BARROC AL SOLSONÈS (VI): CATEDRAL DE SOLSONA.

L'origen de la Catedral de Solsona és del segle XII, però molts dels seus elements són dels segles XVII i XVIII, època de gran desenvolupament del barroc a tota la comarca.

Durant la Guerra del Francès i la Guerra Civil es van destruir alguns d'aquests elements, especialment el retaule de la Mare de Déu del Claustre, obra de Jacint i Carles Morató.

De la família Morató resta el retaule de la Mercè, encara que moltes de les imatges són d'època posterior. 



Procedent de l'església de Sant Martí de Riner està el retaule del mateix nom. Dedicat a Sant Martí de Tours, cristià convers del segle IV, lluitador implacable contra pagans i heretges i els seus temples.









A Viquipèdia trobem aquesta altra llegenda; "La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria a l'hivern de 337, quan essent Martí a Amiens troba prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, car l'altra meitat pertany a l'exèrcit romà que serveix i no se'n pot desprendre. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa i dient als àngels: "Aquí hi ha Martí, el soldat romà que no està batejat: ell m'ha vestit". En desvetllar-se, Martí va trobar que la capa estava sencera i va decidir de batejar-se. Aquesta és l'escena que iconogràficament s'ha preferit per a la seva representació." 






Al Museu de Solsona podem trobar un altre retaule procedent de Riner. És el retaule de Mare de Déu del Roser de mitjans del segle XVII.


Mes  informació: 

Museu de Solsona http://museusolsona.cat/



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

NI DINS NI FORA CIUTAT

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926