ANNA D'ÀUSTRIA, SER REINA A TERRITORI HOSTIL.
Filla i germana de reis de la Casa d'Àustria, esposa de Lluís XIII va patir l'animadversió de polítics, Richelieu, familiars, Maria de Mèdicis sogra, i la literatura romàntica la presenta com una dona infidel i contraria als interessos de França.
Gràcies a la novel·la de Dumas, "Els tres mosqueters" i els seus múltiples versions cinematogràfiques sabem que Anna d'Àustria era infidel al seu marit Lluís XIII i que possiblement el seu fill el futur Lluís XIV ho era de pare desconegut. Sens dubte la novel·la romàntica i el cinema acostumen a falsejar la realitat, però en aquest cas la realitat no era molt diferent.
Anna d'Àustria (1601-1666) era germana del rei d'Espanya Felip IV, el seu matrimoni amb Lluís XIII va ser per raó d'estat. Poc s'imaginava la néta de Felip II el món hostil que s'anava a trobar-se en arribar a la cort francesa. El seu espòs no tenia el més mínim interès per les dones. Maria de Medicis, la seva sogra, la veia com una rival doncs ella era qui en realitat portava les cordes del regne, relegant al seu propi fill al qual considerava feble d'esperit. Finalment apareix el cardenal Richelieu que la considera una enemiga de França i espia al servei d'Espanya.
En aquest ambient hostil apareix el favorit del rei d'Anglaterra, George Villiers duc de Buckingham, famós pel seu gran èxit entre les dones, qui a més era amant del mateix rei James I, successor d'Isabel Tudor. Tot indica que l'amistat entre l'anglès i la reina va ser molt profunda, fins al punt en què Lluís XIII assabentat pels espies del cardenal Richelieu, el va expulsar de França. Anys més tard va ser assassinat per un oficial de la seva guàrdia sent enterrat a la catedral de Westminster al costat del seu estimat el rei Estuard. Possiblement la relació entre el favorit anglès i la reina no tenia un contingut sexual, més aviat buscaven esposa pel futur Carles I.
Mentre el rei Borbó seguia envoltat de joves favorits, possiblement amants com el duc de Luynes, marquès de Toiras, Baradat, duc de San Simón o el marquès de Cinq-Mars. Segurament la reina passava informació a la cort espanyola dels moviments de la seva pròpia cort, fins i tot va arribar a participar en un complot per assassinar al seu propi marit. En aquestes conspiracions la seva pròpia sogra era una experta consumada.
Finalment el 1637 es van reconciliar, 17 anys després del seu matrimoni i van tenir dos fills Lluís XIV i Felip d'Orleans. 5 anys després Lluís XIII moria víctima de la malaltia de Crohn.
Desapareguts Lluís XIII i Richelieu, Anna va ser nomenada regent. Aviat va aconseguir que el Parlament de París abolís el testament de Lluís XIII, que limitava les seves prerrogatives, i va designar al cardenal Julio Mazarino president del Consell Reial.
Amb ell van compartir govern i llit, ja que van ser amants. Molts indicis indiquen que possiblement es van casar en secret. Tot i que Lluís va ser declarat major d'edat a 13 anys, van seguir manant fins a la mort del cardenal en 1.661.
 |
| Rubens (1622-1625, Norton Simon Museum) |
Gràcies a la novel·la de Dumas, "Els tres mosqueters" i els seus múltiples versions cinematogràfiques sabem que Anna d'Àustria era infidel al seu marit Lluís XIII i que possiblement el seu fill el futur Lluís XIV ho era de pare desconegut. Sens dubte la novel·la romàntica i el cinema acostumen a falsejar la realitat, però en aquest cas la realitat no era molt diferent.
Anna d'Àustria (1601-1666) era germana del rei d'Espanya Felip IV, el seu matrimoni amb Lluís XIII va ser per raó d'estat. Poc s'imaginava la néta de Felip II el món hostil que s'anava a trobar-se en arribar a la cort francesa. El seu espòs no tenia el més mínim interès per les dones. Maria de Medicis, la seva sogra, la veia com una rival doncs ella era qui en realitat portava les cordes del regne, relegant al seu propi fill al qual considerava feble d'esperit. Finalment apareix el cardenal Richelieu que la considera una enemiga de França i espia al servei d'Espanya.
En aquest ambient hostil apareix el favorit del rei d'Anglaterra, George Villiers duc de Buckingham, famós pel seu gran èxit entre les dones, qui a més era amant del mateix rei James I, successor d'Isabel Tudor. Tot indica que l'amistat entre l'anglès i la reina va ser molt profunda, fins al punt en què Lluís XIII assabentat pels espies del cardenal Richelieu, el va expulsar de França. Anys més tard va ser assassinat per un oficial de la seva guàrdia sent enterrat a la catedral de Westminster al costat del seu estimat el rei Estuard. Possiblement la relació entre el favorit anglès i la reina no tenia un contingut sexual, més aviat buscaven esposa pel futur Carles I.
Mentre el rei Borbó seguia envoltat de joves favorits, possiblement amants com el duc de Luynes, marquès de Toiras, Baradat, duc de San Simón o el marquès de Cinq-Mars. Segurament la reina passava informació a la cort espanyola dels moviments de la seva pròpia cort, fins i tot va arribar a participar en un complot per assassinar al seu propi marit. En aquestes conspiracions la seva pròpia sogra era una experta consumada.
Finalment el 1637 es van reconciliar, 17 anys després del seu matrimoni i van tenir dos fills Lluís XIV i Felip d'Orleans. 5 anys després Lluís XIII moria víctima de la malaltia de Crohn.
Desapareguts Lluís XIII i Richelieu, Anna va ser nomenada regent. Aviat va aconseguir que el Parlament de París abolís el testament de Lluís XIII, que limitava les seves prerrogatives, i va designar al cardenal Julio Mazarino president del Consell Reial.
Amb ell van compartir govern i llit, ja que van ser amants. Molts indicis indiquen que possiblement es van casar en secret. Tot i que Lluís va ser declarat major d'edat a 13 anys, van seguir manant fins a la mort del cardenal en 1.661.
Va morir amb 65 anys, víctima d'un càncer de mama. És un dels casos més antics que es coneixen.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada