EL DIA QUE MOSSÈN CELESTINO EM VA SUSPENDRE RELIGIÓ

Celestino Bravo, "l'arximandrita excels" com li deien carinyosament, fa més de 50 anys que està a la parròquia de Santa Maria de Sales, més coneguda com l'església del tobogan al Poblado Roca. Jo el vaig tractar els anys 74 i 75.



Eren anys difícils, la Roca s'havia desentès del "Poblado" que havia construït i el barri havia quedat enmig de Gavà i Viladecans en una situació d'absoluta precarietat. Eren anys que l'església no estava d'esquena al poble i la parròquia va estar aixopluc dels moviments socials i sindicals del barri. I la dreta va intentar fer que ho pagués en més d'una ocasió ""Sóc un home amb sort. A l'època de la Transició uns d'ultradreta em volien cremar el cotxe, però al final va acabar en flames un altre que era d’un company".

El vaig conèixer el curs 73-74 a l'Institut de Gavà, ell donava religió, aquella assignatura que a mi mai em va fer gràcia. Bravo va entrar advertint que si la religió era obligatòria no era culpa seva, però ell seria exigent. Jo el llibre ni el vaig obrir, els exàmens contestava amb el primer que em venia al cap.

No sé com va ser, però el nostre grupet que feia temps volia canviar el món, fer-lo més just i més llibertari, vam acabar col·laborant amb ell a la seva parròquia. El primer que vam fer va ser reorganitzar la Biblioteca: estava plena de llibres explicant les excel·lències de Franco i José Antonio, amb tots ells van fer una immensa foguera. I li vam donar nous aires il·lustrats: obres de Bakunin, de Kropotkin, d'anarcosindicalisme, amb la història del moviment obrer vista amb bons ulls llibertaris i un llibre de Marx perquè no ens diguessin sectaris. També alguna cosa de socialisme i cristianisme per fer content al Bravo i res de la Fede, que vivia com una reinona a Tolosa d'Occitània.

Organitzàvem discoforums amb música de Pink Floyd, Llach.... Poca gent del Poblado venia, entre 25 o 30 per sessió. Nosaltres ens trobàvem tots els dissabtes a les tardes, eren un grupet de 8 o 10 joves. Quan venia un de nou creiem que era un infiltrat de la policia i li fèiem una mica el buit, no eren temps fàcils.



Un cop al mes ens trobàvem amb el Celestino Bravo, per parlar de divinitats i abstraccions. Jo m'avorria absolutament, però era la penyora que tocava pagar, o això creia jo fins que vaig rebre les notes de l'últim trimestre. Un suspens podia significar tornar al setembre i endarrerir el meu ingrés a la Universitat- El cabreig encara em dura.

Si em va suspendre, no vull ni imaginar que devia dir jo a l'examen. Li vaig preguntar la causa i em va dir que li fes un treball sobre "no sé què". Vaig arribar a casa, em vaig posar davant l'Olivetti i vaig escriure sobre "no sé què" li vaig portar, diu que li va agradar i em va posar un B de nota final. Però mai oblidaré que a l'Institut l'únic cop que em van suspendre alguna cosa va estar religió, encara que fos merescudament.

Amb el meu grup d'amics vam seguir intentant canviar el món, a octubre de 1975 els grups ultres van venir a visitar l'església i ens van pintar frases "afectuoses". Quan vam anar a esborrar-les van intentar agredir a algun company del nostre grup. Eren temps difícils.

Per aquell temps el meu nom de guerra era Mateu Morral, un pobre anarquista despistat, vaig acabar sent Grumateu. Com mai vaig participar en cap guerra important, de poc va servir, però puc "fardar" d'haver tingut un mot en temps de lluita. Però aquesta és un altre historia.

A inicis del 76 em van obligar a fer una temporada de vacances pagades a l'exèrcit espanyol, amb tota la recomanació de la guàrdia civil del meu poble: "dirigente de partido anarquista". I ni més ni menys que em va tocar amb Milans del Bosch.

Anys després vaig coincidir amb el Celestino Bravo a la inauguració de la parròquia de Sant Nicasi. El vaig saludar, em va contestar fredament, amb la seva eterna mirada de vidre, com si volgués oblidar aquells dies.

Més informació sobre Celestino Bravo, per Andreu Comellas :

Comentaris

  1. No lo vull posar adjectius perqué serían insults, a sisé em va suspendre religió al juny perqué li va sortir del collons, ja que només vaig suspendre l'última evaluació, amb premeditació i traïduria. L'únic any que em vaig repassar el libre de religió.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

NI DINS NI FORA CIUTAT

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926