïda sota vigilància policial.

La seva carrera es va veure truncada en el moment de major esplendor. Finalment va marxar a França, però va tornar a ser arrestat en 1874 i condemnat a tres mesos de presó. La seva activitat artística es va ressentir per l'escàndol i va ser abandonat i rebutjat tant pels seus clients com pels seus companys artistes.

En la seva obra trobem moltes representacions de la bíblia, donant-nos una visió molt diferent de la que els sectors religiosos ens han intentat oferir durant segles. Per exemple Simeó Solomon ens explica que la Bíblia suggereix que Daniel, Ananies, Misael i Azarias van entrar com a esclaus sexuals al servei de Nabucodonosor. La història del profeta Daniel i el cap dels eunucs del palau reial de Babilònia explicada en el llibre de Daniel (especialment Daniel1: 9 ss) pot resultar menys evident per al lector modern, però a l'antic no se li escaparia que les atencions dispensades pel cap dels eunucs i alt càrrec de la cort del rei Nabucodonosor de Babilònia Daniel i els seus companys revelen un interès excepcional i segurament d'ordre sexual per Daniel.



En 1866 va pintar una de les seves millors obres, en ella es representa a l'Emperador romà Heliogàbal com sacerdot del sol, (s. II). Aquest emperador va sol·licitar als metges que li incrustaran una vagina, en sentir-se més dona que home.



Arruïnat, desprestigiat, abandonat per amics i coneguts, alcoholitzat i malalt, va morir sense un cèntim a la butxaca en llar d'acollida per a artistes sense recursos. El seu únic pecat és haver processat "l'amor que no s'atreveix a dir el seu nom". Simeó Solomon morir en l'oblit, com en l'oblit va quedar tota la seva obra. Van haver de passar gairebé 100 anys perquè tornés a valorar-se a aquest brillant artista anglo-jueu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BARROC AL SANTUARI DEL MIRACLE

El Santuari del Miracle, al Solsonès, té un important patrimoni del barroc català del segle XVIII, el retaule de l'església i l'espa...