RUTA PUERTO VARAS A PUERTO OCTAY, XILE

Avui un presento una ruta als antípodes, a Xile. 52 quilòmetres entorn el llac Llanquihue. A la regió de Los Lagos, a la porta de la Patagonia xilena.



La ruta es pot fer a peu o amb cotxe, val la pena anar gaudint de tots els recons d'aquest lloc espectacular.

Arribar a Puerto Varas es pot fer viatjant amb avió fins a l'aeroport de Puerto Mont, les comunicacions des de Santiago són bones i la ruta amb avió pot anar gaudint d'un paisatge entre el Pacífico i els Andes.



L'aeroport es troba prop de Puerto Varas, a uns 20 km. Les comunicacions són bones i en poca estona podem arribar a aquesta ciutat. És una ciutat turística d'uns 40.000 habitants en un paratge impressionant.



Lloc on es poden organitzar excussions cap al volcà Osorno, cap als salts de Petrohué, cap al llac Esmeralda i la frontera argentina por a Sant Carlos de Bariloche. També és un bon punt de partida per conèixer la Patagonia xilena, l'arxipèlag de Chiloé i les seves esglésies de fusta o anar a Valdivia, en un altre paratge espectacular. I no es pot marxar de la regió sense veure algun alerce, arbres mil·lenaris que malauradament gairebé han desaparegut a aquesta regió per les tales incontrolades.  

Petrohue, saltos

lago Esmeralda

Valdivia



Chiloé


Anar a La Ciudad de las Rosas, és anar una ciutat amb una gastronomia amb moltes influències alemanyes. Una gastronomia completa on pots degustar les millors carns i també peix i marisc, amb el vi xilé i tot un seguit de marques de cervesa artesanal que fan les delícies als amants d'aquesta beguda.








Viatjarem a poc a poc en direcció a Frutillar, les vistes sobre el llac en permetran veure també els volcans Osorno, Calbuco i els Tronador i Puntiagudo, ja a l'Argentina.





Arribarem a Frutillar, una ciutat creada per colons alemanys a mitjans del segle XIX. Es poden visitar les antigues cases dels primers colons alemanys. Un lloc inoblidable.







Seguirem camí cap a Puerto Octay, quan hi vaig anar el 2006 les comunicacions eren més senzilles, però es podien fer sense cap problema. El lloc també va ser producte de la colonització alemanya. Un bon fi per la ruta, un lloc per gaudir del paisatge, la gastronomia i una xocolata que mai oblidareu.





Abans de marxar de la zona no oblideu un costum d'aquesta zona: l'ONCE. 11 són les lletres de la paraula "aguardiente" i té a veure amb aquests "berenar" pantagruèlic que els xilens tenen el costum de perdre a aquesta zona. Quan veus el que prenen entens que els xilens de la zona siguin uns gegantons tan ben alimentats.

Una once completa porta "berlines, calzones rotos, dulces chilenos, galletas, helados,jugo, kuchen, panqueques,picarones, roscas, sopaipillas, tortillas de rescoldo, o torta" als sucs a més del suc hi havia pisco (de 37º) i carbassa artesanal. En acabar vaig anar directa a comprar una polla, a Xile a Loto li diuen la Polla, i la promocionen arreu. Així és aquest país que em va enamorar.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

NI DINS NI FORA CIUTAT

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926