dimarts, 19 de juliol de 2016

VIURE SOL, SENTIR-SE SOL: GENT GRAN A CIUTAT

Ja fa més de 3 anys tots els dimecres acompanyo a la senyora Conchita. Viu a un tercer pis de l'Eixample, sense ascensor. Té mobilitat reduïda, poden passar setmanes sense sortir de casa. Cap familiar viu a Barcelona, cada dia li queden menys amigues, el seu espós ja fa quatre anys va morir, encara li dol la seva absència.




El primer agost que l'acompanyava, un dimecres qualsevol, la vaig trobar plorant:

-Que li passa Conchita.
-Estic molt trista i no paro de plorar.
-Com és això?
-Des del dimecres fins avui, no he vist, no he parlat ni m'ha trucat ningú. Tan sols he vist la tele.

Això és la soledat, no tan sols estar sols, també sentir-se. "La soledat és una experiència subjectiva que es produeix quan no estem satisfets o quan les nostres relacions no són suficients o no són com esperaríem que fossin" Juan Carlos Bermejo 2005:  http://www.humanizar.es/fileadmin/documentos/JC_Bermejo_La_soledad_en_los_mayores.pdf

Fa temps sóc voluntari d'Amics de la Gent Gran. Col·laboro fent acompanyament, entrevistant als nous voluntaris i quan puc donant un cop de mà al grup Motors de les Corts. A Catalunya som uns mil voluntaris que fem acompanyament a la llar, a les residencies o a la malaltia. Estem a Badalona, Cambrils, Vilanova i la Geltrú, Reus, Sabadell, Osona, Sant Cugat del Vallès, l'Hospitalet de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet, a més de tots els barris de Barcelona.




Tan sols a l'entorn metropolità de Barcelona viuen unes 150.000 persones grans soles, moltes d'elles a més se senten soles. La societat passa d'elles, ja no són productives, al carrer són invisibles. Algunes veuen la família en dates senyalades, altres a inicis de més per veure que poden treure de la pensió, altres gairebé mai. La Conchita forma part d'aquest tercer grup. 
 Actualment, a Catalunya hi ha 1.265.442 persones més grans de 65 anys,  fet que representa el 16,8 per cent de la població total. El 57,7 per cent d’aquestes persones són dones i el 42,3 per cent són homes. 

Té dues amigues amb les quals parla per telèfon, s'hi passen hores. A cops es posen dignes i estan setmanes sense parlar-se, però la sang no arriba al riu. La Conchita quan parla d'elles (més aviat les critica) se l'hi il·luminen els seus ulls. I el Periquito Molón l'acompanya.

Ull no us havia dit que té un periquito, és el rei de la casa. Un plomat tafaner que es fot en les converses quan parlem d'ell i per res del món permet quedar-se sol, pot muntar un drama que tot el veïnat s'adoni. Quan la seva mestressa explica com l'ha rentat, o li ha canviat el pinso ell es posa orgullós assentint, en deixar de parlar d'ell ens dóna l'esquena.

Des del seu pis parlem de cine, quina memòria té¡¡¡, o recorrem recons de Barcelona, o parlem de tv. Ella no veu Sálvame, ni a l'Arús, però està al dia de tot el que té a veure amb temes del cor i banyes. S'escandalitza dels programes on la gent surt en poca roba, però els coneix tots.

Fa més de dos anys que conec a la senyora Conchita, però ja forma part de la meva família.






INFORMACIÓ: 

Voleu ser voluntaris a Amics de la Gent Gran?  http://www.amicsdelagentgran.org/index.php/ca/voluntariat/com-fer-se-voluntari   
O  vols ser soci? O fer una aportació?    http://www.amicsdelagentgran.org/ajudans/formulari_donacions.html
Vols sol·licitar un servei per una persona gran?:  http://www.amicsdelagentgran.org/index.php/ca/gent-gran/sol-licitar-un-servei

1 comentari:

BARROC AL SANTUARI DEL MIRACLE

El Santuari del Miracle, al Solsonès, té un important patrimoni del barroc català del segle XVIII, el retaule de l'església i l'espa...