SHENUTE, L'AXIMANDRITA COPTE

Contemporani del fonamentalista Ciril d'Alexandria, va acompanyar a aquest al Concili d'Efes, on van comprar voluntats per declarar heretge al Patriarca de Constantinoble, Néstor, i a tots els seus seguidors. Però si Ciril va ser radical, Shenute va arribar a extrems inimaginables.

Icone del Monestir Vermell de Sohag


Va ser figura fonamental per als cristians coptes, l'anterior patriarca (Papa) de l'era actual portava el seu nom, Shenouda III (mort el 2012). Avui és considerat com a fundador de l'Església Nacional Egípcia. Sant pels coptes i les esglésies cristianes orientals, el catolicisme no l'ha reconegut com a tal pel seu extremisme. 


El moviment monacal a Egipte ocupa velles edificacions paganes que ells mateixos havien derruït. El mateix Shenute va participar activament en la destrucció de temples pagans i biblioteques, entre ells el famós Serapèum d'Alexandria, al costat de Ciril i Teòfil, llavors el patriarca.


La major característica d'aquest monjo va ser el seu intransigent i incessant lluita contra els cultes i pràctiques paganes enllà on se celebraran. Per a això utilitzava un lleial i nombrós exèrcit de monjos per les seves destructives expedicions contra el paganisme egipci, incendiant temples, biblioteques o escultures icòniques. (1)


Shenute deia que raonava amb el Baptista, parlava amb Jesús i destruïa dimonis. Els seus monjos podien cometre les majors atrocitats en nom de déu. Per ell eren àngels. Eunapi de Sardes, filòsof grec, va dir que aquests àngels eren criminals que vivien com a porcs, vestien túniques negres que feia que quan apareixien la gent marxés ràpidament. Molts d'ells Ciril i Shenute els van elevar a la categoria de sants, encara que l'església mai els va reconèixer.

 
Vida del sofista, en llatí, de Eunapios de Sardes. S XVI


Si Ciril d'Alexandria i les seves túniques negres van massacrar a la filòsofa Hipàtia, l'arximandrita ho va fer a un ex-governador d'Egipte pel senzill fet de dubtar de la divinitat de Crist. Va entrar a casa seva i va arrasar amb tot, no deixant rastre de res, ni d'ell, ni de la seva família, ni dels servents, ni de les cultures o pintures, ni de cap objecte de valor. En el relat on explica com va ser guiat per la providència divina diu una de les cèlebres frases: "no existeix el delicte per aquells que estan bé amb Crist"(2)


Les lleis dels homes importaven poc per aquest abat, però les seves regles eren duríssimes tant pels seus monjos o les seves monges. Regles amb més de 500 normes que regulaven la vida dels monjos en tot moment, inclosos els seus pensaments. Tot estava reglat, el menjar, com menjar, com posar les mans, com vestir, com defecar, com rentar-se, com dormir com evitar pensar..... Tot era del monestir, també els sues pensaments, i qui ho infringia podia tenir terribles castics, el pitjor de tots: l'expulsió, això equivalia a la mort. 


Monjo en penitència a Meteora. 


No tot va ser negatiu. Com a líder monàstic, Shenute va reconèixer la necessitat d'alfabetització dels seus monjos. Va requerir que tots ells i també les monges aprenguessin a llegir i va encoratjar que molts es dediquessin a l'art d'escriure manuscrits. Això va fer que el monestir fos cada vegada més atractiu i va tenir conseqüències molt positives en èpoques posteriors.


Vista nau central Església de Sant Shenute, Monestir Blanco, Sohag, sud d'Egipte,


(1)Egipto y la asimilación de elementos paganos por el cristianismo primitivocultosiconografías y devociones religiosas José Ramón AJA SÁNCHEZ. Universidad de Cantabria (Santander)
(2) Carta oberta a un noble pagà. Extret deReadings in late antiquity de Michael Maas

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

NI DINS NI FORA CIUTAT

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926