QUAN EL JOAN PETIT BALLAVA DE DEBÒ

El Joan Petit no era ni nen, ni nan. Era un pagès occità que va plantar cara en temps del totpoderós rei LLuís XIV.

Mireu (2)


Fins a mitjans del segle XVII  França va sotmetre al seu poble a una pressió asfixiant per poder pagar els seus jocs de guerra. Els que més van rebre van estar els pagesos. Aquest malestar va provocar tot un seguit de revoltes sumant-se a les que ja venien del segle XVI i que lluitaven contra la Lliga Catòlica. Es va anomenar Revòuta dei Crocants.

Quan ja semblava que tot s'havia acabat, gairebé 10 anys després, Joan Petit, va ser capturat i condemnat a mort al suplici de la roda, tot indica que havia estat un dels líders pagesos i petit no era el mot, sinó el seu cognom.

Joan petit va morir en mig de terribles tortures que li anaven "trencant els ossos amb un mall per dislocar-li les extremitats, procurant no causar-li hemorràgies internes letals, fins al punt que es podia tocar el cap amb els turmells. Llavors es pujava la roda damunt d’una columna i es deixava el desgraciat allà dalt fins que moria de dolor". (1)

I el mort va ressuscitar com a mite, heroi i llegenda. Mentre moria, cadascun dels seus membres, la mà, el dit, el braç i el peu ballaven pel rei de França. La cançó i el seu testimoni va recórrer les terres d'Occitània, el País Basc i Catalunya. Però a poc a poc van anar desvirtuant el tema fins a convertir-lo en una cançó d'infants.

El grup Occità Nadau ha recuperat la cançó original on s'explica la història del pagès occità. REQUIEM PER JEAN PETIT:



LLETRA:

Auròst tà Joan Petit

En país de Vilafranca,
Que s'i lhevèn per milièrs,
Contra lo gran rèi de França,
En mil shèis cents quaranta tres,
Mes òc, praubòt, mes òc praubòt,
En mil shèis cents quaranta tres.
 
Entà har guèrra a la talha,
Qu'avèn causit tres capdaus,
L'un Laforca, l'aute Lapalha,
Joan Petit qu'èra lo tresau.
Mes òc, praubòt, mes òc, praubòt,
Joan Petit qu'èra lo tresau.
 
Per tota l'Occitania,
Que'us aperavan croquants,
N'avèn per tota causida,
Que la miseria o la sang.
Mes òc praubòt, mes òc praubòt
Que la miseria o la sang.
 
E qu'estón per tròp d'ahida
Venuts per los capulats,
Eths que vivèn de trahida,
Çò qui n'a pas jamei cambiat.
Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
Çò qui n'a pas jamei cambiat.
 
Que'us hiquèn dessús l'arròda,
E que'us croishín tots los òs,
D'aqueth temps qu'èra la mòda
De's morir atau, tròç a tròç.
Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
De's morir atau, tròç a tròç.
 
E qu'estó ua triste dança,
Dab la cama, e lo pè, e lo dit,
Atau per lo rei de França,
Atau que dançè Joan Petit.
Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
Atau que dançè Joan petit.
 
E l'istuèra qu'a hèit son viatge,
Qu'a pres camins de cançons,
Camin de ronda taus mainatges,
Mes uei que sabem, tu e jo.
Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
Mes uei que sabem, tu e jo




Comentaris

  1. Ens podem referir a en Joan Petit, naturalment, però no pas encapçalar les estrofes amb aquesta combinació per poder cantar-la bé, que és com gairebé ja no la canta ningú, perquè tothom sap massa espanyol, cosa que permet pronunciar diftongs inexistents en català.

    L'única lletra que pot encaixar amb la música és, no pas per casualitat, la tradicional:
    "En JAN petit quan balla..."
    Cantar-la amb " En Joan" obliga a pronunciar-lo en una única síl·laba totalment anticatalana, "Jwan", impronunciable per a qualsevol català, que només pot pronunciar aquest nom amb dues síl·labes, "Jo-àn", tret que domini la pronunciació castellana (pràcticament tothom!, incloent'hi, malauradament, els Ara va de bo, i tants d'altres cantants, mestres, monitors...).

    Naturalment, als llocs on no tenen article personal, sí que hi encaixa "Jo-an pe-tit quan balla..."

    Per tant, o bé "En Jan" o bé "Joan", sense "en". Són faves comptades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Parlo de la cançó en occità. La seva lletra:

      Auròst tà Joan Petit

      En país de Vilafranca,
      Que s'i lhevèn per milièrs,
      Contra lo gran rèi de França,
      En mil shèis cents quaranta tres,
      Mes òc, praubòt, mes òc praubòt,
      En mil shèis cents quaranta tres.

      Entà har guèrra a la talha,
      Qu'avèn causit tres capdaus,
      L'un Laforca, l'aute Lapalha,
      Joan Petit qu'èra lo tresau.
      Mes òc, praubòt, mes òc, praubòt,
      Joan Petit qu'èra lo tresau.

      Per tota l'Occitania,
      Que'us aperavan croquants,
      N'avèn per tota causida,
      Que la miseria o la sang.
      Mes òc praubòt, mes òc praubòt
      Que la miseria o la sang.

      E qu'estón per tròp d'ahida
      Venuts per los capulats,
      Eths que vivèn de trahida,
      Çò qui n'a pas jamei cambiat.
      Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
      Çò qui n'a pas jamei cambiat.

      Que'us hiquèn dessús l'arròda,
      E que'us croishín tots los òs,
      D'aqueth temps qu'èra la mòda
      De's morir atau, tròç a tròç.
      Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
      De's morir atau, tròç a tròç.

      E qu'estó ua triste dança,
      Dab la cama, e lo pè, e lo dit,
      Atau per lo rei de França,
      Atau que dançè Joan Petit.
      Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
      Atau que dançè Joan petit.

      E l'istuèra qu'a hèit son viatge,
      Qu'a pres camin de cançon,
      Camin de ronda taus mainatges,
      Mes uei que sabem, tu e jo.
      Mes òc praubòt, mes òc praubòt,
      Mes uei que sabem, tu e jo



      Elimina
    2. Igualment, aquesta no és la lletra original de Jan Petit, sinó una cançó que parla de la seva història. La lletra és aquesta:

      Joan Petit que dança,
      Dab lo rei de França,
      Joan Petit que dança,
      Sab pas çò qui dança,

      Dab lo dit, dit, dit,
      Dab lo dit, dit, dit,
      Atau que dança Joan Petit.

      Dab la man...

      Dab lo pè...

      Dab lo jolh...

      Dab lo cuu...

      Dab lo nàs...

      Dab lo cap...

      Dança pas pus Jan Petit.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

NI DINS NI FORA CIUTAT

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926