ISABEL, LA COMTESSA DRACULA.
Isabel (s. XVI) era una comtessa hongaresa una mica sanguinària. La literatura popular l'ha convertit en la "number one" dels 40 principals de les psico-killers, amb mes 630 víctimes. I és que ella tenia més perill que tots els emperadors romans junts.
El gust per la sang freda començà el 1604 al seu castell de Čachtice. Sempre estava en companyia de diverses joves. Un dia, després de castigar a una d'elles, la sang de la noieta li va arribar al seu rostre, i li va entrar un gust.... A partir d'aquell dia va decidir que ni banys d'aigua, ni de llet de burra com una Popea balcànica, res millor que banys de sang humana de jovenetes per rejovenir-se.
Amb les seves amigues no muntava reunions "tuper", a Isabel li anava més el vici que el cilici. Amb les seves sàdiques amiguetes, es dedicava a muntar orgies nocturnes amb la sang de joves hongareses.
Casada a vint anys amb un príncep blau, aquest va fer l'únic que sabien fer els homes en aquells temps: guerrejar, i ho va fer tant bé que la va deixar viuda. Llavors ella no va voler ser menys que el seu veí el comte Vlad Tepes, Dràcula per als col·legues. A Isabel Bárthory li encantava dessagnar a les seves víctimes lentament, la xicota era un xic sàdica.
Al final les van enxampar a totes, a les amigues les van cremar per bruixes i a ella la van tancar en una habitació tapiada on va morir d'inanició. No eren bons temps per a la lírica, per les dones menys.
Com sol passar la història seva la van contar els seus botxins, pel que vés a saber quina va estar la història real d'aquesta aristòcrata hongaresa. Les acusacions de bruixeria afegides a les més terribles perversions eren molt comuns contra dones que volien viure en llibertat i no es deixaven dominar per un món d'homes.
El gust per la sang freda començà el 1604 al seu castell de Čachtice. Sempre estava en companyia de diverses joves. Un dia, després de castigar a una d'elles, la sang de la noieta li va arribar al seu rostre, i li va entrar un gust.... A partir d'aquell dia va decidir que ni banys d'aigua, ni de llet de burra com una Popea balcànica, res millor que banys de sang humana de jovenetes per rejovenir-se.
Amb les seves amigues no muntava reunions "tuper", a Isabel li anava més el vici que el cilici. Amb les seves sàdiques amiguetes, es dedicava a muntar orgies nocturnes amb la sang de joves hongareses.
Casada a vint anys amb un príncep blau, aquest va fer l'únic que sabien fer els homes en aquells temps: guerrejar, i ho va fer tant bé que la va deixar viuda. Llavors ella no va voler ser menys que el seu veí el comte Vlad Tepes, Dràcula per als col·legues. A Isabel Bárthory li encantava dessagnar a les seves víctimes lentament, la xicota era un xic sàdica.
Al final les van enxampar a totes, a les amigues les van cremar per bruixes i a ella la van tancar en una habitació tapiada on va morir d'inanició. No eren bons temps per a la lírica, per les dones menys.
Com sol passar la història seva la van contar els seus botxins, pel que vés a saber quina va estar la història real d'aquesta aristòcrata hongaresa. Les acusacions de bruixeria afegides a les més terribles perversions eren molt comuns contra dones que volien viure en llibertat i no es deixaven dominar per un món d'homes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada