dijous, 28 de juliol de 2016

LA BLEDA DE CAN GATELL

En l'àmbit popular una bleda era la clàssica noia que enviaven a comprar patates i tornava degudament prenyada. Encara que molts cops de bledes en tenien poc. 

Gavà 1930
Va passar a Gavà fa ja 90 anys.... Els Gatell miraven a la gent del poble per sobre de l'ombro. Tan sols es feien amb la gent més rica, i és que ells es donaven de ser uns sers excepcionals, tant que la pobra Quimeta, filla única i pubilla, els hi va sortir una mica "despistada".

D'ells era una de les millors cantonades del poble, havien deixat el camp pel comerç, distribuïen begudes per tota la comarca, també elaboraven begudes espirituoses (jo les creia santes, però aquesta és una altra història). La seva gran preocupació era qui es faria càrrec de tot, el dia que ells ja no poguessin. La Quimeta, pobreta, tenia el cap ple de pardals, això creien.

Bons partits van passar per la casa, eren hereus i als Gatell no volien que el seu patrimoni fos engolit per una altra família. Casar-la amb algú de classe baixa o sense dot, tampoc entrava als seus plans. Total, a la pobra Quimeta Capdepardals la tenien tancada a casa i ben vigilada.

En aquestes històries sempre hi ha un dia.... aquell que van enviar a la nena, que ja anava cap als 30 anys a comprar. Patates?, quedaria bé, però no tinc ni idea. La cosa és que va trigar molt, massa... fins que va arribar:

-"Mama ja saps que sóc una mica bleda i no trobava el lloc". - Aquí la bleda va estar la mare.

Al cap de poc van arribar vòmits i marejos, les dones de can Gatell se'ls hi va posar la mosca a l'orella. Al final van veure que alguna cosa passava dins de la panxa de la seva nena. Correm-hi tots (hauria de dir totes, ja que eren l'àvia i la mare).

Per la casa estava el mosso, un noi senzill i callat anomenat Manel. El van cridar, el van fer jurar i perjurar que seguiria estant al servei de totes elles, i patapim, patapam el van fotre al llit de la bleda, el van portar a veure al senyor rector i els va casar abans que l'escàndol fos evident, a més va treure una bona partida de vins de missa (beguda espirituosa com cal).

I així la Quimeta, a la que deien bleda, es va casar amb el Manel, que deien era un bon xicot. Poc saben que cada cop que la noia anava per patates, les buscava el llit del mosso. Amb el temps la Quimeta va estar la mestressa de Can Gatell, el pobre Manel va seguir sent el mosso amb dret a cuixa i llit amb la senyora de la casa. I el nadó?, aquesta és una altra història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TALAMANCA-MURA-PUIG DE BALMA

És una ruta no circular, d'uns 10 quilòmetres, senzilla i d'un desnivell acumulat d'uns 300 metres. Es pot fer circular segui...